"Vaig cridar al metge per demanar-li l’alta de la Covid, ja que em tocava anar a treballar. De sobte ell em diu que li parle en castellà, que no m'entén. Li vaig dir que li ho podia explicar més a poc a poc, però que era el meu dret expressar-me en valencià amb l’administració pública i llavors es va posar molt nerviós i em va penjar el telèfon, sense atendre’m", explica Rebeca Sanjuán, una veïna de Benilloba, un xicotet municipi d’uns 700 habitants a la comarca del Comtat, un territori plenament valencianoparlant. "Em va tocar anar al centre de salut i exigir que em donara l’alta, però quan em va veure arribar va intentar fugir, va seguir amb la negativa a atendre’m i em va acusar d’intransigent".

Finalment, per la mediació d’una administrativa i un zelador vaig aconseguir el paperet, però va ser tot molt humiliant i no sé perquè havia de passar per tot açò", continua Sanjuán. Aquesta pacient va optar per interposar queixes al Servei d’Atenció al Pacient –"bàsicament em van respondre validant la versió del metge"- i al Síndic de Greuges. "Aquest va preguntar si hi havia més queixes al mateix centre de salut, però la meua era l’única. La gent del poble tot el dia es queixa del metge, però ningú ho fa formalment", al·lega Sanjuán, qui el dia d'avui ha de desplaçar-se a un altre poble quan necessita atenció mèdica.

Fa només dos mesos es viralitzava el cas d’una família a qui se’ls va exigir que demanaren en castellà a un bar de Gandia (Safor) i, quan van demanar que almenys se’ls entenguera en valencià se’ls va acusar de "maleducats" i que si no sabien castellà, "a Espanya sobrava gent". Uns dies enrere, la Plataforma per la Llengua del País Valencià denunciava el cas d’un ciutadà a qui se li va negar l’atenció en valencià al registre civil d’Elda (Vinalopó) i va ser expulsat sense donar-li el full de reclamacions.

Aquests només són alguns exemples del que suposa la discriminació lingüística per a milions de valencianoparlants que veuen vulnerats els seus drets de ser, com a mínim, entesos en la seua llengua materna, oficial al País Valencià en igualtat teòrica amb el castellà.

Tot i les dificultats, des de les entitats en defensa del valencià, argumenten que "aquest tipus de protestes serveixen". Com a exemple posen el cas d’una denúncia per discriminació lingüística a una oficina del banc ING Direct a València l’octubre de l’any passat. El cas es va viralitzar i va acabar a les notícies. Mesos després, al gener, un grup d’activistes va fer una acció "de control" a les mateixes oficines i diverses persones van entrar per fer diferents tràmits en valencià. Van ser ateses totes en la seua llengua i no hi va haver cap problema. "Va resultar evident que després del rebombori en xarxes i premsa, la companyia havia decidit canviar la seua política. Ens hauria de servir d’exemple per quan passe en altres ocasions", explica Toni Infante, un dels participants a l’acció.

Denúncies en augment

Segons la memòria publicada per la Plataforma per la Llengua, el 2020 hi va haver deu casos greus de discriminació lingüística al País Valencià, incloent-hi gent a qui se li ha negat atenció mèdica, la negativa a vendre un bitllet de tren o la impossibilitat de fer l’examen de conduir".

L’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana és un sistema que facilita a la ciutadania elevar queixes en cas de patir vulneracions dels seus drets lingüístics. Cada 3 de desembre celebren el Dia dels Drets Lingüístics del País Valencià amb la presentació d’un informe que recull totes les denúncies rebudes. El 2021 van ser 102, encara que el tècnic de l’oficina, Andreu Carapuig, avisa que la majoria són més lleus que els exemples ressenyats abans, que són les que acostumen a generar indignació a les xarxes o ser notícia als mitjans. "Moltes de les denúncies fan referència a gent que no ha pogut accedir a documentació pública en valencià o no pot fer tràmits administratius en aquesta llengua, tal com obliga la llei".

Carapuig també destaca que el nombre de denúncies va en augment i que a l’abril d’enguany, l’Oficina de Drets Lingüístics ja n’havia rebut més de cinquanta. "Es pot veure com hi ha una progressió creixent, la gent cada vegada té menys por de denunciar". També destaca que en un 72% dels casos, el responsable és una administració, una dada que des d’Escola Valenciana consideren "altament significativa".

Carapuig explica que les denúncies les posen "en coneixement de l’entitat vulneradora dels drets, a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat i al Síndic de Greuges". Les respostes són molt diferents. "En cas dels ajuntaments ens acostumen a fer cas i resolen la mancança, en canvi hi ha altres administracions que mai responen". A més d’això, des d’Escola Valenciana es posen a disposició de la ciutadania per arribar "fins on calga" en la defensa dels drets dels valencianoparlants.

Obstacles judicials

Ara mateix, Escola Valenciana i altres entitats de la societat civil estan exercint la tasca que la Direcció General de Política Lingüística ja no pot fer. El desembre passat, el Tribunal Suprem confirmava l’anul·lació de diversos articles de la llei que regulava la seua Oficina de Drets Lingüístics. La seua directora, Kàtia Uchán, explica que la seua funció ha quedat reduïda a l’assessorament. "Ara ja no podem tramitar les reclamacions nosaltres mateixos i ens hem de limitar a respondre consultes i difondre la normativa que regula i preveu els drets lingüístics".

Des de les entitats en defensa del valencià, fa anys que es reivindica una Llei d’Igualtat Lingüística que "empare els drets de valencianoparlants". Entitats de defensa del català, basc, gallec i asturià van impulsar fa un any una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés espanyol en el mateix sentit, per tal que "les llengües pròpies diferents del castellà gaudisquen dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà".