El 29 de gener de 2017 marca un punt i a part en la trajectòria política de Manuel Valls. Aquell dia, l'ara alcaldable de Barcelona amb el suport de Ciutadans , va perdre davant Benoît Hamon les eleccions primàries del Partit Socialista francès per ser el candidat de la formació a les eleccions franceses. A partir d'aquell moment, Valls va allunyar-se ràpidament del que havia estat el seu partit durant més de tres dècades -i amb el que havia estat conseller regional, alcalde, diputat durant 15 anys, ministre de l'Interior i primer ministre- per apropar-se a la República En Marxa, el projecte polític neoliberal amb el que Emmanuel Macron va assolir l'any passat la presidència francesa. Però abans d'aquest trencament, el PSC havia reivindicat en diverses ocasions Manuel Valls, que havia participat en actes de campanya de la formació i s'havia reunit amb els seus principals dirigents.

Moltes coses han canviat des que el març de 2011 Manuel Valls va participar a un debat a Girona en suport a Pia Bosch, aleshores alcaldable del PSC a Girona. En aquell moment Valls era diputat socialista a l'Assemblea Nacional francesa i alcalde d'Évry, una ciutat d'uns 50.000 habitants de la regió de l'Illa de França, on també hi ha París. Faltaven poc més de dos mesos per a les eleccions municipals i no es pot dir que la presència de Valls suposés un revulsiu per a Bosch. Després de 32 anys ininterromputs d'alcaldies socialistes -primer amb Joaquim Nadal (1979-2002) i després amb Anna Pagans (2002-2011)-, CiU va guanyar els comicis i Carles Puigdemont va passar a liderar el govern municipal. Bosch, de la seva banda, tampoc milita ja al Partit Socialista, en el seu cas de Catalunya. Antiga regidora i diputada, el novembre de 2014 va abandonar el PSC i va convertir-se en fundadora del Moviment d'Esquerres (MES), una de les escissions catalanistes del partit sorgida del desacord en la qüestió nacional. Actualment, Bosch és assessora del grup d'ERC a la Diputació de Girona.

Tot i que el gruix de la seva vida ha transcorregut a França, Valls -nascut a Barcelona- mai ha perdut el contacte amb Barcelona, on viatjava sovint per visitar els seus familiars. Destins clàssics per a ell en tots aquests anys han estat també la Costa Brava i l'Empordà. I, òbviament, havia establert relació amb diversos dirigents socialistes catalans, com ara Pere Navarro. Amb qui va ser primer secretari del PSC entre desembre de 2011 i juny de 2014, Valls s'hi va reunir l'octubre de 2012, quan ell ja era ministre de l'Interior d'un govern que encapçalava com a primer ministre Jean-Marc Ayrault.

Navarro s'havia desplaçat a Tolosa de Llenguadoc per assistir al 76è congrés del Partit Socialista Francès i després de la trobada Valls no va voler mullar-se sobre el procés independentista, que començava a guanyar molta força a Catalunya després de la massiva manifestació de l'11 de setembre d'aquell any. En concret, Valls es va limitar a dir que França respectaria "el que decideixin els Estats" i va afegir que "França té la seva pròpia concepció del què és un estat-nació" i, per tant, no donaria "consells a altres països o a Europa sobre el que s'ha de fer". Unes paraules molt més prudents que les que ha pronunciat durant l'últim any, sobretot en actes organitzats per l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana.

Ja convertit en primer ministre francès -és a dir, en la segona figura institucional del país, només per sota de l'aleshores president François Hollande-, Valls va ser un dels ponents estrella del míting que el PSC va celebrar el 21 de maig de 2014 al Pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona, a poc dies de les eleccions europees. En un acte en què també van participar Pere Navarro, l'expresident espanyol Felipe González, l'expresident del Parlament Europeu Martin Schulz o el candidat del PSC en aquells comicis, Javi López, Valls va defensar el pla de retallades de 50.000 milions d'euros que aplicava el seu govern. "Si voleu veure una política d'esquerres, mireu el que estem fent a França i si voleu veure què fan les polítiques de dretes, mireu la Comissió Europea", va assegurar. Que el seu concepte de "política d'esquerres" és com a mínim peculiar ho demostra el fet que fins i tot Javi López va ser molt dur en aquell míting contra les retallades i les polítiques d'austeritat que aplicaven nombrosos governs europeus de l'època.

Per cert, a l'acte també va intervenir Jaume Collboni, molt probablement rival de Valls a les eleccions municipals de l'any vinent com a candidat del PSC. Si fa quatre anys i mig compartien escenari, ara Collboni és molt crític amb Valls. Aquests dies ha declarat que el seu aterratge polític a Barcelona "és una gran operació de màrqueting i un gran engany", per afegir que l'exministre francès vol "passar per progressista quan les seves polítiques d'immigració i les seves retallades socials són de dretes".

Finalment, durant la campanya per a les eleccions al Parlament del 21 de desembre -convocades via article 155 de la Constitució- Valls va reunir-se amb el candidat i primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que va assegurar que tenia el seu suport. La realitat, però, és que Valls també va participar en un míting de campanya de Cs, al costat d'Inés Arrimadas, la candidata més votada en aquells comicis. Tenint en compte que el partit nacionalista espanyol que presideix Albert Rivera és l'únic que dona suport a la plataforma amb la que Valls vol concórrer a les municipals, sembla força probable que el seu suport estigués més a prop d'Arrimadas que no pas d'Iceta. Els actes de suport explícit al PSC ja formaven part del passat.