Público
Público

Un de cada deu infants viu en pobresa severa a Catalunya

Les principals prestacions per evitar l'exclusió social no arriben a almenys una tercera part d'aquests menors. La pandèmia de la Covid i les conseqüències tant de la crisi financera del 2008 com de l'actual guerra d'Ucraïna expliquen que els indicadors de vulnerabilitat dels menors tendeixin a créixer

Tres menors migrants en un centre d'acollida de Badalona el 27 de setembre de 2018.
Tres menors migrants en un centre d'acollida de Badalona el 27 de setembre de 2018. Norma Vidal / ACN

Un de cada deu menors de 16 anys viu en pobresa servera a Catalunya. Ho recull el Síndic de Greuges a l'Informe sobre els drets de l'infant, lliurat al Parlament aquest divendres. L'informe mostra que el 28,6% dels menors de 18 anys viu en risc de pobresa, una taxa que ha augmentat respecte al 2016, quan era del 25%, i que va arribar al 33,4% el 2020.

Tot i que millora la cobertura de la renda garantida de ciutadania, més d'una tercera part d'infants en pobresa severa no són beneficiaris d'aquesta prestació ni de l'ingrés mínim vital. "Hi ha polítiques, però seguim tenint indicadors molt preocupants", diu l'adjunta d'infància de la sindicatura, Maria Jesús Larios. D'altra banda, augmenten les denúncies per violència sexual, 1.463 el 2021.

Uns 123.000 menors de 16 anys (10%) viuen a Catalunya en pobresa servera, segons dades del 2021. Aquesta taxa se situava en el 6% el 2016, amb 74.900 infants i adolescents en aquesta situació, i va arribar el 10,3% (128.700) el 2020, quan va esclatar la pandèmia de la covid-19, amb un fort impacte econòmic i social. A més, 400.400 menors de 18 anys, el 28,6%, viuen en risc de pobresa, segons dades del 2021.

Indicadors de vulnerabilitat en creixement

Però no només són els estralls de la pandèmia. La sindicatura exposa en l'informe que la situació actual també està condicionada per les conseqüències a mitjà termini de la crisi del 2008, els efectes de la guerra d'Ucraïna i la crisi que es preveu pels propers mesos, amb un empobriment de les famílies. "Tot això ha fet que els indicadors de vulnerabilitat mantinguin una tendència creixent", adverteix Larios, en una presentació de l'informe als mitjans de comunicació.

Larios assenyala que aquest increment no es produeix en un "buit de polítiques de transferència de rendes o de provisió de serveis" i destaca que, de fet, aquestes mesures socials han millorat la cobertura en els últims anys. Així, en el període 2017-2021, el nombre d'infants beneficiaris de la renda garantida de ciutadania (RGC) ha augmentat un 84% (20.150 més), amb 44.129 menors d'edat beneficiaris d'aquesta prestació.

Ara bé, la defensoria alerta que la RGC, que és la principal política de transferència de renda, dona cobertura al 31,8% dels infants en situació de pobresa severa i, per tant, no arriba a la majoria. Si es té en compte també l'ingrés mínim vital (IMV), les dues prestacions arriben a 85.224 infants. L'informe alerta que com a mínim el 38,6% dels infants no són beneficiaris ni de l'IMV ni de la RGC. Per a l'equip de la sindicatura, s'haurien de revisar els requisits per accedir a aquestes prestacions i també el seu disseny.

Les denúncies per violència sexual a menors d'edat han passat de 967 el 2016 a 1.463 el 2021

L'informe també mostra que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) ha obert més expedients en els darrers anys. Segons dades de l'agost d'aquest any, 6.680 infants i adolescents tenen un expedient obert per situació de risc greu, mentre que el 2016, eren 5.399. El nombre d'infants i adolescents en estudi per possible situació de desemparament ha passat de 1.726 el 2016 a 3.353 el 2021 i 4.143 l'agost del 2022. La majoria són adolescents migrats que han arribat sols a Catalunya.

D'altra banda, també han augmentat les denúncies per violència sexual amb víctimes menors d'edat. El 2016, se'n van registrar 967; el 2021, 1.463, un 51,3% més. Les denúncies per violència domèstica incrementen un 8,2% en aquest període, de 1.827 a 1.977. La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, creu que aquest increment és sobretot pel fet que cada vegada es denuncien més els casos de violència i diu que sobretot li preocupa la resposta que es dona a aquestes denúncies.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?