La ciència porta dècades fent tota classe d’investigacions i informes que adverteixen de les conseqüències de l’emergència climàtica i de l’esgotament dels recursos naturals. Davant de la frustració i impotència que comporta no ser escoltats, en els últims mesos s’ha gestat un moviment global de científics per dir 'prou' a la inacció i reclamar als governs que prenguin mesures, especialment en el context actual d’acceleració de la crisi climàtica i energètica.

A Catalunya s’hi han sumat principalment investigadors de centres de Girona i Barcelona, que han començat a fer accions de desobediència civil no violenta per posar sobre la taula que "s’ha d’escoltar la ciència i actuar en conseqüència". "Hi ha molts científics que porten anys donant una informació que al final s’acaba suavitzant per la pressió de governs i lobbies com el del petroli o la indústria agroalimentària", apunta per telèfon a Públic Natalia Ormeño, enginyera química que treballa a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

És el que ha passat amb l’últim informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès). Les versions prèvies, que s’havien filtrat, eren molt més demolidores que la final. "Per això hi ha una sensació de cansament, de dir 'Estem en situació d’emergència. Fins aquí'", segueix Ormeño.

La versió final de l’informe de l’IPCC va ser la gota que va fer vessar el got i la setmana del 4 al 9 d’abril es van organitzar accions de protesta contra la inacció climàtica arreu del món. A Madrid, desenes de científics i investigadors van tenyir de vermell les escales del Congrés per advertir de les conseqüències de la passivitat davant l’emergència climàtica. Un d’ells era Javier de la Casa, investigador al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "Volem normalitzar que la ciència pugui parlar i desobeir, és una cosa que hem de fer per sortir d’on som. La ciència ha de ser escoltada", diu de la Casa.

Nuclis descentralitzats a Girona i Barcelona

El moviment està descentralitzat i a Catalunya hi ha bàsicament nuclis a Barcelona i a Girona, tot i que en el cas de Madrid, es va tractar d’una acció unitària de tot l’Estat. Actualment estan intentant que més gent sumi al projecte. A Girona, investigadors de diversos centres, entre els quals ICRA i algunes facultats de la Universitat de Girona (UdG) van organitzar la mateixa setmana una aturada laboral i una concentració davant del rectorat com a forma de protesta.

També tenen previst organitzar xerrades i passis de documentals per conscienciar sobre l’emergència climàtica. "La comunitat científica no podem mirar cap a una altra banda, tenim una responsabilitat a l’hora d’afrontar això", sosté Ormeño.

L'anomenada Rebel·lió Científica es gesta sobretot arran de l’experiència del moviment Rebel·lió o Extinció (en anglès, Extinction Rebellion) i les vagues pel clima. Tot i estar liderada per científics, no deixa de ser una mobilització ciutadana i la seva presentació en societat va ser durant la COP26, a Glasgow, quan van ocupar un pont i es van produir les primeres detencions el novembre passat.

No és la primera vegada que la comunitat científica s’alça, ja que ja s’havia organitzat en motiu de mobilitzacions contra la guerra o els atacs nuclears, per exemple. Però sí que és la primera vegada que ho fa pel clima i que advoca per la desobediència civil no violenta.

Després d’anys d’informes i d’avisar del que venia, Ormeño critica que no s’està actuant a l’alçada de les circumstàncies i això genera frustració, ràbia i impotència en la comunitat científica. Alguns dels investigadors, fins i tot, ho deixen. "Sorgeix el dubte sobre si seguir desenvolupant la nostra feina quan estem abocats al col·lapse sistèmic", diu la investigadora. Els dos científics expliquen que coneixen casos de gent que deixa l’acadèmia per enfocar-se a l’activisme.

Escoltar la ciència per buscar solucions

El moviment vol interpel·lar els governs perquè moguin fitxa: "Hi ha un component directe cap als governs, multinacionals i administracions, que no han entomat la responsabilitat que els hi correspon", sosté Ormeño. Els científics critiquen que els governs insisteixen en posar "pedaços" i confiar en "tecnologies que no estan madures" per seguir en la tendència econòmica actual, com el cotxe elèctric o l’hidrogen verd. És el que es coneix com a tecnooptimisme o greenwashing.

Propostes com els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 o la recent subvenció dels combustibles fòssils amb els 0,20 cèntims per litre de gasolina aportats per l’Estat són "irresponsables" i responen a lògiques curtterministes i partidistes, segons els dos investigadors. "Es recolzen en alternatives que no enfoquen l’arrel del problema, s’està esperant que la tecnologia ens torni a salvar d’això però la realitat és que no té cap sentit seguir en un sistema de creixement infinit en un món finit", afirma Ormeño.

"No és que no s’estigui fent res, pero no s’està fent el suficient", diu de la Casa. Les bones notícies, afegeix, és que "sabem el que hem de fer". Les solucions hi són, i això també uneix a la comunitat científica, que a vegades s’ha sentit sola: "Saber que estem a temps ens uneix", diu de la Casa. Una d’elles és planificar de manera controlada el descens de l’ús energètic i avançar cap al decreixement econòmic. L’escassetat de materials i l’assoliment del pic del petroli i del gas són realitats que encara que no vulguem, haurem d’afrontar: "L’únic que podem decidir és com ho fem".

Per tot això, la sensibilització és fonamental. "Ja tenim la realitat davant nostre. Si no es prenen mesures, com a mínim, mostrem el nostre desacord abans de trobar-nos-ho de morros", conclou Ormeño.