Público
Público

Pla per reduir el cost dels malalts crònics

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

El director general de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris, Joaquim Esperalba, va revelar ahir que el Departament de Salut dedica un 75% dels recursos a atendre malalts crònics complexos, que tan sols representen un 5% de la població.

Aquesta és una de les dades rellevants que es van descobrir ahir en la presentació del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat. Esperalba també va dir que tres de cada quatre catalans adults declaren patir una malaltia crònica, una categoria que reuneix un ventall divers de patologies, des del mal d'esquena i l'artrosi a insuficiències cardíaques i respiratòries, cosa que obliga a plantejar la necessitat d'un pla especial per a aquest tipus d'afeccions.

Tres de cada quatre catalans declaren patir una patologia cronificada

Aquest programa serà dut a terme de forma coordinada per la conselleria de Salut i la de Benestar Social, atès el gran impacte social de les malalties cròniques. Les autoritats sanitàries calculen que hi ha 140.000 malalts crònics, que, a més, pateixen dependència. I també que el 75% dels ciutadans mor a causa d'una malaltia crònica.

La necessitat de tractaments a llarg termini i assistència personalitzada sovint repercuteix en una pèrdua d'autonomia dels pacients. Prop de 350.000 persones, segons l'Enquesta de Salut de Catalunya de l'any 2006, tenen una dificultat greu per dur a terme les activitats bàsiques del seu dia a dia.

L'alt percentatge de malalts crònics va lligat a l'envelliment de la població. L'esperança de vida a Catalunya és de 81,4 anys i un 16,5% dels habitants té més de 65 anys. L'esperança de vida ha anat lligada, però, a un augment de les malalties cròniques, fins al punt que la mitjana de vida lliure de discapacitat es redueix als 66 anys. Entre els més grans de 65, el percentatge de malalts crònics és d'un 96%.

L'esperançade vida lliurede discapacitatés de 66 anys

'Estic una mica marejat perquè no sé on he d'anar', va dir ahir a la presentació el conseller Boi Ruiz, que es va posar en el paper d'un hipotètic pacient perdut en l'organització de la sanitat pública. Ruiz va afirmar que el programa pretén vertebrar el tractament de les malalties cròniques a través de l'assistència primària.

Per la seva part, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va remarcar que 'hem de treballar plegats' i va apuntar que aquest és l'inici d'un seguit d'accions conjuntes entre els dos departaments.

Espadaula va concretar que el programa que s'endegarà després de l'estiu pretén fer protagonistes els pacients, promoure'n l'autonomia i mantenir-los informats en tot moment.

La directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, Carmela Fortuny, va assegurar que seria insostenible que tot el procés estigués a càrrec dels serveis públics i va remarcar que caldrà la implicació de grups d'interès, famílies i institucions.

Tots els dirigents van insistir en el paper que tindran les noves tecnologies en aquest procés. Els responsables de Salut volen desenvolupar la carpeta electrònica de salut, en la qual els pacients podran accedir a tot el seu historial mèdic.

Espadaula va insistir en la importància de l'avaluació del programa i que serà constantment actualitzat, però ni ell ni els altres càrrecs no van anunciar accions concretes. Les mesures específiques començaran a aplicar-se en una prova pilot a Girona la tardor vinent.

Aquesta prova pilot no significa que, mentrestant, no s'implantin altres mesures a la resta del territori. L'atribució es farà en funció dels serveis que ja s'ofereixen i, segons Espadaula, 'cada territori podrà oferir els serveis pels quals estigui preparat'.

Boi Ruiz va assegurar que el programa no pretén reduir la despesa del 75% dels malalts crònics sinó fer prevenció amb els recursos humans actuals.