Si una cosa queda clara a totes les enquestes per a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 12 és que cap partit podrà governar sense aliances amb altres formacions. Això explica que a mesura que s'apropi la votació bona part de l'interès l'acaparin els possibles pactes postelectorals i això justament és el que ha passat al debat de TVE, el primer televisiu que s'ha celebrat en la campanya. Amb tot, no es pot dir que els candidats -tots els caps de llista excepte Carles Puigdemont, que ha estat substituït pel número 3 de Junts, Josep Rull- hagin aclarit l'escenari, més enllà del ja repetit en els dies previs.

La principal novetat de la cita televisiva ha estat que tant el PSC com Junts s'han compromès a adherir-se a l'acord antifeixista, signat fa uns dies per ERC, la CUP i els comuns i que comporta rebutjar qualsevol entesa amb l'extrema dreta, amb independència que sigui la de Vox o la d'Aliança Catalana, si és que la formació de Sílvia Orriols entra al Parlament. El candidat de Vox, Ignacio Garriga, ha intentat portar el debat als temes preferits de la seva formació, com l'alarmisme securitari o la criminalització de les persones migrades, sense cap èxit i sent bastant ignorat per la resta.

El dels pactes ha estat el bloc que ha tancat el debat televisiu i ha servit al socialista Salvador Illa, que lidera les enquestes, per situar-se en una posició central. Només barra la porta a pactes amb l'extrema dreta, però no ha anat més enllà a l'hora de concretar amb qui voldria governar -si és que té prou suports per ser investit-, més enllà d'aspirar a un executiu estable. Illa, directament, ha preguntat a la resta de candidats "si bloquejaran" una investidura que ha assegurat que intentarà.

ERC i Junts han protagonitzat un nou capítol en la seva aferrissada pugna per ser la primera força independentista, amb diverses crítiques creuades per la seva gestió -de Junts a ERC- o pel seu model fiscal i la corrupció en el passat -d'ERC cap a Junts-. Rull ha descartat un acord amb el PSC, assegurant que Illa i Puigdemont representen models antagònics pel que fa a "l'ambició nacional" i ha apostat per una aliança independentista amb la seva formació al capdavant, tal com defensa des de fa dies l'expresident de la Generalitat.

Aragonès, en canvi, ha assegurat que la seva intenció és buscar un acord en base "al què" i, en aquest sentit, ha situat tres qüestions com a prioritàries: aconseguir un finançament "singular" per a Catalunya, negociar un referèndum acordat i reforç de l'estat del benestar i de la llengua catalana.

També la cap de llista de la CUP, Laia Estrada, ha plantejat pactar a partir de propostes, citant com a temes claus afrontar "l'emergència social i ambiental" i "avançar en el procés d'autodeterminació". Alhora, li ha demanat a Aragonès si pactarà amb Salvador Illa i ha manifestat que tant Junts com el PSC "comparteixen el model econòmic de la patronal", un model que, per a Estrada, no fa possible "avançar en el procés d'autodeterminació".

Finalment, Jéssica Albiach (Comuns Sumar) ha insistit en la voluntat del seu partit de formar part d'un govern progressista i ha lamentat que Illa -amb qui està disposada a pactar, cosa que li ha comportat les crítiques de la CUP- no refusi entendre's amb Junts.

Ampli consens per un nou finançament

Prèviament s'havia abordat l'amnistia, un àmbit on les posicions de partida estaven molt clares -crítiques furibundes de la triple dreta i extrema dreta espanyolista de PP, Cs i Vox- i defensa de la resta. Aragonès ha fet bandera d'aconseguir-la i ha insistit en què inicialment el Govern espanyol havia dit "no a l'amnistia", per assegurar que en un futur també "dirà sí" al finançament singular i al referèndum. 

Illa, al seu torn, s'ha presentat com un "defensor de Catalunya" i ha assegurat que "crec que puc fer més per defensar-la jo en deu minuts que d'altres en deu anys", en referència als governs independentistes que s'han succeït en aquest temps, que considera una "dècada perduda".

On el consens ha estat més ampli ha estat en la demanda d'un millor finançament per a Catalunya, que comparteixen PSC, Comuns, ERC, Junts i PP, tot i que amb matisos diferents. La CUP, en canvi, se n'aparta, amb l'argument que Catalunya "només gestionarà tots els seus impostos si és independent".

En aquest àmbit, ERC i Junts plantegen un model en què Catalunya recapti tots els seus impostos, si bé a partir d'aquí difereixen en les propostes fiscals, amb Junts defensant rebaixes en impostos "que graven la riquesa" com patrimoni i successions, com ha subratllat el candidat d'ERC.

Rull també ha posat el focus en un "dèficit fiscal demolidor" i en l'incompliment constant de les inversions previstes pel Pressupostos Generals de l'Estat a Catalunya, mentre que Illa, Alejandro Fernández (PP) i Albiach han defensat una millor gestió i han discrepat en el model d'infraestructures, amb la candidata dels comuns demanant més inversió en Rodalies "en comptes d'ampliar l'aeroport del Prat".

Els serveis públics havien obert el debat, amb moltes crítiques a la gestió que n'ha fet el Govern d'Aragonès -des d'un Rull que ha assegurat que "han empitjorat" des que Junts va sortir de l'executiu, a un Illa que els situa com la seva màxima prioritat si és el president, passant per la "degradació" o "desmantellament" en què es troben, segons Albiach i Estrada, respectivament, per no "revertir" les retallades de fa més d'una dècada. Aragonès, en canvi, s'ha compromès a "seguir avançant" després d'assegurar haver aconseguit "més metges, més mestres i més Mossos" durant la seva presidència.