Público
Público

El Suprem rebutja reconèixer observadors internacionals en el judici del Procés i no els reserva lloc a la sala

L'Alt Tribunal només permetrà accedir a la sala en qualitat de públic a organitzacions com Amnistia Internacional o la plataforma International Trial Watch-Catalan Referendum Case, creada per vetllar pels drets dels processats. El Suprem accepta cita com a testimonis Rajoy, Sáenz de Santamaría, Montoro, Colau, Mas o Urkullo, però no Puigdemont, Marta Rovira o el rei Felip.

El magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena. EFE

El Tribunal Suprem no reconeixerà com a observadors internacionals a les organitzacions que volen exercir aquest paper en el judici del Procés independentista. Amnistia Internacional o la plataforma International Trial Watch – Catalan Referendum Case, creada ad hoc per vetllar pels drets dels processats, podran estar en sala sempre que hi hagi espai, però no tindran places reservades per seguir el desenvolupament del judici. La resolució de l'Alt Tribunal donada a conèixer aquest divendres, últim pas previ a l'obertura del judici, el 12 de febrer, justifica aquesta decisió recordant que les sessions seran televisades en directe. "Tot ciutadà que vulgui convertir-se en observador nacional o internacional del desenvolupament del judici, podrà fer-ho", recull l'escrit.

En la mateixa interlocutòria autoritza la compareixença com a testimonis de l'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. També se citarà el president del Parlament, Roger Torrent, l'expresident català Artur Mas, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el lehendakari, Iñigo Urkullu, o l'exdelegat del Govern estatal a Catalunya, Enric Millo. En canvi, no s'accepta els testimonis de l'expresident Carles Puigdemont ni de la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Com era previsible tampoc el del rei Felip VI, blindat per la Constitució.

Pel que fa als observadors, la Sala Penal, presidida pel magistrat Manuel Marchena, segueix la línia marcada pel president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, aquest mateix dijous. En una conversa informal amb periodistes, Lesmes no va aclarir si el tribunal tenia previst reconèixer l'estatus d'observadors que reivindiquen aquestes organitzacions, però sí que va ser molt clar en assenyalar que no considera necessari que ningú compleixi aquesta tasca.

"Caldran observadors quan hi hagi una certa opacitat", o "quan hi hagi determinats dubtes". "El desenvolupament del procés es farà a la vista de tot el món"; "Tothom que vulgui observar-lo podrà fer-ho sense cap tipus de limitació", deia, anticipant gairebé de forma literal la frase que recull la sentència del Suprem.

"La Sala opta així per una fiscalització incondicionada de totes i cadascuna de les sessions del plenari. S'eludeixen d'aquesta manera els problemes que es derivarien de la manca d'acreditació, per aquells a qui les parts atribueixen la condició d'observadors imparcials, d'un estatut de neutralitat i independència econòmica respecte dels seus proponents", apunta el text.

Aquest interlocutòria és l'últim pas abans de la celebració de la primera jornada d'aquest macroprocés, en què els set membres del tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena jutjaran 12 dirigents independentistes. S'exposen a peticions de fins a 25 anys de presó per part de la Fiscalia, en el cas de l'exvicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Oriol Junqueras (per un suposat delicte de rebel·lió i malversació), i de 12 anys per part de la Advocacia General de l'Estat (per sedició i malversació).

D'altra banda, el Suprem també ha resolt que cada processat compti amb dues acreditacions per al seguiment de les sessions per part dels seus familiars o persones properes. La sala té tot just 100 butaques, i la repercussió de la causa és enorme. Només pel que fa a mitjans de comunicació ja hi ha 600 peticions d'acreditació de diferents informadors, d'un total de 150 mitjans. L'expectació és màxima.