A Catalunya no entenem Nadal sense Sant Esteve. Per bé que els dies 24 i 25 de desembre tenen una gran importància per a les famílies catalanes, el dia 26 no es queda enrere. Mentre torrons, polvorons i neules segueixen encara a la sobretaula, escudella i carn d'olla i el rostit donen pas a un altre dels grans plats tant tradicionals com deliciosos d'aquestes festes: els canelons. El pollastre farcit o el tall rodó són altres dels segons habituals.

Les famílies es poden reunir gràcies al fet que el dia 26 forma part del calendari festiu català, el que no passa a l'Estat espanyol de forma generalitzada, per bé que sí a indrets europeus. Us heu preguntat mai perquè passa això? La història es remunta al passat carolingi i té a veure amb la dita "Per Nadal, cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve, cadascú a casa seva".

Ens remuntem al segle IX (per bé que l'origen es pot trobar al segle VIII), a la Catalunya Vella que formava part de l'imperi de l'estirp de Carlemany i era dependent del bisbat de Narbona. Això contrasta amb la resta de la península Ibèrica cristiana, que en el seu cas estava dominava pels gots i formava part del bisbat de Toledo.

Aquest fet suposava diferències pel que fa als conceptes de família i hàbits familiars. El carolingi era molt extens i cada festivitat comportava un desplaçament cap a la casa pairal. I és que la família era entesa com un clan en aquella època i per l'imperi.

En aquest sentit, la festa més important del calendari religiós era la festa de Nadal, la qual aplegava tota la família en una llar. Davant dels desplaçaments llargs, foscos i amb mitjans precaris de l'edat mitjana, també es requeria temps per poder tornar l'endemà de la celebració nadalenca.

Eus aquí el sentit del refrany "Per Nadal, cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve, cadascú a casa seva". I és que Sant Esteve ja era un dia festiu en el qual no es treballava, però realment no se celebrava com una festa com a tal, sinó que s'utilitzava la jornada per tornar a casa. En molts casos es tornava al mas pairal a peu, i s'acostumava a evitar la negra nit.

Festa a nivell europeu

Partint d'aquí, també podem entendre perquè fem altres celebracions, en estar lligades a aquestes festivitats que requerien una jornada per al trasllat. En aquest sentit, per això els catalans també fem festa el dilluns de Pasqua Florida i el de Pasqua Granada, les altres festes més rellevants del calendari religiós de casa nostra.

A més, es tracta també d'un costum arrelat a la resta d'Europa, i que encara mantenen molts indrets que també van estar relacionats amb l'imperi carolingi. Es tracta de grans països europeus que han mantingut aquesta tradició, especialment a l'Europa central i als països escandinaus, on es forca estesa. Alemanya, Suïssa, Grècia, Hongria, Polònia, Itàlia, Lituània, Bulgària, Àustria, Dinamarca i el Regne Unit són altres indrets on també es fa.