Público
Público
ESPORTS

Santboiana i el rugbi: més que un centenari

El club català esperarà a la millora de la restriccions per als grans actes de celebració dels 100 anys de l’inici de l’equip degà a tot l’estat

Una imatge d'un partit de la Santboiana.
Una imatge d'un partit de la Santboiana. Jordi Elias

A Catalunya, rugbi i Santboiana són conceptes associats, quasi sinònims. La raó del vincle, de l’arrelament a Sant Boi de Llobregat d’aquest esport, és eminentment històrica i aquest any l’aniversari és rodó. No se sap com es podrà celebrar, però són 100 anys d’un club que va obrir el meló (sobrenom que rep a vegades, per la forma, la característica pilota ovalada) del rugbi no només a la localitat, sinó a tot Catalunya i a l’Estat. A Sant Boi es va crear la primera entitat dedicada a aquest esport situada al sud dels Pirineus. Va ser el 4 de juliol de 1921, quan es va prendre l’acord per fundar la Unió Esportiva Santboiana (UES). El nom no ha canviat (només durant el franquisme era Unión Deportiva Samboiana). I a partir del 4 de juliol d’aquest any tocarà celebrar-ho. Si la Covid ho permet, és clar.

El de la Santboiana és més que un centenari, perquè seran tres anys concatenats en què bufaran les cent espelmes el club, la federació catalana i l’espanyola. Per aquest ordre. Són tres anys de celebració especial que tindran com epicentre i origen l’efemèride del club de Sant Boi. Miquel Martínez és el president de la UES i explica que "volem que sigui una celebració que serveixi per marcar un abans i un després, que catapulti el rugbi al segle XXI". El primer programa d’actes previst incloïa des d’un partit internacional amb alguna de les millors seleccions del món a partits commemoratius o grans actes que, òbviament, queden ajornats. "Ara mateix no pot ni entrar públic als partits i tenim clar que el centenari s’ha de celebrar quan es pugui compartir amb tothom", explica el president.

Per tant, els plans queden ajornats (que no suspesos) i a la llista d’elements per a la celebració hi ha des d’un partit amb l’Stade Toulosain francès a un torneig de rugbi inclusiu, una exposició divulgativa, un nou llibre o un torneig internacional de veterans. "La temporada del centenari haurà de ser la propera però volem fer alguna cosa el mateix dia 4, que és quan farem 100 anys exactes", explica Martínez. La celebració del centenari del rugbi espanyol associada al naixement de la Santboiana compta amb el recolzament estatal en forma de celebració d’interès públic

Dos noms propis

L’actual complex esportiu on juga la Santboiana té per nom Baldiri Aleu. És el tercer camp on ha jugat l’entitat i duu la denominació del fundador del club. Qualsevol repàs històric a la creació d'una entitat de rugbi (que llavors es presentava com una variant més del futbol) a Sant Boi de Llobregat passa per parlar d’Aleu. Era un jove de la localitat que després d’estudiar a Tolosa es va proposar d’importar l’esport que hi havia descobert i crear un club que va jugar durant anys a uns terrenys propers al riu (que curiosament són fora de Sant Boi, pertanyen a Sant Joan Despí). La història, però, cal explicar-la també amb un altre nom propi, el del francès Michel Reynard, que va ser el company de facècies d’Aleu per tirar endavant l’entitat.

El gran coneixedor de la història del club és l'exjugador Josep Lluís Sirvent. Explica com "la Santboiana neix gràcies a un partit que s’organitza a Barcelona per part del club Patrie en què la USAP de Perpinyà i el Narbona juguen a l’estadi de Can Ràbia, a Sarrià, en benefici pels damnificats de la Gran Guerra. Reynard era del club Patrie i Baldiri Aleu hi va portar els amics a qui va convèncer, en tornar a Sant Boi, de posar un anunci al diari dient que volia crear un club. El 4 de juliol es van trobar i es va signar la creació de la Santboiana". Un dels objectius del centenari serà tornar a difondre la història d’Aleu i Reynard que té derivades sorprenents, com que el francès acaba sent executat pels nazis quan l’exampen col·laborant amb la resistència francesa.

"L’essència de la Santboiana és la mateixa del rugbi: un esport que genera molta companyia i amistat, que allà on vas serveix de carta de presentació"

El centenari de la Santobiana ha de servir per resignificar una entitat especial com és el degà del rugbi català i espanyol. Miquel Martínez fa una similitud històrica afirmant que "un partit benèfic després d’una gran guerra i la pandèmia de la grip espanyola va originar el club i quan puguem deixar enrere l’actual, de pandèmia, tocarà celebrar el centenari". L’historiador Sirvent espera que la celebració permeti difondre "l’essència de la Santboiana, que és l’essència mateixa del rugbi: un esport que genera molta companyia i amistat, que allà on vas serveix de carta de presentació. El rugbi fa llaços i agermana", assegura. 100 anys després, a la Santboiana li sobren motius de celebració i reivindicació. El seu serà, quan es pugui, més que un centenari.

El Baldiri espera la seva gent

Un dels trets diferencials del degà amb altres clubs és que el camp i la instal·lació esportiva del Baldiri Aleu és propietat del club. Això fa que, sense públic per les restriccions, la covid estigui colpejant l’entitat centenària que espera la reobertura per poder tornar a omplir instal·lacions i recuperar el vincle amb afició i socis, allò que ha permès aquests primers 100 anys.