Público
Público
REPRESSIÓ A L'INDEPENDENTISME

Quins seran els pròxims passos polítics després dels indults?

La trobada entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez a la Moncloa i la reactivació de la taula de diàleg amb la Declaració de Pedralbes de fons centrarà els propers moviments en la gestió del conflicte entre Catalunya i l'Estat

Pedro Sánchez i Pere Aragonès se saluden a un acte de la patronal catalana en què van coincidir recentment.
Pedro Sánchez i Pere Aragonès se saluden a un acte de la patronal catalana en què van coincidir recentment. La Moncloa / ACN

Els indults obren un nou temps polític pel que fa al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol. Això sembla una realitat evident. Una altra cosa és saber si aquest nou escenari donarà pas a una via de resolució o es quedarà en un fútil intent de rebaixar la tensió. Però en qualsevol cas, cal preguntar-se què és el que ve després dels indults.

Els primers passos es donaran immediatament amb la propera visita de president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la Moncloa. Es donarà així per inaugurada la nova etapa de relacions entre els dos executius. Però segons fonts d'Esquerra, Pedro Sánchez haurà d'escoltar dues demandes bàsiques d'Aragonès que van molt més enllà dels indults: la primera és la necessitat d'una solució global a tot aquell que estigui afectat per la persecució judicial contra l'independentisme -prop de 3.000 persones estan sotmeses a algun tipus de procés judicial que van des de quantioses multes a petició de presó-, començant pels exiliats amb l'expresident Carles Puigdemont i la secretària general dels republicans, Marta Rovira, al capdavant. Una solució que l'independentisme només veu possible a través d'una llei d'amnistia. Opció que el PSOE -no així Unidas Podemos- rebutja preferint transitar per modificacions legals com la del delicte de sedició en el Codi Penal, però sempre mantenint oberta la via judicial.

Reactivació de la taula de diàleg

La segona demanda d'Aragonès a Sánchez serà la reactivació de la taula de diàleg -o de negociació- segons quina part la defineixi, entre el Govern i el Govern espanyol. Una maniobra en què els dos mandataris estan plenament d'acord. No així en els plantejaments. Aragonès proposarà que la solució sorgida d'aquesta taula ha de tenir com a eix central el dret a decidir dels catalans sobre el seu futur polític, és a dir el dret a l'autodeterminació. Sánchez es reafirmarà en les vies constitucionals i la seva Agenda per al Retrobament que té molt més a veure amb la negociació de qüestions governamentals i de gestió que amb el fons polític del conflicte. Dues visions molt diferents a les que serà difícil que cap dels dos hi renunciï. La qual cosa no vol dir que no hi hagi importantíssims temes crematístics que també entraran en joc: al capdavant hi ha la gestió dels fons europeus en què el Govern no vol ser una simple gestoria. I els pressupostos generals de l'Estat o els de la mateixa Generalitat per al 2022.

La intenció d'Aragonès és anar pas a pas i no donar res per descartat per difícil que sembli. El primer serà ratificar el reconeixement de "l'existència d'un conflicte sobre el futur de Catalunya". O el que és el mateix, el trasllat dels postulats de la Declaració de Pedralbes a l'actual taula de diàleg. Aragonès no té intenció de reactivar discussions com la del relator, que va dinamitar aquella experiència. La desconfiança entre les dues parts és encara molt més elevada del que sembla, però no es vol fer trontollar la taula a la primera de canvi. Des de la presidència de la Generalitat, prefereixen -abans d'exigir garanties- intentar construir una proposta vàlida. De Pedralbes sí que es recuperarà la "aposta per un diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport de la societat catalana". Però des del Govern es posarà l'èmfasi en el fet que "l'amnistia i la necessitat que els catalans puguin decidir d'alguna manera el seu futur democràticament són les propostes amb més acceptació en la societat catalana, d'entre el 70 i el 80%", asseguren des de la direcció d'Esquerra.

Finalment, sobre el debat de la "seguretat jurídica" i el marc legal, la part catalana de la taula de diàleg pot acceptar aquesta premissa "sempre que el Govern espanyol estigui disposat a impulsar les modificacions legals que permetin la solució democràtica del conflicte". Començant per la llei d'amnistia.

Els indults són ja una realitat que suposa l'alliberament dels nou dirigents independentistes empresonats. Però no és el final de res. Si no l'inici d'un nou camí, tot i que transiti per vells llocs coneguts com el de Pedralbes. Que se sàpiga aprofitar o es reincideixi en els mateixos errors del passat serà qüestió de temps i de voluntats polítiques. Però tenir clar el que suposen realment els indults, ni més ni menys, és condició necessària per apropar-se a l'èxit d'un acord de solució política. Si és que això és possible.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?