Público
Público

S'endarrereix el judici als 12 CDR encausats en l''operació Judes'

L'Audiència Nacional admet a tràmit un escrit de la defensa que atura de nou els terminis, mentre l'amnistia està en plena tramitació al Congrés. La Fiscalia els manté l'acusació de pertinença a organització terrorista

Manifestació dels CDR en el sisè aniversari de l'1-O. Marta Vidal / ACN
Manifestació dels CDR en el sisè aniversari de l'1-O. Marta Vidal / ACN.

Nou endarreriment en el judici dels 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts en l'operació Judes per pertinença a organització terrorista. Segons ha explicat la seva defensa, l'organització Alerta Solidària, l'Audiència Nacional ha admès a tràmit un escrit en què al·lega una sèrie d'irregularitats que posa en suspensió el procés fins que es resolgui. 

En l'escrit, de 115 pàgines, Alerta Solidària planteja la "manca de competència" de l'Audiència per jutjar els fets, la "imminent aprovació" de la llei d'amnistia i les diferents "vulneracions de drets" viscudes durant el procés. Si s'estimen aquests plantejaments, es podria repetir part del procés, canviar el jutjat on s'investiga o fins i tot, arxivar la causa, explica el comunicat. 

Tot això mentre la llei d'amnistia està al Congrés i té especialment en el punt de mira aquest cas, l'únic, juntament amb la causa de Tsunami Democràtic, amb acusacions de terrorisme. Precisament aquesta setmana ERC i Junts han presentat esmenes, algunes destinades a esborrar l'article que menciona aquest delicte per assegurar que els CDR també s'hi poden acollir.

Entre vuit i 27 anys de presó

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat entre 8 i 27 anys de presó als 12 membres dels CDR. A banda del delicte de pertinença a organització terrorista, a vuit dels 12 acusats també se'ls atribueix els delictes de tinença d'explosius i intent d'estralls terroristes. Per aquests, el Ministeri Públic els demana la pena més alta, 27 anys de presó.

El Ministeri Públic considera que els acusats es van integrar a un Equip de Resposta Tàctica (ERT), segons la versió de la instrucció judicial un grup de persones de diferents CDR que haurien conformat una "organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu del qual seria dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?