Público
Público

La fundació de CDC no justificaels 630.554 que va rebre de Millet

Els seus dirigents no concreten el destí dels fons i admeten que no seguien els convenis "al detall"

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

La tèrbola relació entre Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), la seva fundació, empreses que els prestaven serveis i el Palau de la Música va tornar a protagonitzar ahir la sessió de la comissió parlamentària que investiga un suposat cas de finançament irregular.

Diferents responsables de la Fundació Trias Fargas, avui rebatejada com a CatDem, van desfilar pel Parlament sense poder fer una justificació acurada dels 630.554 euros que van cobrar del Palau a través de convenis que Fèlix Millet els va concedir de manera fraudulenta. Aquests diners, que la fundació ja es va comprometre a tornar, corresponia teòricament a activitats de promoció de la cultura i de la música catalanes.

L'expresident de la fundació diu que no va desviar 'ni un cèntim' a CDC

La relació entre totes dues entitats va durar deu anys entre el 1999 i el 2008 i, segons va exposar el president de la CatDem i exconseller de Cultura de la Generalitat, Joaquim Ferrer, era 'lògica' perquè totes dues tenien 'idèntics objectius' i compartien la seva 'profunda catalanitat'. 'M'estranya que hi hagi gent que ho trobi estrany, no és res més que la col·laboració entre dues entitats, una especialitzada en el cant coral i una altra que tenia una bona experiència en la realització d'actes públics culturals', va explicar.

Ferrer va manifestar que la Trias Fargas va emprar tots els diners rebuts del Palau en activitats de caràcter cultural i que no va desviar 'ni un cèntim' a CDC, tot i que els diputats del Tripartit, del PP i de C's li van retreure que a les memòries de l'entitat no hi figurin actes organitzats amb les donacions del Palau.

Colomines: 'M'és igual d'on venien els diners, em calien per funcionar'

El diputat d'ICV-EUiA, Lluís Postigo, va destacar que 'cap dels convenis es va complir, com ho prova el fet que si s'agafen les memòries de la fundació, enlloc apareixen aquests actes'. El director de la Trias Fargas entre el 2004 i el 2007, Antoni Vives, va contestar que no es notificaven aquestes activitats perquè no era obligatori en no ser subvencionades amb fons públics, un fet sobre el qual la justícia hi haurà de dir la seva una vegada s'ha sabut que part dels diners que rebia el Palau sí que eren públics.

A l'hora d'explicar el destí dels diners, Vives es va referir a 'centenars d'activitats musicals' per justificar els donatius i va reconèixer que no s'acomplien al detall els objectius assenyalats al conveni.

'Si hi havia algun àmbit en què hi havia uns convenis que havien de respondre a unes activitats, jo els tirava endavant en funció dels meus criteris', va exposar. 'I quan passava el conveni, retia comptes a qui? Al patronat de la fundació', va afegir. En la seva opinió, el fet que cada any es renovés el conveni amb l'entitat que dirigia Millet provava que 'el Palau estava content amb les nostres activitats en l'àmbit musical'.

El seu successor a la direcció de l'entitat, Agustí Colomines, va reiterar aquesta idea i va ser contundent quan li van preguntar per l'origen dels fons de la Trias Fargas: 'M'és igual, absolutament, jo el que necessito és un pressupost per funcionar, bàsicament, que és el pacte a què vaig arribar amb el senyor Mas'. Colomines també va haver de respondre pel retard en el lliurament de la documentació exigida per la comissió a la Trias Fargas. Segons va dir, alguns documents s'han perdut en el trasllat de la fundació, i la part que sí que van trobar la van donar aquest divendres a última hora per evitar que fos filtrada a la premsa 'de manera esbiaixada'.

La jornada va estar caracteritzada, un cop més, per un clima de tensió i pels constants retrets de CiU a la comissió ahir la van qualificar de 'caça de bruixes' i va comptar també amb la presència de Daniel Osàcar, un dels compareixents més esperats a causa de la seva doble condició de tresorer de CDC i administrador de la CatDem.

Osàcar va negar ser el 'Daniel' a qui a la documentació del Palau s'atribueix haver cobrat quatre milions d'euros entre el 2003 i el 2008. Aquests diners vénen, segons el Tripartit, de pagaments que feia Ferrovial al Palau com a compensació a la concessió d'obra pública dels governs de CiU.

'Tot el que Millet i Montull deien era fals, i ara surten notes amb incoherències horroroses i vostès les converteixen en la Bíblia', es va plànyer, abans de negar amb rotunditat haver cobrat aquests diners. Una altra de les persones que es va presentar ahir davant la comissió va ser la secretària de Fèlix Millet, Elisabet Barberà, que la setmana passada no va fer-ho perquè estava fent el camí de sant Jaume. Barberà no va voler respondre a les preguntes dels parlamentaris i es va remetre a la seva declaració davant la jutge.

Els que sí que hauran de parlar en seu parlamentària seran els exconsellers dels governs de CiU Pere Macias i Felip Puig. Tots dos van ser responsables en el seu moment del Departament d'Obres Públiques i hauran d'explicar quin era el criteri de concessió d'obra pública durant els mandats de Jordi Pujol. En el cas de Puig, secretari general adjunt de CDC, ha insistit en les darreres setmanes que tenia intenció de declarar per aclarir que tot es feia segons la llei. Les compareixences es van aprovar a petició d'ICV i amb els vots d'ERC, PP i C's. El PSC hi va votar en contra i CiU es va abstenir.

L'assistència dels dos exconsellers està prevista per la propera setmana, mentre que la de l'actual responsable d'Economia, Antoni Castells, quedarà per la darrera jornada de compareixences, prevista pels dies 16 o 19 juliol.

Però no només el Parlament investiga l'escàndol financer del Palau, i ahir els extreballadors de les empreses de bustiada New Letter i Letter Graphic, que entre el 2007 i el 2008 van facturar un milió d'euros al Palau de la Música, van dir al jutge que mai van veure cap document que acredités que les companyies treballaven per a l'entitat cultural. Els dirigents de les empreses han mantingut fins ara que el milió d'euros facturat responia a uns estudis de mercat per captar nous socis per al Palau.

També el cas de l'hotel del Palau va tenir novetats ahir. Segons va informar Efe, Fèlix Millet es va dirigir per carta l'any 2008 al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, per demanar-li que desbloquegés la tramitació urbanística per construir l'hotel al de luxe al costat del Palau.

'El tema l'està estudiant (...) la Comissió de Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya, una comissió formada per 14 arquitectes dels quals deu estan totalment d'acord en el projecte. Dels quatre arquitectes que hi posen traves, un d'ells és Toni Tobella, vinculat a la seva conselleria', es queixava el saquejador confés del Palau.

En aquest cas estan esquitxats el quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado, i el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, que ahir van recórrer la seva condició d'imputats. Els seus advocats afirmen que no saben de quins delictes se'ls acusa i diuen que els indicis que té el jutjat per imputar-los són insuficients.