Público
Público

VOX disputa el terreny a Ciutadans al cinturó de Barcelona 

El partit liderat per Santiago Abascal calendaritza actes a la comarca del Baix Llobregat amb intencions d'aconseguir possibles votants entre l'electorat de Ciutadans, del PP i fins i tot entre descontents del PSC. VOX celebra un acte a Sant Boi de Llobregat, on un ampli espectre del teixit associatiu respon amb una contramanifestació. Una activista d'aquesta ciutat denuncia haver rebut amenaces amb pintades a la porta de casa seva de signe feixista firmades com a "GDR" només 48 hores abans de l'acte.

Publicidad
Media: 3
Votos: 4

Convocatòria antifeixista dels moviments socials de Sant Boi de Llobregat contra l'acte polític de VOX a la vila. Maria Rubio

Aquest dissabte, un dispositiu policial d'antiavalots sense precedents ha aterrat a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). El motiu, la celebració d’un acte polític del partit d’ultradreta VOX per presentar-se en societat al municipi. Ja fa unes setmanes que l’organització que encapçala Santiago Abascal es passeja per la comarca per potenciar la seva presència i obrir nuclis amb la vista posada a les eleccions municipals del 2019. El ple del Palau de Vistalegre a Madrid ha fet bategar aquesta organització filofeixista, que veu possibilitats reals d’arribar a tenir representació institucional a alguns consistoris catalans: "Des del juliol, hem passat de 80 a 800 afiliats a la província de Barcelona", assegura el coordinador de VOX a Sant Boi, Agustín Cañete, que referència com un punt d’inflexió l’acte que va organitzar el partit a l’Hotel Barceló del barri de Sants, a Barcelona, aquest estiu. També infla el pit l’estrella convidada d’aquest dissabte, el membre del Comitè Executiu Nacional Ignacio Garriga, en declaracions a Públic: "Des de Vistalegre que hem tingut una mitjana de 100 afiliacions diàries".

La policia ha barrat tots els accessos cap al casal Marianao, el centre social municipal que passarà de ser l’arena de les partides de cartes entre veïns a acollir els seguidors de VOX. Algun avi es veu forçat a fer mitja volta cap a casa, algun altre passa el cordó per entrar-hi. L’objectiu principal dels Mossos d'Esquadra és evitar la trobada entre els participants ultradretans i la convocatòria antifeixista organitzada per un ampli espectre del teixit associatiu santboià així comper representants polítics de formacions independentistes i d’esquerres; ni rastre de Cs, ni del PP ni del PSC; molt tímida la presència d’ICV, que governa al consistori amb els socialistes.

Unes 100 persones mostren cartells on es llegeix "racisme", "homofòbia", "transfòbia".... "ni a Sant Boi ni enlloc!" i criden consignes contra el feixisme. Els assistents estan determinats a evitar costi el que costi l’ascens d’opcions d’ultradreta a la vila, després que alguns dels activistes més actius del poble hagin rebut amenaces.  Mantenen d'altra banda a la memòria els tres regidors que Plataforma per Catalunya va aconseguir el 2011.

Un centenar de veïns i veïnes de Sant Boi de Llobregat es concentren contra la presència de VOX, que organitza un acte polític a la ciutat. Maria Rubio

A dins del centre, alguns simpatitzants de VOX es queixen que, tot i l’ampli desplegament de la policia que ha dissuadit tota possibilitat de boicot a l’acte, alguns agents els han identificat a l’entrar: "Hem de normalitzar la nostra presència", contesta Garriga a un dels seus fans, convençuts que començaran a ser notícia pels èxits electorals i no per l’alarma social i el rebuig que genera la sola existència de VOX. A dins, unes 80 persones omplen la sala d’actes. Gent adulta, majoritàriament, algun jove rapat però amb camisa per l’ocasió, tots ells amb l’starter pack del partit: banderola de plàstic verda amb les sigles, cinturons amb la bandera d’Espanya, polseres amb la bandera d’Espanya, llaços amb la bandera d’Espanya... Merchandising que es pot adquirir a l’entrada de la sala, on han organitzat una paradeta.

Comença la ponència Cañete enumerant les propostes que marquen l’espina dorsal del projecte: suspensió de l'assistència sanitària per les persones migrants, netejar el carrer de la "brossa groga" de l’independentisme o derogar la llei contra la violència de gènere -que desperta crits de "fora feminazis" d’algunes assistents-, entre d’altres.

El públic interromp el parlament acompassadament per fer anar un "viva Espanya" per aquí, un "arriba España" per allà. Al més pur estil dels "primer els de casa", dels "America first", qualsevol referència a la prevalença etnicista dels espanyols davant tot allò entès com a "no espanyol" desperta el fervor de la sala. Passen per l’escenari el coordinador del partit a la comarca, Ricardo Prehn, i la presidenta de l’equip provincial de VOX, Lola Martín, qui convida a pujar a una desena de representants municipals de l’entorn barceloní que s’han apropat per fer pinya.

Arriba el torn de Garrido, qui s’erigeix com el gran parlamentari de la tarda amb la proposta que fa aixecar als assistents del seu seient: "Volem desmuntar els 17 parlaments autonòmics que són la ruïna per Espanya". Maquillat amb un to de perfecte diputat, enalteix el paper de VOX a les macrocauses contra l’independentisme i ho farceix amb amenaces: "L’envestida dels colpistes es trobarà amb la nostra posició bel·ligerant, als jutjats i al carrer. Espanya ni es discuteix ni es qüestiona, es defensa". Garrido passa per tots els clàssics de la dreta més rància: la defensa de la família tradicional heterosexual de la qual no s’han ocupat "els acomplexats del PP"; la lluita contra "la immigració il·legal que salta les nostres fronteres" i l’euroescepticisme, per la "imposició" de quotes de refugiats; l’oposició contra l’elit política formada pel PP, Cs i el PSOE que "viu del sistema” o de “la casta de Podemos que viu de Veneçuela", acompanyat amb un crit exaltat des de la tercera fila: "Que es dutxin!".

El membre del Comitè Executiu Nacional de VOX, Ignacio Garriga, durant l'acte del partit a Sant Boi de Llobregat. Maria Rubio

Però aquests hereus de la història política més fosca del país no se senten còmodes amb la identificació que els pertoca. En un acte ridículament forçat, Garrido carrega contra aquells que els anomenen feixistes: "Nosaltres, feixistes? Els que estem al costat del poble per aturar els xiringuitos dels polítics, per posar Espanya al servei d’Espanya. A aquells que ens diguin feixistes, xenòfobs, o racistes, no ho som. Només volem defensar les nostres fronteres". Algú del públic es resigna a l’obvietat i interromp innocentment el silenci: "I si som fatxes, doncs som fatxes".

Per acabar, algunes referències al seu imaginari històric per enaltir el sentiment patriòtic: "La reconquesta va començar a Covadonga, però ara ja podrem dir que comença a Catalunya". I un últim check religiós: "Que Déu us beneeixi i que Déu beneeixi a Espanya".

De Plataforma per Catalunya a VOX

A fora de l’edifici, els moviments socials del poble incomoden l’entrada de qualsevol veí a l’acte de VOX, determinats en fer un cordó sanitari als carrers. Pregunten quanta gent hi ha a dins del casal amb una certa angoixa, pel fet d’haver de tornar a viure la presència de la ultradreta a la vila. Tots tenen clar que el partit vol fer una mossegada a l’electorat de Ciutadans, del PP, i com reconeix el mateix Agustín Cañete, "dels descontents del PSC", formacions amb una gran base electoral a la perifèria de Barcelona -com es va demostrar durant les eleccions municipals del 2015 i les autonòmiques d’aquell mateix any i de 2017- més enllà de l'hegemonia socialista dels últims quaranta anys.

L’agenda de VOX va passar la setmana passada per Sant Vicenç dels Horts i es prepara per aterrar a l’Hospitalet de Llobregat el proper 27 d’octubre i a Castelldefels, el 10 de novembre. La retòrica d’aquesta formació ultradretana no deixa treva a la finestra d’oportunitat que s’ha generat a la dreta del PP i C’s, en especial en l’eix nacional, i carrega durament contra les formacions de Pablo Casado i Albert Rivera: "Ells han abandonat els seus principis i valors. Els principis de la unitat d’Espanya i de la defensa de la família. Nosaltres diem el mateix des de l’inici i a qualsevol racó d’Espanya, som coherents", defensa Garriga.

El diputat de la CUP al Parlament i veí de Cornellà de Llobregat, Vidal Aragonés, ha assistit a la contramanifestació, com també ho han fet altres membres de moviments socials dels municipis de l’entorn, que comparteixen context socioeconòmic i front polític. En declaracions a Públic, Aragonés rebaixa importància a la grandiloqüència de VOX i defensa que el seu ascens estarà limitat a uns pocs regidors, ja que no és una realitat a nivell nacional, alhora que es mostra més preocupat pel marc que està permetent l’aparició de la ultradreta: "S’estan movent en un àmbit general en el qual el PP i Cs criminalitzen tot el que sona diferent: immigració, esquerres, independentistes... S’han escorat tant a la dreta en la seva batalla que han generat una normalització de l’extrema dreta", argumenta. La integració d’aquests grupuscles arriba fins el punt que durant la manifestació del dia de la hispanitat a Barcelona, el 12 d’octubre, els líders catalans d’aquestes formacions, Inés Arrimadas i encara llavors Xavier Garcia Albiol, van compartir pancarta amb el Secretari General de VOX, Javier Ortega.

Davant el relat de Cs i PP, Aragonés també es mostra preocupat per la permissivitat amb la que considera que el PSC està tractant aquest fenomen: “D’inici, amb els seus postulats, que són clarament racistes, clarament masclistes i clarament criminalitzadors d’opcions polítiques democràtiques, se’ls hauria de dir que no poden participar de l’àmbit públic". Tot i que no desitja que es deixi de parlar del fenomen de la ultradreta i de com abordar-lo, el diputat anticapitalista creu que el PSC "està oblidant la seva pròpia història": "Eren feixistes els que van assassinar a bona part dels membres del seu partit".

Pintada contra una activista antifeixista de Sant Boi de Llobregat firmada pel GDR.

La presència de la ultradreta no només es limita als actes dins els centres cívics. Només 48 hores abans de l’esdeveniment de VOX, la militant local de la CUP Laure Vega es va trobar unes pintades davant de casa seva amb el seu nom escrit on s’hi podia llegir "feminazi, Tabarnia no olvida", el punt de mira i la firma de GDR (Grups de Defensa i Resistència). I no és el primer cop: "Ja són quatre les pintades amb el meu nom i l’amenaça 'd’Espanya no oblida'. Per primer cop hi han inclòs la paraula 'Tabarnia'", explica Vega. L’activista ja havia rebut atacs d’aquest tipus després que Plataforma per Catalunya (PxC) l’acusés d’injúries per assenyalar-los com a "feixistes" i "racistes". Vega parla dels grupuscles neofeixistes com a grups poc organitzats a la comarca, però que han comés més d’una acció violenta contra activistes anticapitalistes i/o independentistes: "És molt preocupat que atacs com el que van rebre les companyes de la Màquia de Gavà, a qui els hi van incendiar el seu Ateneu mentre eren a dins reunides, no s’investiguin en profunditat", denuncia.

Dels lligams entre VOX i i les expressions de la ultradreta a la comarca se’n sap poc, però Vega assegura que han detectat "un traspàs evident de militància de PxC a VOX a certes poblacions". No cal anar massa lluny per constatar aquestes relacions. Un exemple és el cas del coordinador del partit a l’Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, qui a les seves xarxes socials encara conserva publicacions de quan era militant de la formació racista, llavors sota les ordres de l’ultradretà Josep Anglada

El 2011, PxC va aconseguir dos regidors al consistori de lL’Hospitalet, tradicionalment socialista –actualment, sota les ordres d’un dels noms destacats del partit català, Núria Marín-, i va sortir-ne el 2015, amb la irrupció de Cs com a segona força, que va passar de no tenir representació a comptar amb 4 regidors. Paral·lelisme evident amb Sant Boi de Llobregat i, de nou, acte de VOX calendaritzat.

Laure Vega veu clares les intencions del partit: "VOX, conscients dels bons resultats de PxC, que a les darreres eleccions va capitalitzar Ciutadans, pretenen esgarrapar part d’aquell èxit". Però per aquesta veïna de la comarca això no suposa necessàriament que hi hagi una massa votant d’ultradreta: "No podem parlar de 3.000 feixistes a Sant Boi perquè votessin PxC. Parlem també de persones que es defineixen com a progressistes que en un moment determinat van decidir votar pensant en millorar les seves condicions de vida materials a canvi de tancar els ulls davant el seu veí racialitzat", explica. "El Baix Llobregat és una comarca majoritàriament humil i treballadora i les polítiques d’austeritat han empobrit la població fins a límits insostenibles a mig termini", afegeix Vega. Ella  creu que el desmantellament del sector industrial, la destrucció de llocs de treball, la desaparició de bases sindicals i el descrèdit que han generat opcions d’esquerres que van assumir com a propi el neoliberalisme econòmic han generat una via d’entrada per a organitzacions com VOX.

Davant aquest protocinturó de l’òxid local, l’activista veu l’urgència però també l’oportunitat per a les opcions progressistes: "Al final la majoria d'ex-votants de PxC, si coneguessin a fons el programa de VOX que parla de derogar la llei de violència de gènere o regular per llei orgànica la ‘família natural’, no els votarien. L'esquerra tenim un gran repte i és el d'evitar que l'ascens general de l'ultradreta s'aturi. És en les nostres mans evitar que es repeteixi la història”.