El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha expressat el seu rebuig per la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents polítics i socials independentistes, ha exigit l'alliberament dels que es troben empresonats, el lliure retorn dels exiliats i ha donat suport a les mobilitzacions de caràcter pacífic convocades amb aquestes reivindicacions.

Els regidors s'han pronunciat per majoria a favor d'una declaració institucional presentada per Esquerra Republicana (ERC) i Junts per Catalunya (JxCat) que també ha obtingut els vots a favor dels representants de Barcelona en Comú (BComú). El PSC, que comparteix govern municipal amb els Comuns, ha votat en contra, de la mateixa manera que Cs, PP i BCN Canvi.

El text aprovat, que compta amb set punts, denuncia "la regressió de drets i llibertats" a l'Estat i la "judicialització de la política", afirma que "Catalunya té dret a l'autodeterminació" i mostra el rebuig del consistori a "qualsevol forma de violència".

"La via penal no ha estat l'adequada per resoldre una qüestió de caràcter polític", indica així mateix la declaració de l'Ajuntament, que denuncia també que "el judici s'ha desenvolupat sense les garanties exigibles".

L'Ajuntament es compromet a "treballar conjuntament amb la resta d'institucions i amb la societat civil del país per trobar solucions per aconseguir la llibertat dels presos i preses polítiques".

Critica l'"erosió de drets" i diu que "és responsabilitat de tots i totes enfortir les garanties democràtiques", i assenyala que "la resolució del conflicte s'ha de canalitzar a través de les vies democràtiques, el diàleg institucional i l'expressió democràtica de la voluntat de la ciutadania".

La proposició original, que no ha estat sotmesa a votació en el ple, reclamava l'exoneració a tots els polítics de qualsevol culpa referida a la seva participació en el referèndum de l'1 d'octubre i afirmava que l'autodeterminació és "l'única via per a canalitzar la voluntat democràtica" del poble català.

Instava a més al Govern central a "prendre les mesures pertinents" per aconseguir la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats.

Tant Ernest Maragall (ERC) com Elsa Artadi (JxCat) han lamentat que el barceloní no hagi estat el primer consistori a Catalunya a mostrar el seu rebuig a la sentència del Suprem.

Per part de Barcelona en Comú, Jordi Martí ha titllat de "injusta" la sentència i ha cridat a "construir espais per al diàleg real", moment en el qual ha posat en valor missatges llançats recentment des de la presó pels condemnats Jordi Sànchez i Carme Forcadell.

El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni (PSC) ha demanat respecte per la separació de poders i s'ha pronunciat a favor d'obrir "una nova etapa" que haurà de tenir lloc "en el marc de la legalitat i el respecte a les institucions".

El regidor de Barcelona pel Canvi Manuel Valls ha dit que l'independentisme ha de reconèixer el seu "fracàs" i demanar "perdó pel que ha passat". "No hi haurà referèndum, no hi haurà amnistia", ha afirmat.

Luz Guilarte (Cs) ha dit que la declaració aprovada és un "atac directe" als fonaments d'Espanya i el regidor del PP Josep Bou ha afirmat que la sentència suposa "un bany de realitat" que ha trencat el relat independentista.

PP i Cs han fet una altra proposició per expressar reconeixement i suport a les forces policials d'arreu l'Estat, però ha estat rebutjada per la majoria.
​