Público
Público

Sentència del judici a l'1-O Rebel·lió, sedició o absolució: les 10 claus que revelarà el Suprem a la sentència de l'1-O

Tot apunta que l'Alt Tribunal donarà a conèixer la decisió judicial els dies 14 i 15 d'octubre, que la sentència serà condemnatòria i que les penes seran dures, però hi ha moltes altres incògnites per esclarir.

Una imatge de la sala del Suprem durant el judici al procés.

alejandro lópez de miguel

Temps de descompte. El nerviosisme precedeix a la imminent publicació de la sentència del Tribunal Suprem en el judici a la cúpula que va dirigir el procés independentista català. Tot apunta al fet que aquest dilluns o dimarts, 14 o 15 d'octubre, es difondrà la resolució judicial que marcarà una fita en la història de l'Estat espanyol.

Gairebé quatre mesos després que conclogués el judici oral als 12 principals dirigents independentistes, encapçalats per l'exvicepresident Oriol Junqueras, el tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena, al capdavant la Sala penal del Suprem, ha dedicat els últims dies a llimar arestes del text final.

Les deliberacions del tribunal se centren en les penes a imposar, sempre buscant la unanimitat

Les deliberacions se centren ara en les penes que consideren necessari imposar. I sempre amb la voluntat d'aconseguir la unanimitat, sabedors que els processats recorreran al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg.

Els sis jutges i l'única magistrada del tribunal estan sota totes les mirades, encara que quan surten de la seu del Suprem se'ls veu tranquils. I a Marchena, cansat. Han acordat no filtrar cap informació a la premsa.

Aquest estat de nervis no sols és reconegut per les defenses, sinó també per partits polítics de tots els signes, davant una sentència històrica que arriba a menys d'un mes de les eleccions generals del 10-N.

Està per veure la força exacta amb la qual la sentència colpejarà el tauler polític, però l'ona expansiva serà considerable. Més, tenint en compte que es dóna per fet que la sentència serà dura, que els partits i organitzacions socials independentistes han organitzat moviments de resposta, i que fins i tot el Govern espanyol en funcions ha endurit aquests dies el to del seu discurs sobre Catalunya.

L'Executiu en funcions incideix aquests dies en un missatge: els líders independentistes han de saber que no hi ha res a recórrer pel camí que han pres, només el pal de la llei. Així ho han repetit els seus integrants en les seves últimes compareixences, mentre el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha enviat més de mil agents antidisturbis de Guàrdia Civil i Policia Nacional a Catalunya.

Per part seva, el Govern de Quim Torra crida a la desobediència civil per quan es difongui la sentència, sense concretar molt més. També hi ha certa confusió per la detenció dels set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), investigats per formar part d'una presumpta organització terrorista. Això últim és el fruit de mesos de recerca de la Guàrdia Civil, però el moviment independentista ho atribueix a un muntatge policial.

Després de quatre mesos de judici oral concentrats en 52 sessions, aquestes són algunes de les incògnites que es preveuen que esclareixi l'Alt Tribunal en la seva esperada sentència, que no serà llegida en públic per a evitar una lectura esbiaixada

1.- Rebel·lió o sedició: va haver-hi violència?

El Codi Penal és clar: requereix de l'ús de la violència perquè existeixi el delicte de rebel·lió. És violència atacar les bases de l'Estat de Dret des de dins? Va ser violència la massiva concentració davant la conselleria d'Economia mentre era registrada al setembre de 2017?

Fonts jurídiques especulen que els magistrats podrien condemnar per conspiració per a la rebel·lió o per temptativa de rebel·lió

La qüestió de si va haver-hi o no violència en el procés ha estat la columna vertebral del judici, i un motiu de disputa entre la Fiscalia i l'Advocacia General de l'Estat: com quantifiqui i fiti el Suprem aquesta violència -si l'aprecia- serà fonamental. Al seu torn, el delicte de sedició requereix que existeixi una actuació “pública i tumultuària”. Va ocórrer així aquella tardor de 2017?

El Ministeri Públic acusa per rebel·lió, amb peticions de fins a 25 anys de presó per a Oriol Junqueras; l'Advocacia ho fa per sedició -si bé inicialment també ho va fer per rebel·lió-, la qual cosa rebaixa fins a 12,5 anys la seva sol·licitud de presó per a l' exvicepresident de la Generalitat. Les defenses, per part seva, neguen la major i reclamen l'absolució; algunes d'elles accepten únicament la desobediència.

Tampoc es pot descartar que els magistrats apreciïn finalment que els fets són constitutius de conspiració per a la rebel·lió (projectada, però no iniciada), o de temptativa de rebel·lió (no arriba a culminar), com han plantejat fonts jurídiques en els últims mesos. Una rebel·lió consumada no té la mateixa condemna que una conspiració o una temptativa, i en qualsevol d'aquests dos casos les penes serien considerablement més baixes.

Quedaria per veure si la sentència recull una petició al legislador per modificar el Codi Penal, introduint en ell un nou tipus amb una forma alternativa al dilema rebel·lió/sedició, amb un concepte de violència més definit.

2.- Va haver-hi malversació?

Aquesta acusació penja sobre 10 dels 12 dirigents que s'han assegut en la banqueta -tots, excepte els Jordis, que no eren membres del Govern ni del Parlament-, i pot ser clau perquè els tres exconsellers que segueixen en llibertat -Carles Mundó, Meritxel Borràs i Santi Vila- entrin o no en la presó.

Les defenses han lluitat per provar que no es van emprar diners públics en el referèndum del 1-O, i que no hi ha una sola factura que apunti en la direcció contrària.

Les acusacions, recolzades per perits d'Hisenda, van sostenir que, fins i tot en el cas que no s'hagués desemborsat diners, el mer fet de contractar uns serveis -fins i tot si aquests no s'haguessin prestat- bastaria per considerar efectuat el perjudici a les arques públiques.

3.- La DUI va tenir valor legal? Què passa amb l'1-O?

La Declaració Unilateral d'Independència (DUI) prèvia a l'aplicació de l'article 155 és un altre dels punts en els quals els relats de les acusacions i les defenses xoquen frontalment. Per a la Fiscalia és la prova que la suposada rebel·lió es va consumar.

Per a la Fiscalia la DUI és la prova que la rebel·lió es va consumar; per a les defenses va ser un gest polític, simbòlic

Al seu torn, per a la majoria dels acusats que han entrat en aquesta qüestió es va tractar d'un gest polític, simbòlic; una manera de pressionar al Govern espanyol per asseure's a negociar un referèndum pactat. Per això van posar l'accent que ni tan sols va ser votada pel Parlament, o en el fet que va ser suspesa immediatament.

D'altra banda, i encara que no té la mateixa transcendència per a articular les possibles condemnes, el focus també està posat en com es refereix el Suprem a l'1-O, el referèndum sobiranista que, segons la llavors vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz Santamaría, mai va tenir lloc: ni va haver-hi referèndum ni cap procés amb aparença de tal, va venir a dir Santamaría.

De nou, les defenses parlen d'un acte de desobediència civil, simbòlic, mentre que la Fiscalia veu un esglaó més en el camí cap a la consumació de la rebel·lió.

4.- Quin és el paper dels Jordis?

Per a la Fiscalia la concentració del 20-S, davant de la conselleria d'Economia, va ser un clar exponent de la suposada violència del procés, una demostració que va haver-hi rebel·lió.

Per a les defenses, es va tractar d'una mera manifestació pacífica -com a danys materials va caldre lamentar els vehicles de la Guàrdia Civil-. També han posat molt émfasis en recordar que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van cridar a participar de la protesta, van apel·lar a rebutjar la violència en les seves arengues als milers de persones concentrades, a més de desconvocar la mobilització, ja entorn de les 00.00 del 21 de setembre.

Els Jordis van ser els primers empresonats, poc després de veure's acusats per sedició el 20-S. L'exlíder de l'ANC i el líder d'Ómnium Cultural compleixen dos anys a la presó el 16 d'octubre, i aquest és un dels motius pels quals el Suprem s'ha afanyat en tancar la sentència del procés.

De fet, després de Junqueras i Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, són els acusats pels que la Fiscalia reclama penes més altes; els considera promotors de la rebel·lió, i encara que no puguin ser acusats de malversació la rebel·lió basta per demanar per ells fins a 17 anys de presó. Considera que la pota del procés dedicada a la coacció a l'Estat a través de la mobilització ciutadana va recaure sobre ells.

Els seus casos, malgrat tot, són diferents: segons diversos testimonis en el judici, Sànchez, que sí ha anat en llistes electorals de JxCat després d'entrar a la presó -i que va tractar sense èxit de presentar-se a la investidura com president de la Generalitat després d'aconseguir el seu escó en les eleccions del 21-S-, va tenir major protagonisme que Cuixart el 20-S.

5.- Com afectarà a Puigdemont la condemna del seu Govern?

Toni Comín, Meritxell Serret, Anna Gabriel, Lluis Puig, Marta Rovira i Clara Ponsatí són els polítics catalans que, com Puigdemont, van fugir del país

La garrotada d'un tribunal alemany a la Justícia espanyola, quan va rebutjar l'extradició de Carles Puigdemont al no apreciar indicis de la comissió d'un delicte de rebel·lió, va caure com un gerro d'aigua freda, fins i tot, als fiscals del procés -com ha reconegut el representant del Ministeri Públic Javier Zaragoza, i el jutge de l'Alt Tribunal Pablo Llarena ha demostrat que es cuidarà molt d'incórrer en nous errors.

Llarena va decidir retirar les euroordres de detenció de l'expresident de la Generalitat i els altres polítics catalans que van fugir del país fa més d'un any, però es dóna per fet que les reactivarà si efectivament es produeix una sentència condemnatòria que permeti sustentar-les. A més de Puigdemont, aquests polítics són Toni Comín, Meritxell Serret, Anna Gabriel, Lluis Puig, Marta Rovira i Clara Ponsatí.

6.- El paper dels Mossos i el judici a Trapero

Un altre dels aspectes més comentats del judici té a veure amb els retrets i les acusacions creuades entre diferents cossos policials, i, molt especialment, aquelles llançades pels comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional contra els Mossos d'Esquadra.

Comandaments de Policia i Guàrdia Civil van acusar els Mossos de no actuar per impedir el referèndum, i inclús d'afavorir-lo


Alguns d'aquests comandaments han assegurat que els Mossos van col·laborar amb el referèndum dificultant les actuacions de Policia i Guàrdia Civil, seguint-los i espiant-los; uns altres els han recriminat la seva suposada passivitat.

En aquest terreny, qui més ha contestat a aquestes acusacions entre les defenses ha estat l'advocat Xavier Melero, representant de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, al comandament de la policia catalana.

El penalista ha protagonitzat la majoria d'interrogatoris i duels dialèctics més comentats, i ha incidit en què tant els Mossos com la Guàrdia Civil i la Policia Nacional formaven part d'un operatiu conjunt el 1-O, en què els segons coneixien prèviament els plans dels primers per frustrar les votacions, i en què els Mossos van acatar l'acte del TSJCAT, sempre destacant que no van rebre directrius polítiques de Forn.

Per part seva, els Mossos, i especialment el major Josep Lluis Trapero, llavors al capdavant del cos, han insistit que sempre van deixar clar que no se saltarien la llei ni col·laborarien amb el referèndum; han fet veure que les declaracions de Forn sobre el seu suposat suport al full de ruta no tenien una base real i van fer mal al cos, i sobretot han posat l'accent al fet que Trapero i altres comissaris van advertir a Puigdemont, Forn i Junqueras de l'enorme risc que comportava el 1-O.

En qualsevol cas, Trapero i altres membres de la cúpula dels Mossos s'enfrontaran a judici a l'Audiència Nacional a partir del 20 de gener, i el que els atribueixi la sentència del Suprem sens dubte serà tingut en compte. La Fiscalia demana per a ell onze anys de presó per rebel·lió.

7.- Va haver-hi fals testimoni?

"El fals testimoni no sols el comet qui no diu la veritat". La frase pronunciada per Marchena el 13 de març, quan ja havia transcorregut un mes de judici, va caure sobre una llosa sobre el testimoni Jaume Mestre, a qui anava dirigida aquest advertiment. El fiscal Jaime Moreno va demanar llavors que se li investigués per fals testimoni, i Marchena li va recordar que aquesta i altres qüestions podrien dirimir-se en la sentència.

No es pot descartar que el tribunal demani investigar a aquest o a altres testimonis, i les defenses han incidit sempre en l'exemple de l'exministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido.

8.- Diu Zoido la veritat?

L'octubre de 2017, quan es va celebrar el referèndum, Zoido era el ministre de l'Interior i mà dreta de Dolores de Cospedal, ministra de Defensa i aspirant a liderar el PP en substitució de Mariano Rajoy.

Zoido es va desvincular de qualsevol decisió de l'1-O, generant estupor davant les Forces i Cossos de Seguretat

En la seva declaració, l'ara eurodiputat del PP es va desvincular de qualsevol decisió de l'1-O, la qual cosa va causar cert estupor entre les Forces i Cossos de Seguretat. Es va interpretar que deixava només davant el tribunal al tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, qui va ser l'encarregat de coordinar a tots els cossos policials, inclosos els Mossos, durant l'1-O. Fonts policials van indicar llavors que Zoido "ens va deixar sols" i no es va interessar pel que esdevenia a Catalunya.

També es van desvincular el llavors president, Mariano Rajoy, o l'exvicepresidenta Santamaría, si bé la precisió del número dos d'Interior, José Antonio Nieto, que va declarar poc després, va fer quedar a Zoido i als dos màxims representants del Govern als peus dels cavalls: no tenien la menor idea sobre un operatiu històric i clau.

9.- Compliran les penes a presó si són condemnats?

La Fiscalia va reclamar al Tribunal en el seu escrit d'acusació definitiu que en la sentència plasmés la prohibició que els condemnats obtinguessin el tercer grau fins a complir, almenys, la meitat de la pena.

La Generalitat catalana té transferides les competències en matèria de Presons, i el Ministeri Públic no va voler deixar aquest cap solt, i per això va advocar per l'aplicació de l'article 36.2 del Codi Penal.

10.- El laberint del procés és allargat

Hi ha diverses desenes de causes obertes en diferents jutjats de Catalunya per les càrregues policials durant el 1-O. I en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es jutjarà als integrants de la Mesa del Parlament. Això, per no parlar del judici a Trapero, a l'Audiència Nacional.

La sentència del Suprem posarà llum, però encara quedaran moltes incògnites per respondre.