Público
Público

Els querellants del cas Castor recorren per evitar que la justícia oblidi l'escàndol

L'ODG, Xnet i l'Institut de Drets Humans de Catalunya presenten un recurs a la decisió de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela d'arxivar la querella per diversos presumptes delictes de corrupció comesos per exministres i empresaris com Florentino Pérez en la construcció del polèmic magatzem de gas. La instal·lació, inoperativa després de generar diversos terratrèmols a Vinarós i Alcanar, va suposar el pagament d'una indemnització de 1.350 milions a l'empresa concessionària, filial d'ACS, malgrat que no hagi servit per a res.

La plataforma del magatzem de gas Castor, davant de les costes de Castelló i Tarragona.

Les entitats responsables de la querella contra diversos exministres i empresaris pel cas Castor han recorregut la decisió de l'Audiència Nacional (AN) de desestimar-la i arxivar-la. El Castor és l'enorme magatzem de gas que va aixecar-se davant la costa de Castelló i les Terres de l'Ebre construït i gestionat per Escal UGS, una filial d'ACS, que va paralitzar l'activitat el 2013 després que la seva activitat generés diversos terratrèmols. El passat 21 de juny, la jutge de l'Audiència Carmen Lamela va decidir deixar sense efecte la querella pels suposats delictes de malversació, prevaricació i frau en l'administració dels exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa i d'empresaris com Florentino Pérez (ACS), entre d'altres.

Segons la jutge, "no sembla que l'actuació dels querellats estigués guiada per un afany de perjudicar els interessos de l'administració, adoptant resolucions injustes, arbitràries o manifestacions contràries a la llei". A més a més, considera que molts dels dirigents polítics van arribar al càrrec quan el projecte ja estava dissenyat i aprovat i, per tant, no en són responsables. Les entitats que van presentar la querella, que són Xnet, l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i l'Institut de Drets Humans de Catalunya, discrepen dels arguments donats per l'Audiència Nacional i aquest dijous han explicat en una roda de premsa a Lafede.cat les raons de recórrer l'arxivament. Els recurs es va presentar aquest dijous a la sala penal de l'AN. Reiteren que el Castor "és un projecte al qual se li ha brindat un tracte anormal, diferent a altres de la seva mateixa 'naturalesa'". Un exemple és que la plataforma Castor mai va estar operativa, però va "gaudir de les retribucions durant la posada en servei provisional, tot i que ocasionés terratrèmols".

Alfons Pérez, de l'ODG, ha manifestat que el Castor és "un cas paradigmàtic de presumpta corrupció en el disseny i construcció d'infraestructures, que ha implicat l'assignació d'un deute que considerem il·legítima a la ciutadania i una afectació directa als territoris propers". A diferència de la resolució de Lamela, els responsables de la querella consideren que els estudis d'impacte ambiental que van fer-se abans del projecte van resultar insuficients. "Això podria ser un simple error i no una negligència si no fos perquè reiteradament les apreciacions durant les consultes no van ser degudament tingudes en compte i els informes requerits obviats en totes les maneres possibles. (...) En infraestructures d'aquest tipus, és una obligació que prevalgui el principi de precaució", apunten en un comunicat.

Així mateix, discrepen que no existís un sobrecost i es recorda que ACS era alhora "concessionària [de la plataforma] i constructora, i s'ha constatat [que tenia] un marge de benefici superior a l'habitual, una anomalia que considerem indiciària [de delicte]. El sistema de facturació entre les dues no incentiva ACS a reduir costos." Segons Carmen Lamela, l'exministre d'Indústria José Manuel Soria (PP) va fer el "que va poder per frenar la indemnització [a ACS]. Es van intentar corregir els errors". Per a la querella cas Castor, la realitat és que mentre ho feia el "mateix ministeri aprovava altres mesures en sentit contrari, que ampliaven el marge d'actuació de l'empresa i empetitien el marge de resposta que podia donar l'administració. Un exemple és l'ampliació de la renúncia de 5 a 25 anys pels magatzems de gas, és a dir, pràcticament durant la totalitat de les concessions". Aquest canvi és el que va garantir el pagament de la indemnització a la concessionària, Escal UGS.

Per a Sergio Salgado, d'Xnet, el més greu d'aquest cas és que la jutge d'instrucció ha decidit "que no hi ha res a investigar", quan el que s'ha fet des de la societat civil és presentar-li "sospites fonamentades" d'un possible cas de corrupció i, conseqüentment, es tracta que com a mínim iniciï una investigació per garantir la "tutela judicial efectiva".

El pagament als bancs, suspès pel Constitucional

La interlocutòria judicial estableix que el reial decret de llei de compensació a l'empresa privada "és el resultat del que preveia el decret de concessió" i afegeix que com que aquesta clàusula "no va ser declarada lesiva, no hi havia altra opció". Per als querellants, el reial decret llei el que fa és "blindar i fer efectiu el que en el decret de concessió només era una possibilitat" i suposa impossibilitar aprofundir en altres escenaris, com ara "l'exigència de la reversió de les instal·lacions o el desmantellament de les mateixes a càrrec de la concessionària". La concessionària va cobrar ràpidament la indemnització de 1.350 milions d'euros, després que la distribuïdora de gas, Enagás, demanés finançament a tres bancs: Banc Santander, Caixabank i Bankia. El crèdit s'hauria de retornar a través de la factura del gas, però el passat desembre, el Tribunal Constitucional va anul·lar-ho, de manera que ara mateix les entitats financeres estan buscant la manera que se'ls pagui el crèdit. "Ara mateix no estem pagant el Castor, però això no vol dir que no es pagui", ha subratllat Pérez. Amb els costos financers, el pagament als bancs s'enfilaria molt per damunt dels 2.000 milions, abonats per la ciutadania.

Com a conclusió, les entitats impulsores de la querella subratllen que el Castor "ens descriu una situació greu en què la interacció entre poder polític i poder econòmic ha tingut com a resultat un deute de més de 1.350 milions d'euros més interessos per a la ciutadania i una empresa beneficiada amb sumes importantíssimes sense concurs públic que a més ha desenvolupat l'obra amb importants sobrecostos. Al nostre entendre aquests fets haurien de comportar per si mateixos l'obertura d'una investigació d'ofici per la pròpia fiscalia anticorrupció perquè resulta extraordinàriament difícil de comprendre com un sistema administratiu com l'espanyol, amb una legislació que exigeix importantíssims controls i intervencions, pot acabar donant com a resultat una infraestructura inútil i generadora d'un deute tan important sense generar cap tipus de responsabilitat ni a la constructora ni als responsables polítics que van autoritzar aquesta construcció".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?