Entrem en les darreres setmanes d'estiu, i a finals de setembre donarem pas a la tardor. Entre les fruites, verdures i hortalisses de temporada als mercats encara resisteixen moltes de les estiuenques per excel·lència, en ple període de traspàs cap a la nova estació i els seus productes més habituals.

I és que ens acostem ja en una època molt interessant culinàriament, amb productes que ens poden donar molt joc a la cuina, i també nutricionalment, ideals per tornar a la rutina. Mentre la figa es troba en el seu millor moment de proximitat, arriben altres productes com el raïm i les primeres clementines i mandarines. Entre les verdures i hortalisses comencen a treure el cap la carabassa i el moniato.

5 fruites

Clementina
Per bé que les associem a la tardor i l'hivern, ja trobem les primeres clementines de temporada, aquesta espècie de mandarina, però amb característiques de la taronja. Un aliment molt gustós, amb pell fina i color intens, que li dona característiques especials. A casa nostra són especialment preuades les clementines de les Terres de l'Ebre.
Destaquen per aportar 30 mg de vitamina C per cada 100 g.

La podem pelar amb facilitat i dosificar gràcies als grills, alhora que deixem un aroma sensacional, per la qual cosa també és una fruita ideal pels més menuts. Pràcticament, sempre la mengem crua, però en podem fer un puré o marcar-la amb sal i pebre en una graella o una planxa. També la podem mesclar amb altres aliments, sigui per decorar plats o incorporar des d'unes postres a un guisat.

Raïm
El raïm destaca especialment pels seus beneficis desintoxicants i depuratius de l'organisme. I és que aquesta fruita és rica en potassi, així com amb vitamina C. Destaca també per les propietats anticancerígenes i per ajudar a protegir el sistema cardiovascular.

El raïm cru i sense cuinar és la millor opció com a norma general, ja que ens permetrà obtenir tots els seus nutrients i beneficis, alhora que en trobarem el gust més pur. A més, si el mengem amb pell i llavors, també ens ajudarà a combatre l'estrenyiment. És clar que també poden anar a guisats o amanides, però el més habitual es incorporar-los a les postres. I també es poden utilitzar per fer panses o, evidentment, vi!

Figa
Ja fa setmanes i mesos que la figa està de temporada a casa nostra, però ara s'acosta al millor punt de maduració. Per exemple, a mitjans d'agost va arrencar la collita de la figa a Alguaire (Segrià) amb bones perspectives, esperant més producció i qualitat. 'Cada cosa al seu temps, i les figues a l'agost', dicta la dita, per bé que aquest mes aquesta fruita tan suggerent es troba també en el seu millor moment. Són ideals ja que ens ajuden a millorar i preveure el restrenyiment, alhora que suavitza la mucosa gàstrica, ajuda en contra l'osteoporosi i l'anèmia, a més de les seves atribucions afrodisíaques.

Es tracta d'una fruita molt dolça, amb una textura carnosa i molt característica, que no agrada a tothom. Per cada 100 grams, l'aportació calòrica és de 74 kcal, destacant precisament la seva aportació en sucres. L'aportació de vitamines i minerals també és important. Menjar una crua directament, amb pell, és un dels petits plaers de molts, però també la podem incorporar en plats salats, des d'una amanida a un guisat, o fer-ne una melmelada o compota deliciosa.

Pomes
Torna la temporada de pomes després de l'aturada estiuenca, ja que als mesos de juny, juliol i agost tan sols trobem varietats puntuals com la golden. Parlem d'una fruita rica en vitamina C, però també en potassi, quercetina o pectina. Ens ajuda a regular l'activitat intestinal, redueix el colesterol, estimula la gana i és un aliment refrescant, entre altres beneficis per a la salut.

Més enllà del seu consum en cru, que és el més habitual, a la cuina trobem varietat d'aplicacions, sigui com a protagonista o com a acompanyant. És especialment destacable el seu paper en les postres, ja sigui en pastissos com la Tatin, en una compota, al forn amb sucre… També va molt bé per acompanyar formatges (en fred o en calent), fruits secs, amanides...

Pera
Després de l'aturada estiuenca i l'arribada de les primeres peres d'estiu, a mesura que avança l'any van arribant noves varietats d'aquest fruit: ens trobem en el moment on coincideixen més varietats de temporada. Destaca per tenir molta aigua i poques calories, així com per la seva aportació de fibra soluble, amb un efecte saciant i regulador intestinal. També cal remarcar l'aportació de vitamines, especialment vitamina A i provitamina A, i també vitamina C, així com minerals, magnesi i potassi.

És molt comú consumir-la crua, però és molt versàtil a la cuina. Però la podem coure lleugerament, sigui per fer una compota, acompanyar un guisat o contrarestar amb una carn greixosa. Poden ser les protagonistes d'una elaboració, sigui peres al vi, peres al forn o compota o melmelada de peres. Però també les podem emprar per acompanyar guisats i altres plats, per fer de contrapunt amb els greixos, com un ànec amb peres.

5 verdures i hortalisses

Api
Arrenca la temporada de l'api, que s'allarga fins a finals de primavera, per bé que el millor moment és tardor i hivern. Té un gust molt potent, invasiu per a alguns, i força amarg, el que li dona qualitats nutritives interessants. S'associa a les dietes, ja que té molta aigua, poques calories bastant fibra. Té vitamina C i A, entre altres, molts minerals, i àcid fòlic i betacarotè. Destaquen els seus beneficis per diverses parts del cos com l'estómac, el pàncrees o el fetge, aixi com per beneficiar la digestió.

L'api no només serveix per al caldo. És ideal menjar-lo cru, com millor aprofitarem les seves vitamines, sigui directament, liquat o en un suc, o com a estri per dipejar un hummus o una salsa. També el podem introduir en amanides o com a punt cruixent de qualsevol elaboració que ens puguem imaginar.

Coliflor
Que no us faci enrere la seva olor quan la bullim, el gust de la coliflor és suau i reconfortant en boca, i ens fa canviar l'opinió. Sigui bullida i marcada a la planxa, saltada, escaldada, o la més gormanda, gratinada amb beixamel. La podem fer de moltes maneres, també en una crema.

Té molta aigua i pocs hidrats de carboni i greixos, sent així poc calòrica, com passa amb la majoria de les verdures i hortalisses. Destaca especialment pel seu potencial nutricional en tenir moltes vitamines (vitamina C i vitamines del grup B) i minerals (potassi, calci o ferro). Se li atribueixen beneficis anticancerígens i ens ajuda a mantenir el sistema immunitari de l'intestí.

Bròquil
Així com la coliflor, el seu germà el bròquil també està de temporada. I és que són plantes comestibles de la mateixa espècie que la col. Els bròquils són molt nutritius, i molts els consideren superaliments. Tenen unes 20 calories per cada 100 grams, per la qual cosa no ens aporten massa calories. També destaca la seva aportació en fibra, així com la quantitat de vitamines, minerals antioxidants i principis actius anticancerígenes.

El bròquil té múltiples aplicacions a la cuina, però el recomanable es una cocció curta, per conservar les seves propietats com vitamines, minerals i antioxidants. El podem fer al vapor, saltat en un wok, bullit… I ho podem aprofitar tot, fins i tot el tronc, on hi ha més calci i és igual de gustós.

Carabassa
L'arribada de la tardor es comença a evidenciar amb l'arribada d'aquest producte que, per bé que a la cuina es treballi com una verdura o hortalissa, realment és una fruita. A casa nostra la carabassa es cultiva especialment a l'Alt Empordà, però també al Baix Ebre, Baix Camp i el Pla d'Urgell. Està composta principalment d'aigua, i és rica en fibra, vitamines i minerals. Destaquen els betacarotens (provitamina A), que li donen el color taronja.

A la cuina en podem fer mil i una coses. De sopes i purés, a usar-la estofada en guisats o fregida com si fos una patata, passant per incorporar-la fineta en una amanida o apostar per la pastisseria i fer confitures. També en podem aprofitar les llavors.

Moniato
I acabem amb un tubercle molt associat també a la tardor, i lligat amb la carabassa, del qual podem gaudir més enllà de la castanyada. El moniato té propietats nutritives molt preuades, destacant per ser una font de provitamina A important. Com molts sospirareu, també fa una gran aportació d'hidrats de carboni i sucres, que li donen el gust dolç tan destacat i 100 kcal per cada 100 g.

A la cuina s'assembla especialment a la patata, un altre tubercle que admeten formes de cocció i tractes similars, per bé que el moniato és superior en contingut nutritiu en relació amb les vitamines A, E, C i l’àcid fòlic. Al vapor o bullit com si fos una patata és ideal, fins que estigui tou, però també el podem coure al forn o a la brasa, fer xips fregides o al forn, així com una crema. Pel seu gust dolç és ideal per a postres, com a protagonista o acompanyant, un punt al dente.