Público
Público

Terrassa estrena la gestió pública de l'aigua després de tres quarts de segle en mans privades

Taigua comença a operar aquest dilluns, després d'un procés que ha comptat amb una forta oposició de Mina, la concessionària del servei des del 1941 i filial d'Agbar. PSC, Terrassa en Comú, la CUP i ERC han donat suport a un canvi de model en què el PDECat s'ha abstingut i ha tingut el rebuig de PP i Cs.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Taigua és l'empresa pública que gestionarà l'aigua a Terrassa.

Taigua és des d'aquest dilluns l'empresa que gestiona el servei de l'aigua a Terrassa, la tercera ciutat més poblada de Catalunya -amb 216.000 habitants-. No és una qüestió menor, ja que Taigua és una empresa pública, 100% en mans de l'Ajuntament, que suposa posar punt i final a 77 anys de gestió del servei en mans privades, en concret per part de la societat Mina Pública d'Aigua de Terrassa. El procés, que va arrencar el 2016 aprofitant el final de la concessió de Mina, no ha estat fàcil, ja que la companyia privada, filial del Grup Agbar, no va acceptar la decisió sobirana de l'Ajuntament i va interposar diversos recursos judicials contra la municipalització del servei.

En paraules del tinent d'alcaldia de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol, amb el canvi de model de gestió, els beneficis no repercutiran en els accionistes d'una concessionària privada sinó en la millora del servei i en la possibilitat de rebaixar una tarifa que, de moment, mantindrà el mateix preu. Armengol posa en valor el procés fet a la capital vallesana, malgrat l'actuació de Mina: “Hem fet un exercici excepcional, però també hem demostrat que és possible fer-lo. Tenim un munt de contenciosos oberts amb la concessionària i de moment s’estan resolent a favor nostre en primera instància. Esperem que acabi bé, però sabem que serà un procés que estarà enfangat durant molts anys”.

El líder de Terrassa en Comú, Xavier Matilla, subratlla que Mina "no reconegué ni la titularitat de l'Ajuntament ni la seva sobirania per decidir un nou model, negà sistemàticament informació del servei i reclamà una solució de continuïtat sense publicitat ni concurrència. Fet que demostra que el servei d'aigua a Terrassa és un cas paradigmàtic del revers fosc que comporta la cultura política de la concessió de serveis bàsics, i que malauradament succeeix a molts ajuntaments". Per superar els obstacles, Matilla troba fonamental la mobilització de la ciutadania, el reordenament de les forces polítiques municipals que va haver-hi en aquest mandat i, finalment, que molts municipis hagin posat la remunicipalització de l'aigua al centre de la seva agenda política, com ara Barcelona.

En el procés per aconseguir la gestió pública del servei hi va jugar un paper clau la Taula de l'Aigua de Terrassa, una plataforma que agrupa entitats i partits polítics i que va organitzar diverses manifestacions. Finalment, la nova empresa pública que gestiona des d'avui el servei, Terrassa Cicle de l'Aigua -Taigua és el nom comercial- va comptar amb el suport del PSC -al govern-, Terrassa en Comú, ERC i la CUP, mentre que el PDECat va abstenir-se i PP i Cs van votar-hi en contra. Mina comptava amb el suport de la burgesia local, com la Cambra de Comerç o la patronal Cecot i durant tot el procés ha intentat torpedinar el canvi en el model de gestió, amb campanyes a la premsa local incloses. Un dels canvis més significatius de la nova etapa és la creació d'un Observatori de l'Aigua, un ens amb participació ciutadana que s'encarregarà de fiscalitzar el servei.

Pendents de Barcelona

Terrassa és, de moment, la ciutat catalana més gran ha municipalitzar el servei de l'aigua en baixa, és a dir, fins a les llars. Des del 2011 ho han fet una dotzena de poblacions a Catalunya, com ara Arenys de Munt, Collbató, Montornès del Vallès o Olèrdola, entre d'altres. Moviments socials, com la plataforma Aigua és Vida, han pressionat per generalitzar aquests processos Gairebé sempre, l'empresa concessionària -sovnt una filial d'Agbar, el gran dominador del sector al Principat- ha presentat recursos per impedir el canvi de model. En el cas de Barcelona, l'Ajuntament està a l'espera que el Tribunal Suprem confirmi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per anul·lar la concessió del servei fins al 2047 a Aigües de Barcelona, empresa filial d'Agbar que també compta amb la participació de l'AMB i Criteria, societat de Caixabank.

Aquesta societat va aprovar-se el 2012 i va començar a operar l’any següent. La companyia va rebre a dit la gestió de l’abastiment en baixa a 23 municipis metropolitans. El 2016, el TSJC va anul·lar la creació de l’empresa i la concessió consegüent, fonamentalment perquè no estava justificat que s’adjudiqués sense concurs públic. La societat ha seguit operant, en l’espera del que decideixi el Tribunal Suprem, que ha de resoldre el recurs presentat per la companyia a la sentència del TSJC. Al setembre del 2012, l’Ajuntament de Barcelona, aleshores governat per Xavier Trias i el de més pes a l’AMB, tenia diversos informes que l’advertien dels riscos potencials de seguir endavant amb el procés de creació d’aquesta empresa mixta; però, segons va informar Crític, van ser ignorats.

A més, enguany l’AMB ha presentat diversos informes  que conclouen que els actius de la companyia privada estaven sobrevalorats en 346 milions d’euros, ja que el seu valor real tot just se situava en 130 milions, mentre que els actius que van aportar els ajuntaments i la pròpia AMB van ser desestimats. Aquesta valoració va ser clau per decidir que l'actor privat, Agbar, tingués el control majoritari de la nova societat i també pot tenir valor si finalment es tira enrere la concessió i s'hagués d'indemnitzar la multinacional.