El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va rebre l'aval del Tribunal Suprem per espiar el mòbil de l'actual president del Govern, Pere Aragonès, després d'argumentar que aquest es dedicava a coordinar "des de la clandestinitat" els Comitès de Defensa de la República (CDR).

La informació s'ha conegut després que la setmana passada el Govern espanyol autoritzés la desclassificació la documentació de l'espionatge a Aragonès, arran de la petició del jutge que investiga el cas com a conseqüència de la denuncia del també dirigent d'ERC. La notícia ha transcendit hores abans que l'exdirectora del CNI Paz Esteban declari per videoconferència en seu judicial com a encausada per l'anomenat Catalangate.

L'advocat del president, Andreu Van den Eynde, va explicar a aquest diari que aquest pas permetria "saber la justificació del CNI per espiar als polítics catalans". Ara bé, un cop s'ha conegut, la informació ha generat sorpresa i indignació al Palau de la Generalitat. Segons fonts del Govern citades per diversos mitjans, que el CNI argumentés que Aragonès dirigia els CDR al mateix temps que era vicepresident de l'executiu està "fora de la realitat", són invencions".

En la informació desclassificada s'hi poden llegir literalment alguns dels arguments aportats pel CNI per reclamar l'espionatge a l'ara president. Entre d'altres, s'assegura que "Aragonès ha dirigit les accions dels CDR" i s'hi aafegeix que "sempre al marge del seu paper institucional i en la clandestinitat, ha continuat exercint les funcions de coordinador dels CDR". De fet, se subratllat que el seguiment "se sol·licita no per la seva condició de vicepresident de la Generalitat, sinó per la tasca de direcció i coordinació de les activitats dels Comitès de Defensa de la República (CDR)".

Un espionatge que arrenca el 2018

L'espionatge amb Pegasus a Aragonès va arrencar a finals del 2018 i va allargar-se fins a principis del 2020, quan era el vicepresident i responsable d'Economia del Govern que presidia Quim Torra. De fet, en la seva compareixença judicial per denunciar el cas, ell mateix havia explicat que estava sent espiat quan negociava el suport d'ERC a la primera investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol.

Segons el relat del CNI, avalat per l'autorització judicial del Suprem, Aragonès exercia un rol institucional com a vicepresident i, en paral·lel, realitzava una activitat clandestina com a coordinador dels CDR. Una tesi qüestionable per moltes raons, però d'entrada perquè la línia política d'aquest moviment ha estat molt crítica amb ERC i els seus acords amb el PSOE a nivell estatal.

L'abril del 2022, quan va esclatar el cas, Paz Esteban, aleshores al capdavant de la intel·ligència espanyola, va reconèixer l'espionatge a 18 dirigents independentistes, tot i que les proves pericials constaten que la xifra s'elevava a més d'una seixantena. Els 18 casos reconeguts per Esteban comptaven, però, amb autorització judicial i el de l'Aragonès és el primer del qual se n'han conegut els arguments aportats pel CNI per rebre el preceptiu vistiplau del Suprem.