Público
Público

Del Barcelonès a l'Alta Ribagorça, la mida sí que importa

Entre el consell comarcal més gran i el més petit

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

A Catalunya hi ha 41 consells comarcals i n'hi ha de totes mides i colors, des del més gran, el del Barcelonès, al més petit, l'Alta Ribagorça. El president del gran, el socialista Jesús Maria Canga, i el del petit, el convergent José Antonio Truguet, coincideixen en la bona feina que fan, tot i que cadascú posa l'accent en la seva distinta realitat i cap dels dos defuig la necessitat del debat i d'una possible reforma d'aquests ens administratius.

El Consell Comarcal del Barcelonès està aquests dies en el punt de mira de tothom. La majoria el posen d'exemple com a consell suprimible perquè, entenen, l'Àrea Metropolitana pot assumir les seves competències amb facilitat. Tot i això, el seu president, el socialista Jesús Maria Canga, no ho veu així de fàcil.

Canga posa com a exemple el municipi que presideix, Sant Adrià de Besòs, el més petit del Barcelonès, que no podria assumir les competències dels grans ajuntaments de la zona, com ara Barcelona i Badalona. Recorda que el Consell del Barcelonès gestiona les rondes, el transport per a discapacitats (menys Barcelona, que té un servei propi) i les beques menjador, entre altres serveis.

Tot i la defensa del consell comarcal ara més qüestionat, Jesús Maria Canga entén que s'hagi encetat la polèmica sobre la conveniència o no de continuar amb el model dels consells comarcals. Considera, però, 'que aquí fem una feina, i abans de tancar res cal pensar qui assumirà aquesta feina', i es mostra disposat a parlar-ne.

Des de l'altra banda, el convergent José Antonio Truguet, president del consell comarcal amb menys nombre d'habitants, el de l'Alta Ribagorça, remarca que 'no es pot plantejar el tema globalment'. 'Hi ha comarques petites com la nostra que necessiten els consells; nosaltres fem serveis socials, recollida de sòlids urbans, informàtica...'.

Però Truguet també accepta que potser sí 'que hi ha alguns consells que no són necessaris, com per exemple els dels voltants de Barcelona. Perquè les grans poblacions ja tenen els seus serveis. Què fan els consells del Barcelonès i el Baix Llobregat? En tot cas serien aquests els que caldria suprimir'.

'El que sí que es podria fer és redimensionar els consells comarcals perquè tinguin menys pes polític i més pes tècnic', conclou Truguet, que també es mostra partidari de crear els consell d'alcaldes com a possible solució a la problemàtica.

D'altra banda, 'les diputacions fan de repartidora de subvencions, són unes administracions que en altres llocs d'Espanya, on no tenen consells comarcals, tenen la seva raó de ser, però aquí...', sentencia Truguet, com volent deixar clar que el debat és molt més ampli.