Público
Público

Barcelona torna a suspendre les relacions amb Israel "fins a un alto el foc definitiu" a Gaza

A principis d'any, l'aleshores alcaldessa Ada Colau va trencar les relacions amb Israel, així com l'acord d'agermanament entre Barcelona i Tel Aviv, un veto que Collboni va aixecar al poc temps de ser nomenat alcalde  

Regidors del PSC, ERC i BComú, al plenari d'aquest divendres
Regidors del PSC, ERC i BComú, al plenari d'aquest divendres. Blanca Blay / ACN

El Ple de Barcelona d'aquest divendres ha decidit tornar a suspendre les relacions institucionals amb Israel "fins que no hi hagi un alto el foc definitiu a Gaza i es garanteixin els drets bàsics del poble palestí i el compliment de les resolucions de les Nacions Unides". La proposta ha estat presentada per Barcelona en Comú i ha estat aprovada amb els vots a favor del PSC i ERC. Junts, el PP i Vox hi han votat en contra.

Cal recordar que a principis d'any, l'aleshores alcaldessa Ada Colau va trencar les relacions amb l'Estat d'Israel, així com l'acord d'agermanament entre la ciutat i Tel Aviv, un veto que Jaume Collboni va aixecar al poc temps de ser nomenat alcalde. Ara, però, i davant del genocidi del poble palestí per part d'Israel, s'han tornat a suspendre relacions de manera temporal fins que no hi hagi "un alto el foc definitiu a la Franja de Gaza, així com el cessament de la violència contra la població civil palestina de Cisjordània i l'alliberament segur dels ostatges presos per Hamàs".

Malgrat el trencament de relacions institucionals amb el Govern d'Israel, fonts municipals han confirmat a l'ACN que la interrupció no afecta les relacions entre Barcelona i la ciutat de Tel-Aviv.

El text reclama l'establiment de corredors humanitaris que garanteixin a la població civil palestina de la Franja de Gaza l'arribada de suficient combustible, aliments, aigua, medicines, subministraments i equipaments mèdics. També demana establir una clàusula en tots els contractes públics que garanteixi que "cap operador pertany o realitza" operacions financeres o activitats econòmiques "que vagin en contra del dret internacional humanitari".

La proposició subratlla "que l'ocupació i la colonització dels territoris palestins, així com la negació dels drets més bàsics a la població palestina, són els principals obstacles per l'assoliment d'una pau justa i duradora".

"No és una guerra, és un genocidi"

"No és una guerra, és un genocidi i, com ha dit el president Pedro Sánchez, és insuportable, i si és insuportable no només hem de denunciar-ho, hem d'actuar i no posar-nos de perfil", ha defensat la líder dels comuns a l'Ajuntament, Ada Colau. L'exalcaldessa ha condemnat que "cada deu minuts mor un nen a la franja de Gaza sota les bombes d'un dels exèrcits més potents del món".

Al seu torn, per part del PSC, la tinenta d'alcaldia Maria Eugènia Gay ha defensat el vot a favor de la proposició perquè els drets humans "han de ser d'inexcusable compliment". La regidora d'ERC, Elisenda Alamany, ha denunciat que "la meitat de la població a la franja de Gaza són menors, nens i nenes que no han pogut dormir a les nits perquè veuen els fantasmes dels seus germans morts".

Per la seva banda, la regidora de Trias per Barcelona (Junts), Victòria Alsina, ha condemnat els atacs a civils per part d'Israel i Hamàs, però ha criticat que la proposició de Barcelona en Comú busca la "confrontació". 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?