Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Els pressupostos valencians, aprovats amb un bloc de la dreta dividit

El Botànic fia a l’augment del finançament estatal i europeu i a la reforma fiscal uns comptes expansius en un 12,2%.

El conseller d'Hisenda i Model Econòmic del Govern valencià, Vicent Soler, saluda la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló.
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic del Govern valencià, Vicent Soler, saluda la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló. Rober Solsona / EUROPA PRESS

Al final no hi ha hagut acord i els 18 diputats de Ciutadans no s’han sumat als partits del Govern valencià a l’hora d’aprovar els pressupostos. Amb tot, els de Toni Cantó han optat per abstenir-se –malgrat que han votat en contra la Llei d’Acompanyament- trencant el bloc de la dreta sense aconseguir esquerdar el Botànic.

Oltra (Compromís): "Els pressupostos no es tanquen fins que no es voten"

La decisió de Ciutadans s’ha pres hui mateix, després de setmanes de negociació amb el PSPV, durant les que semblava que acabarien donant suport als pressupostos. Cantó va anar esborrant poc a poc les seues línies roges en un canvi que, des del síndic socialista, Manolo Mata, va definir-se com a "revolucionari". La negativa de Compromís i Podem a cedir en les propostes fiscals de Ciudadanos ha estat finalment l’última passa que Cantó no ha volgut donar. Així, finalment s’ha acabat decantant per l’abstenció, renunciant a avalar els pressupostos però també a situar-se al costat del PP i Vox, amb els qui estava molt a prop fa tan sols uns mesos. La vicepresidenta Mónica Oltra ja va advertir, divendres passat, que "els pressupostos no es tanquen fins que no es voten", en resposta a l’anunci de Cantó d’haver tancat un acord amb Puig.

Per la seua banda, la portaveu morada, Naiara Davó, va definir les propostes fiscals de Ciutadans com a "regressives" i que no incloïen cap de les dues condicions necessàries perquè el seu grup hi donara suport: "ser progressives i no reduir la capacitat recaptatòria de la Generalitat". La cap dels populars, Isabel Bonig, ha declarat que el resultat de les negociacions "estava claríssim" i les ha qualificat de "maniobra de distracció de la factoria Puig".

Botànic reforçat?

Bonig (PP): "Ha estat una altra maniobra de distracció de la factoria Puig"

Precisament la qüestió fiscal va ser una de les més complexes en la negociació interna entre els tres socis de Govern. Fins fa poques setmanes no va anunciar-se un acord que preveu la pujada d’impostos per a les rendes superiors a 140.000 i 175.000 euros –dos trams fins ara inexistents- a més de taxes als grans patrimonis i als habitatges buits.

En general, l’acord va interpretar-se com una victòria dels socis menuts de l’executiu –ja que era el PSPV era qui més oposició mostrava-, i així ho van presentar des dels perfils en xarxes de Compromís i Podem. Una primera victòria mediàtica en un moment en què els socialistes estan monopolitzant l’acció del govern, sobretot en tot allò que fa referència a la lluita contra la pandèmia. La segona victòria hauria sigut tallar les temptacions socialistes –reals o no- de pactar amb Ciutadans, amarrant els acords del Botànic. Almenys mentre aquesta siga l’única opció aritmètica.

Amb tot, la negociació pressupostària no ha estat senzilla, incloent-hi el xoc públic entre la vicepresidenta Mónica Oltra i el portaveu socialista Manolo Mata, que va provocar que molts analistes preveieren el principi del final del Botànic. Pocs dies després, però, tots tres partits es feien la foto conjunta amb l’acord fiscal i semblava que la sang no havia arribat al riu. Només el temps dirà si la fractura de novembre va ser només una fricció comprensible dins d’una coalició o s’ha trencat quelcom més profund.

Pressupostos expansius

En unes declaracions recents a Públic, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, defensava que en moments de crisi l’administració ha de tenir "un comportament anticíclic i actuar per afegir recursos a l’economia". Aquest sembla ser l’esperit que domina aquests pressupostos, que creixen un 12,2%, el salt més gran de tota la història autonòmica valenciana. En total, la Generalitat comptarà amb 25.528 milions el 2021, 19.043 milions una vegada restades les despeses financeres.

Malgrat que els augments són generalitzats i cap departament pateix retallades, en l’actual context de lluita contra la pandèmia, Sanitat és la principal beneficiada. Amb un creixement del 10%, la conselleria d’Ana Barceló s’endú pràcticament el 40% de tot el pressupost valencià. Economia Sostenible, Política Territorial i Obres Públiques, Igualtat, Innovació Universitat i Ciències i Presidència són els altres departaments que disposaran de més recursos el pròxim exercici. En canvi, les que menys creixen són Educació i Transparència.

Una altra de les apostes d’aquests pressupostos és l’ampliació de la plantilla, amb la reserva de 709 milions per a la contractació de personal i la creació de 4.900 places en tot tipus de serveis. Açò suposa "el major reclutament de personal de la Generalitat en la història", segons Soler, i que arriba després d’anys de reducció de treballadors públics per les taxes de reposició imposades per la Llei Montoro.

Aquest increment pressupostari es vol finançar amb els recursos que aporte la reforma fiscal aprovada, però també amb l’augment del finançament valencià aprovat als pressupostos estatals i amb els fons europeus de reconstrucció. Amb tot, el departament de Soler calcula que serà necessari augmentar el sostre del deute, amb l’emissió de 7.808 milions extres, un 28,7 més que l’actual exercici.