Amb els vots favorables de PSC, Podem, Ciutadans i Junts, el ple de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar aquest dimarts una moció per dotar la policia local de la ciutat de pistoles Taser. D’aquesta manera, la cocapital vallesana se sumarà als més de cinquanta municipis catalans que han comprat a la seva policia local les polèmiques pistoles elèctriques, que disparen descàrregues elèctriques que paralitzen momentàniament la persona que en rep l’impacte. Comptar amb pistoles Taser, per tant, s’està convertint en un fet cada cop més habitual entre els cossos policials catalans.

Nombroses entitats de defensa dels drets humans fa anys que s’oposen a les pistoles elèctriques i durant el 2016 van encapçalar la campanya social i política contra l’adquisició de les Taser per part dels Mossos d’Esquadra. Finalment, però, el juliol del 2016 el Parlament va donar-hi llum verda -amb els vots en contra de la CUP i Catalunya Sí Que es Pot- i els agents de la policia catalana compten amb les pistoles elèctriques des del juny de l’any passat. També hi era contrari el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que va elaborar un informe desaconsellant l’aprovació de les Taser.

Arran de la decisió de l’Ajuntament de Sabadell, Amnistia Internacional Catalunya ha alertat que l’aprovació és “molt preocupant”, perquè les Taser “comporten un alt risc per la vida i salut de les persones, sobretot menors d’edat, embarassades o persones amb malaltia mental”. Tot i que se les cataloga com a armes “no letals”, un informe d’Amnistia Internacional xifra en més de 700 les persones que han mort des del 2001 només als Estats Units després de rebre una descàrrega d’una pistola elèctrica.

Aquesta perillositat era un dels grans pilars de la campanya #StopTaser que desenes d’entitats van portar a terme fa més de tres a Catalunya. En concret, la iniciativa recordava que “els seus efectes sobre el cos humà són imprevisibles i depenen del cos que els rebi i de les seves circumstàncies, per la qual cosa no es pot garantir l’absència de conseqüències fatals, encara quan s’utilitzessin correctament”. De fet, el Comitè Contra la Tortura de les Nacions Unides s’ha pronunciat en diverses ocasions en contra de l’ús d’aquestes armes.

Per tot plegat, la campanya reclamava que no s’utilitzessin i que se suspenguessin en aquells casos en què ja se’n tinguessin. Entre les entitats que s’hi van adherir hi havia la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, Stop Bales de Goma, la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans, el Centre Irídia, la CGT, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, la CUP, Sos Racisme o el PSC de Barcelona, entre d’altres.

Creixement constant

Tot i que el debat polític i mediàtic va ser important sobretot el 2016, abans que el Parlament aprovés l’ús de les pistoles elèctriques per als Mossos, la realitat és que prèviament ja hi havia una trentena de policies locals que comptaven amb aquest armament. El cas més cridaner és el de Castellar del Vallès, la primera ciutat de Catalunya en tenir una Taser. El municipi en té des del 2000. Segons l’informe del Síndic, Girona s’hi va sumar el 2004, mentre que el 2006 en van adquirir els ajuntaments de Blanes, Berga i Castellbisbal. Blanes, Ripollet, Premià de Mar o Sant Feliu del Llobregat eren altres municipis que van adquirir Taser abans que el Parlament n’aprovés l’ús per a la policia autonòmica.

Que l’adquisició d’aquest armament es va normalitzar ho prova que a finals de 2017 ja fossin 46 les policies locals que en tinguessin, segons l’Informe Anual de les policies locals de Catalunya. La xifra encara ha augmentat més els darrers dos anys. El novembre del 2018, de fet, el Govern va aprovar el protocol d’ús de les pistoles Taser per a les policies locals, que quedaven restringides als responsables de servei expressament autoritzats i formats.

L’Ajuntament de Salt ha incorporat les pistoles elèctriques aquest any, com també han fet els de Lloret, Palafrugell o la Bisbal d’Empordà, mentre que el de Figueres ha aprovat fer-ho el 2021. A més a més, també en tenen els vigilants d’alguns municipis gironins, com Vilobí, Maçanet de la Selva i Breda, malgrat que la llei només autoritza explícitament que n’usin els Mossos i les policies locals. En aquests casos, però, s’aprofiten d’un buit legal, perquè la normativa no prohibeix que en puguin fer servir els cossos de vigilants.