La Sala Civil del Tribunal Suprem ha evitat imposar a la banca unes regles clares per gestionar els estalvis que els seus clients dipositen en fons de pensions i s'ha limitat a establir que les entitats financeres han de informar-los "de manera expressa i amb claredat del risc que comporta" en cas de morir abans d'acabar el període de cobrament tant el titular com la persona assenyalada com a beneficiària alternativa.

No obstant això, el tribunal, la Sala Primera del qual va celebrar un ple per resoldre aquest assumpte, va eludir resoldre la part més substanciosa del recurs que havia arribat a la seva taula, i que l'instava a fixar una doctrina legal "en matèria de percepció dels drets consolidats pels partícips de plans i fons de pensions".

I això què vol dir? Bàsicament, que ha deixat passar una oportunitat per aclarir si les asseguradores amb les que els bancs contracten el pagament dels plans de pensions han de complir les mateixes normes de transparència que regeixen per a la banca, per establir les condicions d'aquests contractes, per determinar com han d'informar els estalviadors, per posar negre sobre blanc si els hereus dels beneficiaris ho són també dels diners pendents de cobrar i, també, per aclarir els dubtes sobre si aquests han de recuperar el capital estalviat, fer-ho amb interessos (i quins) o si, per contra, queden exposats a patir pèrdues.

No és la primera vegada que el Suprem deixa passar l'oportunitat de fallar a favor dels consumidors en assumptes relacionats amb la banca. Va passar amb les clàusules sòl, la retroactivitat de les quals va acabar ordenant el Tribunal de Justícia de la UE; tornaria a passar amb la revisió de les hipoteques que poc després les entitats financeres van imposar als seus clients, que està en mans del mateix òrgan comunitari, i, també, amb la polèmica rectificació amb l'AJD (Impost d'Actes Jurídics Documentats) que va acabar corregint el Govern estatal via decret.

La sentència arriba a sis anys vista de l''alliberament' de més de 160.000 milions d'euros després del canvi de normes d'aquests productes que el Govern de Mariano Rajoy va aprovar ara fa un any i quan el seu rescat es va a accelerar amb la jubilació de els babyboomers.

"El Suprem no ha aclarit quines condicions dels plans de pensions són admissibles i quines no", explica Fernando Pou Remiro, l'advocat saragossà que va portar fins al Suprem el litigi de tres dones que van veure com la meitat dels estalvis del seu pare s'esfumaven com a conseqüència d'un acord entre Ibercaja i la seva asseguradora, Caser.

Una operativa massa enrevessada

El pare de les tres hereves havia estalviat 36.266 euros en dos plans de pensions que recuperaria en els quinze anys següents a la seva jubilació el 2003 amb sengles rendes mensuals que sumaven 237,45 euros i per a les que va assenyalar com a destinatària en cas de mort a la seva esposa. No obstant això, aquesta va morir en 2008, dos anys abans que ell.

La sorpresa per les seves filles va ser comprovar com, malgrat que quedaven més de la meitat dels diners per cobrar, Ibercaja els va fer saber que "la renda s'extingeix totalment" en cas de morir els dos beneficiaris, "cessant automàticament tota obligació de pagament".

Desconeixien que el que havia fet el banc era, en lloc d'anar tornant els diners al seu client en terminis mensuals, contractar amb Caser una assegurança en què figuraven com a assegurats, per aquest ordre, l'estalviador i la seva dona, i en el qual apareixia com a "beneficiari" el mateix banc. Aquest últim era qui es quedaria el "sobrant" després de la mort de tots dos si el Suprem no hagués entès que es tractava d'alguna cosa massa enrevessada "per a un consumidor mitjà sense coneixements específics sobre plans de pensions".

"Sense una explicació i informació adequada no és fàcil deduir que es va a concertar una assegurança de vida de manera que es requereix la supervivència de l'assegurat durant el termini de quinze anys perquè no s'extingeixi el dret al cobrament de la renda", assenyala la sentència, que afegeix que "en conseqüència, no es pot concloure que s'extingís la relació [entre banc i estalviador] derivada del pla [de pensions] ni que quedés substituïda per l'assegurança (...) concertat amb un tercer".

"Almenys hauran d'informar per escrit"

Es tracta d'una pràctica freqüent entre les entitats financeres que quedava al marge de les exigències de transparència i claredat informativa que se'ls exigeixen a l'hora de comercialitzar altres productes financers complexos com hipoteques, crèdits de consum, préstecs 'swap' i participacions preferents. No obstant això, la sentència del Suprem gairebé no va afectar l'operativa de la banca amb els plans de pensions, que han perdut un milió de partícips en l'última dècada.

"Ara, almenys, els bancs hauran d'informar per escrit als clients del que la seva família rebrà en cas de mort", indica Pou, que recorda com tant el jutge que inicialment va veure el cas com un dels magistrats de l'Audiència de Saragossa van dictaminar que els diners estalviats en un pla de pensions forma part del patrimoni del client.

En aquest cas, però, les tres filles de l'estalviador mort cobraran els interessos que els corresponien pels pagaments que haurien d'haver continuat rebent des de mitjans de 2010, ja que així ho va determinar el jutge de Primera Instància de Saragossa que va resoldre inicialment la seva demanda.