És la crònica d’una mort anunciada. El Consorci Badalona Sud, l’ens creat l’any 2006 entre l'Ajuntament i la Generalitat per resoldre els problemes socials d’aquesta zona de la ciutat, deixarà d’existir després d’agonitzar durant els darrers anys. Només hi treballen dues persones de les set inicials i l’organisme no té gerent des de 2019. L’objectiu de l’Ajuntament de Badalona és absorbir les competències a través del departament de Convivència i Mediació i dotar-lo de recursos per impulsar projectes i que s’acabin executant. Però les entitats socials que treballen als barris de Sant Roc, Artigues i El Remei ja han mostrat les seves reticències.

Fa pocs dies que es va celebrar el plenari del Consorci que feia més d’un any que no es convocava. Va servir per fer gestions ordinàries, com pagar factures pendents. Ajuntament i Generalitat van acordar liquidar l’ens però amb el compromís que el Govern català continuï fent una aportació econòmica que gestionarà directament l’administració local. "No volem diluir la feina que es feia al territori des de fa 16 anys, la volem potenciar", diu David Torrents, regidor de serveis socials. "Hi ha gent que no entén la magnitud de la tragèdia, anirem a millor, segur", afegeix.

I és que el mateix regidor reconeix que amb els dos únics treballadors destinats a la zona sud de Badalona, poc es pot fer. Assegura que es contractaran tres mediadors més. "Per què tenim barris abandonats, per què hi ha la percepció que no ens entenem? Perquè l’administració no està actuant, hem d’invertir i revertir socialment la situació", reflexiona Torrents.

Entre els objectius del nou projecte per a la zona sud de Badalona hi ha reforçar el pla comunitari per reforçar el treball en xarxa o impulsar el projecte Bloc a Bloc per detectar les famílies vulnerables que no poden fer front, per exemple, al pagament dels subministraments. "Són demandes històriques de les entitats del districte", reconeix el regidor.

Administració de gestió lenta

Alguns projectes dels quals parla David Torrents fa molts anys que són sobre la taula. S’han debatut, s’han dotat de recursos econòmics però mai s’han arribat a executar. Un exemple és el projecte Bloc a Bloc. Amb Pilar Vallès al capdavant de la gerència entre 2016 i 2018 ja es va intentar i no es va acabar materialitzant. Vallès ja va reconèixer en el seu moment que l’Ajuntament de Badalona té un problema endèmic de gestió que no ha sabut resoldre cap govern.

I anteriorment hi van coincidir els anteriors gerents com Venanci Saborit (2013-2018) i Miquel Dosta (2008-2013). Tots dos lamentaven les dificultats que patien per fer contractacions o per tirar endavant alguns tràmits. Els responsables del Consorci Badalona Sud s’han topat amb dues administracions que han anat canviant de color polític i que, en algunes ocasions, han tingut tantes discrepàncies que dificultaven la gestió de l’ens.

La desavinença més gran es va fer palesa entre l’exalcalde socialista Àlex Pastor i l’exconseller d’Afers Socials i Famílies Chakir el Homrani l’any 2018, quan el batlle li demanava més implicació al Govern català. De fet, a causa de la deixadesa administrativa entre ambdós governs es van arribar a perdre 230.000 euros provinents de la Generalitat.

Les entitats socials, decebudes

El Consorci Badalona Sud va néixer el 2006 després que, durant anys, les entitats socials que treballen a la zona s’ocupessin de desenvolupar plans d’acció comunitària treballant amb les comunitats educatives i les famílies vulnerables. Van recollir fins a 3.000 signatures per demanar la implicació de les administracions i, gràcies a la persistència de les entitats, es va acabar creant el Consorci, participat en un inici al 50% entre Ajuntament i Generalitat.

Lluitar contra l’absentisme escolar, fomentar la formació, la implicació en la cerca de feina o lluitar contra la drogodependència van ser alguns dels reptes de l’ens des de l’inici. "Necessitàvem una eina capaç de resoldre la situació del barri per treballar a llarg termini", recorda Salva Figuerola, president de l’Ateneu de Sant Roc, una de les entitats amb més trajectòria a la zona sud de Badalona. Però quan li preguntem si ha complert el seu objectiu, 16 anys després, la resposta és clara: "s’ha demostrat la fragilitat de l’ens, d’una estructura que no ha estat àgil perquè els projectes necessiten implicació".

Les entitats socials de barris com el de Sant Roc es mostren decebudes amb la tasca del Consorci. No amb els tècnics que han fet el que han pogut, però si amb la lentitud de les administracions i amb la poca confiança que han tingut en ells. "No pot ser que les administracions vegin amb recel la feina que fem als barris perquè el que volem és sumar", diu Salva Figuerola. L’Ateneu de Sant Roc rep 30.000 euros per part de l’Ajuntament de Badalona i l’aportació de la Generalitat s’ha reduït de 140.000 a 110.000 euros. Figuerola retreu a ambdós governs que l’accés als recursos públics s’hagi complicat a nivell administratiu.

"Els ha faltat tenir en compte el teixit associatiu, és molt decebedor que no hagin sabut utilitzar el que fem les entitats", lamenta Carles Sagués, portaveu de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, que treballa amb famílies vulnerables, principalment en àmbits com el de l’habitatge.

Les dues entitats veuen amb reticències la dissolució del Consorci Badalona Sud perquè reconeixen "que fa molta falta" però reclamen que, sigui quin sigui el nom que li posin ara, serveixi per tirar endavant els projectes imprescindibles per a la millora social. "Que la gestió passi directament a mans de l’Ajuntament no és garantia de res; ens posa en alerta perquè sabem que la gestió de l’administració local és inoperant", diu Sagués.

I poc a dir tenen des de l’Ajuntament de Badalona, que ha reconegut en moltes ocasions que li cal una modernització i agilització de tràmits. L’actual regidor responsable de l’àmbit de convivència i mediació, David Torrents (JxCat) va ser coordinador d’aquest departament entre els anys 2007 i 2011 en el govern tripartit entre PSC, CiU i ERC. "No hi hagut cap canvi substancial des d’aleshores perquè no s’ha fet una aposta clara", reconeix Torrents, "s’ha de fer un pla d’actuació a 5-10 anys vista". Projectes a llarg termini que Sant Roc, Artigues i El Remei fa molts anys que esperen.