"Quan estàs al mar veus nàufrags, no preguntes la nacionalitat"

Ismael Furió és patró de vaixell amb 25 anys d'experiència, quinze dels quals els ha dedicat a portar una llanxa de Salvament Marítim des de la qual ha salvat incomptables vides. Furió també és secretari d'organització del Sindicat del Mar de la CGT i president del Comitè d'Empresa de Sasemar, l’ens públic depenent del ministeri de Transports, encarregat de la seguretat marina.

Des de dalt de la llanxa Salvamar Pollux, fondejada al Port de València, Furió es mostra especialment content. Amb els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) s'ha aprovat un increment de la partida corresponent a Sasemar de dos milions i mig d'euros. La xifra pot no semblar massa significativa, dins dels de 150 milions anuals amb els quals compta l'ens, però Furió destaca que "els salva la vida", ja que es dedicaran completament a reforçar les plantilles. El problema estructural, potser, és que d'aquests 150 milions només 50 es destinen a la flota, que suposa el 80% de les operacions de salvament marítim.

"Quan veus les imatges que han tret de l'aigua 200 persones d'una pastera, açò ho ha fet una persona sola"

Les tripulacions de les llanxes de salvament marítim estan formades per només tres persones: un capità, un mecànic i un mariner. Amb el reforç aprovat als PGE es comptarà amb un mariner de reforç. "Aquesta era una mesura urgent i necessària, sobretot a les zones de frontera on et pots trobar que has de rescatar 50, 100 o 150 persones de cop i no et donen les mans per a tots". Furió, que va treballar nou anys a les Canàries sap del que parla: "quan veus les imatges que han tret de l'aigua 200 persones d'una pastera, açò ho ha fet una persona sola. I és molt bèstia, ja que has de decidir qui salves i qui potser s'ofegarà, perquè tu tens una mà però n'hi ha deu en l'aigua demanant socors i et fas la pregunta 'i ara qui trie?'". Els problemes psicològics són un dels principals motius de baixa mèdica en aquesta feina.

Aquest avanç pressupostari ha estat possible gràcies al treball en equip entre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la CGT. "Ruben Wagensberg [diputat d'ERC al Parlament català] ens va proposar condicionar els PGE a l’aprovació d'aquesta mesura. Jo al principi no m'ho creia, però ell va anar a totes i nosaltres també –explica el sindicalista- i al final hem aconseguit un avanç importantíssim sense cap ajuda, ni de l'empresa ni del Govern, encara que tampoc s'hi van oposar".

"L'altre dia una llanxa es va estavellar a Lanzarote perquè el patró es va adormir. Senzillament no podia més"

Amb el reforç de plantilles també es podrà millorar el sistema de relleus als vaixells més grans, que ara mateix funcionen amb dues tripulacions. Una s'està embarcada durant un mes mentre l'altra descansa, i després canvien. "Un mes embarcats és una bogeria, tu planteges aquest tipus de torns a qualsevol empresa i et maten", continua Furió, que recorda que la situació a les llanxes tampoc és massa millor: "nosaltres estem una setmana de guàrdia i una setmana de festa. Quan estàs de guàrdia implica que, durant les 24 hores, has de poder estar a bord en vint minuts, passe el que passe. I ací a València és més suportable, perquè a l'estiu no pares però a l'hivern és més tranquil i pots fer una vida un poc més normal. Però a llocs com les Canàries estàs 20 hores de treball efectiu i, quan acabes, continues de guàrdia. L'altre dia una llanxa es va estavellar a Lanzarote perquè el patró es va adormir. Senzillament no podia més".

Mites i mentides sobre migracions

"Nosaltres no tenim res a veure amb migracions –continua-, ja que aquest és un tema fronterer, però quan van començar els naufragis i calia fer alguna cosa, algú va pensar, doncs ja que tenim a aquests, que hi vagen ells". Amb tot, aquest patró de vaixell recorda que la majoria de les intervencions de salvament marítim estan relacionades amb els iots recreatius i els esports de mar: "és molt habitual que ens avisen que un kitesurfer o similar fa hores que no torna i ens mobilitzem. Sovint també passa que aconsegueixen arribar a la costa i, mentre nosaltres tenim una barca i un helicòpter medicalitzat fent torns per buscar-lo, ell s'està explicant l'aventura i ningú pensa a avisar-nos".

Ha estat, però, el rescat de pasteres el que els ha posat al disparador de l'extrema dreta: "de nosaltres han dit de tot, que si entrem a aigües marroquines a buscar les barques, que si cobrem comissió per cada migrant, ens han confós amb una ONG...". Alguns d'aquests mites Furió els atribueix al desconeixement. "El que passa al mar, com ningú ho veu, no existeix, però hi ha coses que són fàcils d’explicar, com que per exemple, que nosaltres no ens regim per les aigües territorials, sinó per la zona SAR [Search And Rescue, Cerca i Rescat], que és més àmplia que la zona fronterera i que és una obligació que tenen tots els estats".

"Diuen que si rescatem migrants generem efecte crida. Quan un oncòleg cura un càncer de pulmó fa un efecte crida del tabaquisme?"

Altres mentides, directament, provenen de la mala fe, i reconeix que el desgast està tenint efecte. "A mi em sap greu dir-ho, però el que està fent l'actual govern no s'havia atrevit ni el PP. Ens han posat sota direcció d'un comandament unificat de la Guàrdia Civil que decideix qui, quan i com ix a fer el rescat, i a voltes açò pot suposar un retard d'hores que, en un naufragi són qüestió de vida o mort. A banda que ens hem de coordinar amb la Guàrdia Reial marroquina, que són uns pirats amb metralladora i que fan salvatjades". És per això que Furió reivindica que es mantinga l'esperit civil de Salvament Marítim i els deixen fer la seua feina. "A mi em fa gràcia quan diuen que si els rescatem generem efecte crida. Per la mateixa regla de tres, quan un oncòleg cura un càncer de pulmó fa un efecte crida del tabaquisme. A més, la mateixa idea, explicada a la inversa és duríssima, perquè implica que hem de deixar ofegar-se a la gent. Quan estàs al mar veus nàufrags, no preguntes la nacionalitat".