La segona jornada de protestes contra les condemnes del Tribunal Suprem als dirigents independentistes ha estat menys agitada que la de dilluns i ha concentrat les majors concentracions al vespre. Ara bé, hi ha hagut accions durant tot el dia, sobretot mitjançant talls de carretera. L’ANC i Òmnium Cultural han convocat segudes amb espelmes a les capitals provincials -davant les delegacions del Govern espanyol- i en espais emblemàtics, com ara els jutjats, en diferents capitals comarcals. En alguns casos, com ara a Barcelona, Lleida i Tarragona, s’han produït algunes càrregues dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra, si bé les mobilitzacions s’havien desenvolupat amb tranquil·litat.

A Barcelona unes 40.000 persones s’han concentrat a l’entorn de la Delegació del Govern espanyol, situada al carrer Bruc. I diem a l’entorn perquè agents tant dels Mossos d’Esquadra com de la Policia Nacional han blindat l’edifici amb un perímetre de seguretat per impedir que els manifestants s’hi aproximessin. Abans de les set de la tarda voluntaris d’Òmnium Cultural repartien espelmes grogues a les cantonades que envolten la delegació. Rius de gent recorrien els carrers de l’Eixample que envolten l’edifici però el perímetre de seguretat controlat pels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional és infranquejable. “De què tenen por, que ens mengem a la Cunillera?” es preguntava la Pilar amb un deix d’indignació.

Així que els assistents s’han concentrat a la cantonada de Mallorca amb Bruc on hi havia l’escenari instal·lat per Òmnium i l’ANC però també omplien la resta de vies. Circulació tallada i un helicòpter plantat al cel. Els que es volien acostar al punt on s’havia convocat la mobilització ho feien tant com podien, i si calia aturar-se a Passeig de Gràcia i omplir-lo de gent, s’omplia. L’objectiu era fer una seguda pacífica, i escoltar les paraules dels presos transmeses per amics i familiars, que n’han llegit cartes. “Venim a protestar per la sentència, no ens podem quedar a casa. Sortirem cada dia, estem de dol, estem emprenyats”, explicava en Jordi. Té 38 anys i venia des del carrer Sepúlveda tot sol, la seva dona s’havia quedat a casa amb la seva filla de dos anys.

“Contra la sentència, reincidència! Som culpables per manifestar-nos, per votar, per desobeir pacíficament. Reincidim perquè som demòcrates i pacífics, perquè tornarem a defensar els nostres drets i llibertats perquè ho tornarem a fer” recitava la Cristina, estudiant de medicina. Estava asseguda amb alguns companys de classe mòbil en mà. Abans d’escoltar els parlaments validacions de QR [per poder accedir a l’app del Tsunami Democràtic], intercanvis d’impressions i certa calma tensa. Als altaveus instal·lats hi sona música però alguns dels concentrats començaven a cridar “fora la música, fora la música”, i la música deixava de sonar per donar pas a crits de “llibertat presos polítics”. “No estem aquí per celebrar res, per això cridem fora la música, ocuparem els carrers fins que en facin cas” explicaven alhora la Marta i la Gemma, ahir van anar a l’aeroport, i tenen previst seguir totes les mobilitzacions previstes.

“Portem molts anys de repressió”

L’actriu Mercè Martínez ha obert l’acte, ha agraït l’assistència i ha demanat a tots els presents que s’asseguessin per fer un minut de silenci i encendre unes espelmes que simbolitzen la llum de la llibertat. Després d’aquest minut de silenci protagonitzat per moltes cares tristes però amb mirades plenes de determinació, Marcelina Bosch ha llegit una carta d’Oriol Junqueras on l’exvicepresident del Govern ha recordat que fa precisament 79 anys van afusellar el president Companys i que el franquisme va ocupar Catalunya per fer mal i esborrar la República. “Resistim sempre fermes, visca la llibertat i visca la República”, ha escrit Junqueras per acabar la carta.

Per la seva banda, Irene Martín ha llegit la carta de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que ha assegurat que “sabíem que no ens absoldrien perquè el judici ha estat polític. (···) No hem de permetre que la censura entri al Parlament, la llibertat d’expressió és l’essència de la democràcia”. Paraules de gratitud per a les persones que segueixen fermes i participen a les mobilitzacions i un missatge comú fila totes les cartes de les preses i els presos que s’han escoltat: ara que l’autoritarisme i la repressió és més forta que mai cal resistir. “Jo estic aquí per la sentència, ahir vaig treballar de nit i no vaig poder anar a l'aeroport però avui sí, i ja et dic que la nit serà llarga. Portem molts anys de repressió”, argumenta l’Alex un jove de 22 anys de Cerdanyola i estelada lligada al coll.

Elisenda Paluzie i Marcel Mauri han estat els darrers en parlar. “La lluita no violenta ens protegeix”, han emfatitzat tots dos. Però i el punt i final l’ha posat Lluís Llach cantant l’Estaca. “Ho tornarem a fer, ja ho estem fent”, ha argumentat el cantautor. Aplaudiments i crits de llibertat, el sentiment d’injustícia que es respirava entre totes les persones que aquest vespre han sortit al carrer és immens i s’encomanava, potser perquè com ha assenyalat Jordi Turull a través de la seva companya, Blanca Bragulat, “Catalunya la paraula resignació no la coneix”. Quan l’acte acabava, la cantonada de Bruc amb Mallorca ha quedat neta, però els auriculars que penjaven de les orelles i els missatges feien córrer que una cantonada més enllà les càrregues policials i els enfrontaments es repetien.

Antiavalots policials a prop de la Delegació del Govern espanyol on s'han fet protestes contra la sentència. EFE / ENRIC FONTCUBERTA

Fogueres successives fins altes hores de la nit

A partir d'aquest moment, grups sense identificar han mantingut un pols amb la policia als carrers del centre de Barcelona, segons que han informat  Mossos d'Esquadra, que al costat dels bombers han actuat fins passada la mitja nit per  dispersar aquests petits grups i apagar les fogueres que han anat provocant.

Després de les manifestacions d'aquesta tarda, l'Eixample dret de Barcelona s'ha transformant en l'escenari d'una molt atípica i estranya batalla campal entre agents de seguretat i grups de joves que han cremat mobiliari urbà, construït barricades i calat foc a contenidors d'escombraries .Alguns d'ells han pujat per Passeig de Gràcia trencant aparadors, informa l'agència EFE.

Les furgonetes dels Mossos d'Esquadra han recorregut l'avinguda a gran velocitat per dispersar als manifestants i en diverses ocasions els agents han baixat dels vehicles i han actuat contra els autors dels actes vandàlics.

Un dels enfrontaments més forts han tingut lloc als Jardinets de Gràcia, on han cremat barricades i els agents han utilitzat porres i escopetes de foam per  dispersar encaputxats.

L'espectacularitat dels incendis i la violència policial tant a Barcelona com a la resta de ciutats on s'han produït incidents han donat lloc a tota mena de declaracions de condemna i a una considerable polèmica a xarxes socials.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha denunciat actituds violentes i ha demanat la depuració d'accions no justificades, en implícita referència a qui ha posat barricades i ha calat foc a diferents punts de les ciutats i al dany causat a les persones per determinades intervencions policials.

Els CDR, per la seva banda, han donat a conèixer un comunicat en el qual criden a "no caure en la trampa" de qui vol desmobilitzar "amb el fals argument de la violència". "L'única violència que hem patit les darreres hores ha estat la de Mossos d'Esquadra i Policia Nacional". 

Talls de carreteres durant hores

La concentració de Barcelona ha estat la més nombrosa, però no l’única d’una jornada que no ha repetit el poder de convocatòria de dilluns. En aquesta ocasió, les convocatòries del vespre s’han realitzat a les capitals provincials i en algunes capitals comarcals. A Girona, per exemple, s’hi han reunit unes 9.000 persones, segons els Mossos d’Esquadra; a Lleida, ho han fet unes 6.000, segons la Guàrdia Urbana; diversos milers a Tarragona, a Terrassa, unes 2.000; a Vic, centenars s’han assegut davant els jutjats de la ciutat; a Tortosa, centenars de manifestants han ocupant el Pont de l’Estat. Igualada, Mataró o Puigcerdà són altres ciutats on l’ANC i Òmnium Cultural han convocat concentracions en contra de la sentència. A Lleida i a Tarragona també hi ha hagut càrregues dels Mossos.

Més enllà de les concentracions del vespre, durant tot el dia hi ha hagut altres accions de protesta, si bé amb menor incidència que durant el dilluns. El més comú han estat talls de carreteres repartits en diferents punts de la geografia catalana. El més continuat ha estat el que s’ha fet a Gurb, on conflueixen la C-17 i la C-25 (l’Eix Transversal). S’ha allargat durant més de cinc hores durant el matí, fins que els Mossos d’Esquadra l’han desallotjat, però a la tarda s’ha tornat a formar i en el moment de tancar aquest article es mantenia, amb centenars de manifestants i la presència d’antiavalots de la policia catalana. De talls, però, n’hi ha hagut molt més. A Girona, per exemple, s’ha tallat durant prop d’una hora l’AP-7, també s’ha ocupat la calçada a la N-2 a Mataró, a la C-65 a Bescanó (Gironès), a la N-260 a Olot o la C-58 a Terrassa, entre d’altres. A més a més, durant la tarda s’ha tallat una estona la circulació de trens de Rodalies entre Tarragona i Reus.

La seguda a Lleida davant la subdelegació del Govern espanyol. EFE / ADRIÁN ROPERO