Público
Público

El sistema fiscal espanyol penalitza les dones

Un estudi encarregat per l'eurodiputat Ernest Urtasun demostra com l'actual disseny impositiu parteix d'una concepció "patriarcal" de la societat, que es tradueix en un marc biaix de gènere en els principals tributs, com ara l'IVA i l'IRPF. Les retallades socials dels darrers anys i l'increment dels impostos indirectes, com l'IVA, han accentuat aquestes diferències a favor dels homes.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Presentació de l'estudi 'La fiscalitat a Espanya des d'una perspectiva de gènere', aquest dijous a l'Aula Europa de Barcelona. / Marc Font.

El sistema fiscal de l'Estat espanyol té un marcat biaix de gènere que perjudica amb claredat les dones. I les reformes que s'han executat els darrers anys, com la reducció de tipus i trams –i, per tant, de la progressivitat– de l'impost sobre la renda (IRPF), o l'increment de l'IVA, un tribut indirecte clarament regressiu ja que no està discriminat en funció de la renda, no han fet altra cosa que accentuar-lo. Aquesta seria la principal conclusió de l'estudi La fiscalitat a Espanya des d'una perspectiva de gènere, que s'ha presentat aquest dijous a l'Aula Europa de Barcelona. El treball, elaborat per l'Institut per a l'Estudi i la Transformació de la Vida Quotidiana (IQ) i Ekona Consultoria, és una petició d'Ernest Urtasun, eurodiputat d'ICV i integrant dels Verds-Aliança Lliure Europea, que s'ha compromès que el grup redacti enguany un informe parlamentari per demanar als estats de la UE que analitzin i revisin la seves polítiques tributàries des d'una perspectiva de gènere. L'objectiu final és intentar introduir canvis a nivell comunitari aprofitant que hi ha en marxa un procés de discussió de nous reglaments i normatives fiscals en el marc de la UE. "Hi havia la necessitat de fer emergir políticament aquest tema", ha afirmat Urtasun.

Maria Fuente (IQ), directora de l'informe, ha subratllat les dificultats per portar a terme un treball d'aquest tipus, bàsicament per la manca de dades existents, un element que ha complicat la recerca. De fet, a nivell institucional pràcticament cap estat de la UE ha impulsat estudis d'aquest tipus, amb l'excepció d'Àustria i Irlanda. L'estudi recalca que els impostos no són neutres i pateixen nombrosos biaixos que generen "una major càrrega fiscal per a les dones que per als homes i reforcen les desigualtats de gènere alhora que afavoreixen els models tradicionals de família". També emfasitza que la crisi ha suposat aprofundir en aquesta situació, perquè les receptes que s'han aplicat, fonamentalment les "contínues retallades de despesa pública", impacten més sobre les dones que sobre els homes, bàsicament per la tisorada "als serveis públics vinculats a la cura de les persones, afectant-les en tant que treballadores, usuàries i prestadores indirectes dels serveis retallats". Les reformes laborals i de pensions també les han afectat més a elles, ja que de mitjana tenen unes rendes clarament més precàries.

L'estudi, que ha comptat amb Sergi Cutillas (Ekona) com a assessor econòmic, contextualitza que des de fa algunes dècades l'evolució dels impostos ha avançat cap a sistemes menys progressius, és a dir, que en comptes d'apostar per fer pagar a qui més té, s'ha reduït la pressió fiscal a les rendes altes, el que lògicament dificulta la posterior redistribució de la riquesa i reducció de la desigualtat. Això s'ha traduït en una menor progressivitat dels impostos sobre la renda –amb la reducció de trams i una disminució general del tipus, més accentuada en els trams alts– i en una caiguda generalitzada en l'impost de societat. En paral·lel, hi ha hagut un increment dels tributs indirectes, fonamentalment l'IVA, que han guanyat pes en la recaptació pública.

Disseny androcèntric que perpetua desigualtats

El treball posa de manifest que nombrosos estudis han documentat com els increments d'IVA afecten molt més les rendes baixes que no pas a les altes, ja que no té cap tipus de progressivitat. És a dir, que es paga el mateix tipus amb independència de la renda de cadascú. I la majoria de persones amb rendes baixes són dones. A més d'aquesta primera dimensió, l'informe també destaca que "com a res–ultat de les normals socials de gènere es produeixen patrons de consum diferents segons el sexe", de manera que les dones gasten més que els homes per exemple en béns destinats a les cures. Uns productes "que no es consideren béns exempts d'IVA ni se'ls aplica un IVA super-reduït [que seria del 4%]", el que genera el que els autors anomenen "taxa a la cura". Un tercer element és la "taxa al tampó", ja que uns productes de primera necessitat per a les dones com són els vinculats a la menstruació tampoc gaudeixen de l'IVA super-reduït del 4%, sinó que se'ls grava al 10%. "El disseny de l'ICanvis possibles per revertir la situació
VA no té en compte ni les cures ni la higiene femenina, contribuint a perpetuar valors socials androcèntrics"
, recalca. Finalment, també posa de manifest que determinats productes, com ara la roba o les colònies, tenen un preu més car quan s'adrecen a dones, el que torna a generar un "impacte desigual de la càrrega tributària", el que constitueix la "taxa rosa".

Pel que fa a l'IRPF, l'estudi destaca que la darrera reforma, la del 2014, ha beneficiat sobretot les rendes mitjanes, amb una major presència d'homes, que no pas les baixes, on predominen les dones. Un segon element és la declaració conjunta que poden fer els matrimonis, un element que ja discrimina aquelles persones que no opten per aquest estat civil. La mesura permet un estalvi conjunt, però alhora suposa un perjudici per al segon preceptor. I gairebé sempre és una dona la que té menys ingressos que la parella, i si opta per aquesta via ha de tributar a un tipus impositiu més alt del que li tocaria individualment. El treball subratlla que la "tributació conjunta és un mecanisme estatal que reprodueix la desigualtat de gènere de dones i homes, perquè reforça la divisió sexual del treball i afavoreix la permanència de les dones a la llar".

A més a més, l'actual disseny del tribut afavoreix més les famílies biparentals que no pas les monoparentals, que compten amb menys deduccions. I, un cop més, la majoria de les famílies monoparentals estan encapçalades per una dona. Finalment, també posa de manifest que moltes de les bonificacions i deduccions contemplades a l'IRPF beneficien més els homes, com ara les aportacions a plans de pensions de privats. Segons les dades de 2015, el 57,5% de les aportacions van correspondre a homes i el 42,5% a dones.

Tot i que no disposa de dades específiques pel que fa a l'elusió i l'evasió fiscal, la conclusió és que es tracta d'un fenomen altament masculinitzat. Per què? Bàsicament perquè la distribució de la riquesa ho és i els protagonistes de maniobres –legals o no– per esquivar el pagament d'impostos són fonamentalment les grans empreses i les rendes altes. I només cal fer una repassada als consells d'administració de les empreses de l'Ibex per comprovar-hi l'escassa presència de dones o repassar el llistat de milionaris de Forbes per tenir clar l'aclaparador predomini dels homes. "L'elusió i l'evasió fiscal tenen rostre masculí", ha declarat Ernest Urtasun.

Canvis possibles per revertir la situació

Més enllà d'analitzar la situació actual, l'estudi també fa un seguit de propostes per revertir la discriminació de gènere que existeix en el sistema fiscal espanyol. En aquest sentit, advoca per invertir la tendència general que privilegia els impostos indirectes sobre els directes; revisar una revisió crítica dels productes que tenen tipus reduïts, super-reduïts i exempcions en l'IVA perquè s'hi incorporin tots els de primera necessitat, els vinculats a la salut de les dones i aquells relacionats a les cures de les persones dependents; i "promoure el consum lliure d'estereotips de gènere" i garantir que no hi ha "situació de discriminació per una doble fixació de preus de productes iguals".

Sobre l'IRPF, els autors aposten per avançar cap a un model "basat en la individualització de l'impost", per tal de "generar condicions més justes i igualitàries entre dones i homes" i trencar amb el vincle existent entre el "contribuent i el seu estat civil i situació familiar", a més de diluir el pes que "família" té en l'actual configuració del tribut. També defensen la necessitat d'ampliar l'espai per portar a terme polítiques de protecció de la maternitat i la paternitat que vagin més enllà de les deduccions en l'IRPF, així com "prioritzar la provisió de serveis públics adequats a la demanda, per sobre de les deduccions i bonificacions", més enllà de fer-ne una revisió a fons per garantir que siguin realment progressives i ajudin a compensar les desigualtats.