Público
Público

DIADA 2017 - PROCÉS Tot a punt per a l'11-S més transcendental

Les entitats sobiranistes ja tenen preparat al mil·límetre el guió de la jornada, amb la gran concentració de Barcelona com a plat fort, mentre el Govern encara ha de donar forma als actes institucionals

Milers d'assistents a la celebració de la Diada al 2016. EFE/Toni Albir

Mitjans d'agost. El comú dels mortals catalans es preocupa fonamentalment de gaudir de les vacances (qui en tingui), de la platja, de la muntanya o de l'allau de festes majors que se celebren aquests dies a Catalunya. No així les entitats sobiranistes, que ja tenen la vista posada en la Diada de l'11 de setembre. Una jornada que preveuen més transcendent que la dels darrers anys. No en va, tindrà lloc a menys de tres setmanes del referèndum sobre la independència de Catalunya anunciat per a l'1 d'octubre, i esdevindrà, de facto, el tret de sortida de la campanya de l'1-O.

L'acte més important, amb gran diferència, dels previstos per a l'11-S és la manifestació independentista que organitzen les principals entitats sobiranistes del país, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), en col·laboració amb Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis Independentistes (AMI). Després de les concentracions descentralitzades de l'any passat en cinc ciutats catalanes (Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga), aquestes entitats han tornat a optar enguany per una manifestació única. I un altre cop amb coreografia

Enguany la concentració formarà un gran signe '+', simbolitzant la voluntat de sumar

En la línia de cadena humana al llarg del litoral català del 2013, de la 'V' de victòria del 2104 o de la manifestació multicolor del 2015, la concentració formarà un gran signe '+' (simbolitzant la voluntat de sumar) als carrers del Passeig de Gràcia i d'Aragó de Barcelona. La convocatòria tindrà el seu moment culminant a la molt simbòlica hora de les 17:14h, en què els manifestants estan cridats a posar-se una samarreta de color groc fluorescent, simbolitzant la tasca dels voluntaris que han ajudat a fer possibles les concentracions d'altres anys -i que acostumen a dur armilles d'aquests colors-.

Com d'altres anys, els organitzadors han dividit la concentració per trams, que s'adjudiquen en el moment de la inscripció. Segons les darreres dades fetes públiques per l'ANC, a hores d'ara hi ha més de 50.000 inscrits, i l'entitat destaca que són més que l'any passat per les mateixes dates. A tall de comparació, des de l'ANC es recorda que l'any passat, hi havia uns 100.000 inscrits en les cinc marxes descentralitzades quan es van fer públiques les primeres xifres, la tercera setmana d'agost, per la qual cosa es confia a superar aquests guarismes en els propers dies. No obstant això, els organitzadors afirmen no estar obsessionats amb les xifres.

"L'important és la foto, que vegi que s'ha desbordat l'espai previst un altre anys més", afirmen des de l'ANC. En aquest sentit -i com ja va succeir amb la 'V' del 2014, el format de la manifestació és flexible, perquè permet als manifestants no inscrits de darrera hora sumar-se als extrems de la concentració, de forma gairebé il·limitada, superant les xifres oficials d'inscrits. Cosa que, de fet, és l'objectiu de l'entitat. "L'objectiu és donar la imatge que el centre de Barcelona està ple", afirmen. A la vegada que recorden que mai no donen xifres d'assistents, més enllà del nombre d'inscrits. "Cadascú pot fer els comptes que l'interessin. N'hi haurà que veuran dos milions de manifestants i n'hi haurà que en veuran 40.000, però nosaltres no volem entrar en aquesta guerra", destaquen des de l'entitat.

Guerra de xifres

Tot i que no hi vulguin entrar, però, la guerra de xifres serà inevitable. Com els darrers anys. En la darrera diada, els números van oscil·lar entre el milió de manifestants que van recomptar els ajuntaments i els 370.000 que sostenia el govern central. El 2015, l'ajuntament de Barcelona donava la xifra d'1,4 milions d'assistents, i la delegació del govern estatal la reduïa a 550.000. El 2014, les xifres van ser d'1,8 milions i 520.000 manifestants, respectivament. El 2013, finalment, la cadena humana la van formar 1,6 milions de persones, segons el govern de la Generalitat, i només 400.000 segons el govern espanyol. Posteriorment, un estudi promogut per l'entitat unionista Societat Civil Catalana va contradir l'Executiu estatal i va elevar la xifra a gairebé 800.000 persones.

La manifestació de la tarda a Barcelona serà el gran protagonista de la Diada. Però no serà l'únic acte previst

Amb unes xifres o unes altres, les forquilles sí mostren una certa evolució a la baixa. També les xifres oficials d'inscrits: prop de 350.000 l'any passat, per 450.000 el 2015. Una de les incògnites de la jornada, doncs, serà saber si la imminència del referèndum anunciat per a l'1-O fa augmentar de nou la participació, després d'un cert cansament -que han reconegut sovint les pròpies entitats sobiranistes- acumulat en més d'un lustre de mobilització gairebé continuada.

La manifestació de la tarda a Barcelona serà el gran protagonista de la Diada. Però no serà l'únic acte previst. Òmnium Cultural, coorganitzadora de la concentració, manté en paral·lel la seva tradicional "Festa per la Llibertat" a l'Avinguda Lluís Companys de Barcelona, de les 11 del matí a les 11 de la nit, i pensada "per a un perfil de públic jove". El dia anterior, la mateixa entitat també celebrarà la no menys tradicional "Marxa de Torxes", també a Barcelona, i també amb un context lúdic i amb actuacions musicals previstes.

Més institucionals preveuen ser altres coorganitzadors, l'AMI, que tenen prevista per a la vigília de la Diada una "trobada amb regidors bascos" interessats en el procés independentista català. L'ANC, que carrega amb la major part del pes de l'organització de la concentració unitària de l'11S, no preveu cap altre acte durant la jornada -"ja en fem prou", comenten en to de broma des de l'entitat-. Tot i això, no descarten aquesta setmana el seu coordinador de comunicació, Enric Blanes, aquesta setmana no ha descartat -ni confirmat- altres mobilitzacions abans de la data prevista per al referèndum, en funció dels esdeveniments, i ha mencionat una possible acampada davant del Parlament o fins i tot una vaga general.

L'acte institucional, pendent

Si les entitats sobiranistes ja tenen prevista al mil·límetre i anunciada la jornada de l'11-S, no es pot dir el mateix del govern de la Generalitat, que encara ha de donar forma als actes institucionals de la Diada d'enguany. Preguntat per Públic, el departament de Presidència encara no està en condicions de precisar cap detall d'aquests actes, ni tan sols si tindran lloc el mateix dia 11 al matí, -com ha estat tradicional des de la recuperació de la democràcia-, o el dia 10 al vespre, com ha estat la tònica dels darrers anys, de forma que no interferia amb les concentracions independentistes.

L'any passat, els actes organitzats pel Govern conjuntament amb el Parlament de Catalunya van tenir lloc al Born de Barcelona, amb l'accent posat en en un "homenatge a les migracions" i es van acompanyar -com també és tradicional- de diverses actuacions musicals.

Ofrenes florals i xiulades

En un to semiinstitucional, la Diada s'obrirà segur amb les típiques ofrenes florals al monument de Rafael de Casanova a la Ronda de Sant Pere de Barcelona. Unes ofrenes en què hi participen multitud d'institucions i entitats del país, de la Generalitat, la Diputació i l'ajuntament de Barcelona als clubs esportius.

També els partits polítics, rebuts de forma desigual pels ciutadans que s'hi acostumen a congregar. L'any passat, les principals xiulades se les van endur els representants de la difunta Unió Democràtica, i encara més els de la formació ultradretana PxC. PP i Ciutadans, que també eren sistemàticament xiulats, fa anys que van renunciar a participar-hi, i la CUP no hi participa en tant que sempre ha declinat participar en actes institucionals.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?