Pedro Sánchez confirmava aquest dilluns els indults en un acte al Liceu. El mateix dia, vuit exalts càrrecs de la Generalitat eren citats davant el jutge pel referèndum. Els membres de la Generalitat, que han seguit la compareixença dels seus companys davant el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, no han alterat les seves agendes i han plantat Sánchez en l'acte de Liceu. Ja havien declarat en les setmanes anteriors que l'única manera de solucionar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya era l'amnistia de presos i exiliats i posar fi a totes les causes judicials obertes. "Els indults són una resposta parcial i personal que no resol, en absolut, la causa general contra l'independentisme", havien assegurat fonts d'Esquerra Republicana a Públic.

Exiliats i alts càrrecs

Desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental són els delictes que pesen sobre la majoria d'investigats, processats i condemnats que han sustentat càrrecs públics durant el referèndum de l'1-O. Sense oblidar l'amenaça sempre present del delicte de sedició. El principal exponent de la repressió que quedarà al marge dels indults són els exiliats: l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, que resideixen a Bèlgica, i la secretària general d'ERC, Marta Vilalta, i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que resideixen a Suïssa.

Per la seva banda, Òmnium Cultural afirma que són 44 els càrrecs condemnats -a més dels 6 exiliats- per l'1 d'octubre; 56 els investigats pel Tribunal de Comptes per la mateixa raó i per, suposadament, defensar la causa sobiranista a l'exterior i amb diners públics; 18 investigats pels webs que van promoure el referèndum; 18 docents per implicar-se en les votacions i 712 alcaldes catalans per permetre-les i col·laborar amb l'organització. El primer d'ells en ser inhabilitat ha estat el d'Agramunt, Bernat Solé, quan ja era conseller d'Acció Exterior. Inhabilitació que també es va aplicar a tot un president de la Generalitat en exercici, Quim Torra, per l’afer de la pancarta del Palau de la Generalitat. I sense oblidar les condemnes que ja es van establir, encara que no van comportar presó però sí inhabilitació, per la consulta del 9 de novembre de 2014 amb l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, al capdavant i membres del seu Govern.

Repressió contra les protestes

A aquestes xifres cal sumar els centenars d'independentistes que en les diverses protestes contra la repressió se'ls han imputat delictes de desordres públics, danys contra la seguretat viària i atemptat contra l'autoritat, a més de sedició, rebel·lió i terrorisme. Les protestes de la sentència, ocorregudes entre els dies 14 i 18 d'octubre de 2019, que van acabar amb els aldarulls d'Urquinaona, van ser les que més conseqüències van tenir. Segons l'entitat Alerta Solidària, al voltant de 600 persones van ser represaliades, de les quals, 241 detingudes i 30 empresonades. Dies més tard, l'acció convocada per Tsunami Democràtic a l'Autopista AP-7 a l'altura de la Jonquera va provocar la citació judicial a 211 manifestants més. La permanent protesta de la Meridiana, els aldarulls durant el Barça - Madrid de 2019 o l'acampada d'universitaris al centre de Barcelona també van acabar amb detencions.

Persecució a la societat civil

El cas de Marcel Vivet és un dels últims en què la justícia carrega contra l'independentisme. Aquest jove militant de la CUP ha estat condemnat a cinc anys de presó acusat d'agressió a un agent dels Mossos d'Esquadra. El mateix tribunal reconeix que no hi ha cap imatge concloent sobre l'agressió, de manera que basa la seva sentència en la declaració de l'agredit (i els seus companys agents) que van assegurar haver reconegut a Vivet com a autor dels fets. Es dona la circumstància que el mateix policia va denunciar, suposadament, un altre manifestant per uns episodis idèntics, per la qual cosa, s'han obert dos processos paral·lels amb els mateixos fets com a denominador comú.

El més controvertit, però, és la implicació de la Generalitat en tot això, i és que els moviments independentistes porten exigint reiteradament, des de 2017, que el Govern es retiri de l'acusació particular en casos com el de Vivet. Una cosa que ha fet en ocasions comptades i que contrasta amb les declaracions desfavorables a la sentència contra el militant de la CUP que els partits independentistes de la Generalitat van fer després de conèixer-se la mateixa. Més sabent-se que el Departament d'Interior l’havia pressionat perquè acceptés l'autoria de l'agressió i pogués negociar una condemna a la baixa que el deixés, suposadament, fora de la presó.

Però la repressió contra ciutadans independentistes ha deixat altres episodis d'impacte. Especialment aquells que implicaven als membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Un dels més rellevants va ser el de l'activista Tamara Carrasco, detinguda al seu domicili per presumptes delictes de sedició, rebel·lió i terrorisme. Se li va aplicar la llei antiterrorista, motiu pel qual va passar 3 dies empresonada i 13 mesos confinada al seu municipi. Fins que una jutge va trobar insostenible la condemna que havia rebut. Les acusacions sobre ella es van basar en l'àudio que va compartir a les xarxes socials on apel·lava a la vaga general indefinida. Sense proves, la Fiscalia també la va acusar de voler atemptar contra la Guàrdia Civil. Un altre encausat, Adrià Carrasco, va haver de buscar refugi durant mesos a l'exterior.

La detenció de Tamara Carrasco va tenir lloc a l'abril de 2019, mesos abans d'una altra de les operacions més polèmiques de la justícia i la policia espanyola contra l'independentisme: l'anomenada Operació Judes. El 23 de setembre de 2019, nou membres dels CDR van ser detinguts i set d'ells empresonats, preventivament, per presumpte terrorisme. La defensa dels detinguts va denunciar irregularitats diverses durant el procés, entre coaccions, amenaces i maltractaments psicològics i fins i tot físics. Després d'alguns mesos a la presó, i pagant fiances de diversos milers d'euros, van sortir en llibertat sense proves inculpatòries contundents.

Ni en el cas dels membres dels CDR ni en el de Tamara Carrasco, l'Estat espanyol ha rescabalat dels danys ocasionats. De la mateixa manera, tampoc no s'ha plantejat paralitzar els procediments que porten uns pocs anys oberts i que inclouen autoritats diverses. Lluny d'això, la Fiscalia i els cossos policials estatals han seguit buscant còmplices del referèndum i de les protestes. Com el cas Volhov en què es va aturar provisionalment i es va encausar a diversos empresaris i personalitats lligades a l'independentisme com Xavier Vendrell, David Madí, Oriol Soler o Xavier Vinyals, entre d'altres.Desplegament contra servidors públics

De la macrocausa que va començar en 2018 al jutjat 13, queda tan sols fixar data per a judici. D'aquí surten 30 alts càrrecs públics acusats de treballar per a l'1 d'octubre. Estan a l'espera que l'acusació concreti els delictes i les penes. Entre els implicats en aquesta causa destaquen l'actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, Josep Maria Jover i Lluís Salvadó, tots ells càrrecs d'ERC, que per la seva condició d'aforats seran jutjats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

D'aquesta mateixa macrocausa sorgeixen noms com Albert Royo o Aleix Villatoro que, a més, tenen un procediment obert en una altra sala, la número 18 on se'ls investiga per l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017 i on també s'enfronten a causes penals. Paral·lelament, el Tribunal de Comptes els reclama quantioses sumes de diners. A ells dos i 39 persones més, entre els quals destaquen Carles Puigdemont o els indultats Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull.

La repressió a l'independentisme també inclou la persecució a Tsunami Democràtic o la causa contra els escortes de Puigdemont. Prop de 3.000 persones, doncs, han de passar comptes amb la justícia espanyola. Alguns d'ells amb diverses causes obertes simultàniament. I sense possibilitat que els indults els proporcionen cap benefici.