Público
Público

La gentrificació arrasa els barris de Barcelona, on viure-hi és cada vegada més car

Sant Antoni o el Poble-sec ja pateixen les conseqüències d'un fenomen que va colpejar abans el Raval o el Gòtic. El preu del lloguer a la ciutat s'ha disparat

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

La Barceloneta és un dels barris més afectats per la gentrificació. M.F. 

@esperanzaec

BARCELONA.- Un pis de 15 m2 per 1.000 euros al mes, sense despeses incloses. No és Manhattan, és Sant Antoni, un dels -fins fa poc- barris populars de Barcelona. L'apartament, un estudi loft sense divisions en què el llit està a menys d'un metre de la cuina, ha passat de l'excepció a ser la norma. Jordi, el comercial d'una de les immobiliàries del barri que ensenya el pis, creu que està bastant bé "perquè tots els electrodomèstics estan nous" i que si el preu és una mica alt es deu "al fet que el barri està una altra vegada de moda".

Més enllà de les tendències i la llei de l'oferta i la demanda, els experts assenyalen un altre procés: el que li passa a Sant Antoni o el Poble-sec, amb les seves particularitats, li va passar al Raval, al Gòtic, a la Barceloneta, li comença a passar al Poblenou i més enllà de Barcelona, a altres barris com Malasaña o Lavapiés a Madrid. Es diu gentrificació. El fenomen es defineix com "la substitució de la classe popular d'un barri per una de poder adquisitiu més gran", resumeix José Mansilla, antropòleg urbà i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). En resum, la gent que sempre va viure al barri es veu obligada a anar-se'n perquè ja no pot pagar lloguers en ascens i en el seu lloc s'hi van van instal·lant els que sí que poden fer-los front.

A cada barri succeeix d'una manera. Al Poble-sec, per exemple, amb la peatonalització del carrer Blai, la via principal del barri es va omplir de bars que atreuen amb els seus pinxos a un euro. Avui s'hi acumulen 42 bars amb 37 terrasses, el que es tradueix en fins a gairebé 600 persones una nit qualsevol, sigui hivern o estiu. I això que l'Ordenança Singular de Terrasses d'aquest carrer, aprovada el passat gener, és la primera que estableix una reducció de l'horari general de terrasses, que entre setmana tanquen a les 23h i els caps de setmana a mitjanit. A més, en aquest cas el procés es va accelerar amb els plans de l'anterior alcalde, Xavier Trias, de convertir l'avinguda Paral·lel en una altra via d'entrada dels creueristes per portar-los fins als museus de Montjuïc i alleugerir la saturació de les Rambles, recorda Mansilla. Al Poblenou els factors són uns altres: l'any 2000 es van instaurar al barri nous veïns com Diagonal Mar, el districte 22 @ que busca agrupar empreses de noves tecnologies i es va obrir la veda per a la construcció d'hotels, amb la proximitat de la platja com a principal pamflet de venda.

La ciutat com a negoci

El problema és, segons l'antropòleg, "la conseqüència de convertir la ciutat en una àrea de negoci". L'habitatge, si alguna vegada es va considerar un dret, ha passat a ser ara un actiu financer més, dins el parc temàtic en què s'han convertit ciutats com Barcelona. La clau està en analitzar com s'entenen les ciutats, "perquè la gentrificació pot ser industrial, comercial o turística, encara que aquesta última sigui la que predomina en el nostre temps i avança gairebé sense límits, fruit del propi capitalisme que en el seu procés d'acumulació necessita expandir-se", jutja.

El turisme ha arribat a ser el malson de molts barcelonins. Segons un estudi de l'Ajuntament del passat mes de setembre, a Barcelona hi ha 15.881 apartaments turístics, dels quals 6.275 no tenen llicència, gairebé el 40% de l'oferta. El 7,7% del parc de lloguer són apartaments per a turistes i dedicar-los a això suposa per als propietaris uns beneficis d'entre el 7 i el 13%, mentre que dedicar-los al lloguer convencional dóna "només" el 3 o el 4%, admet el mateix informe. Idealista, el portal web líder en lloguers, sosté que els lloguers en alguns barris superen en un 15% els pics de 2007, en plena bombolla immobiliària. Barcelona és la capital espanyola amb els lloguers més cars de l'Estat (17,4 euros / m2), assenyala el web, i les fonts apunten que la tendència en barris com el Poble-sec continua sent a l'alça.

Segons un estudi de l'Ajuntament, a Barcelona hi ha 15.881 apartaments turístics, dels quals 6.275 no tenen llicència

No només se'n van pels preus, també pel soroll. Molts veïns porten temps organitzant-se per recolzar-se entre ells i frenar la sagnia de l'abandonament habitacional, que es veu substituït per allotjaments turístics, no sempre legals. Fa gairebé un any es va donar a conèixer el Sindicat del barri, una plataforma que defensa als veïns. A ella va acudir Lídia Canadell, que viu a prop del carrer Blai. A sota de la casa d'aquesta veïna hi ha dos apartaments turístics, antics locals reconvertits en habitatge, que no els deixen dormir: "estem envoltats, al meu pati de veïns hem identificat cinc pisos turístics". Els identifiquen perquè de molts d'ells surten turistes que a les 5 del matí tornen de festa i amb la calor de l'estiu es treuen les cadires al carrer i segueixen amb la revetlla fins que surt el sol.

El paper dels fons d'inversió 

Tot i que el turisme mereix tota una enciclopèdia i és el principal factor que explica la bombolla del lloguer que viu la ciutat, conseqüència de la gentrificació, no és l'únic. Nati Mareque, assessora immobiliària de IMMOMAX, creu que la pujada de preus també es deu a les poques opcions de compra que hi ha ara mateix. I apunta a un perfil de client que no era habitual fa tres anys: "estrangers amb alt poder adquisitiu, que o bé treballen per a multinacionals o són freelance i poden treballar per a Londres des d'aquí i per als quals un lloguer de 1.800 euros no suposa un esforç extra".

Després de la moratòria hotelera, cada vegada més fons d'inversió decideixen comprar edificis sencers a Barcelona per reconvertir-los en pisos de luxe que es lloguen de forma temporal. "És el negoci ara", admet Mareque, que estima que "Airbnb ha fet molt de mal amb els apartaments turístics, però reorientar-se al luxe perquè els de fora s'ho poden permetre, també". No només són fons, l'assessora apunta també a petits propietaris.

La normativa municipal permet els lloguers sense necessitat de llicència sempre que se superin 30 dies. Aquest fet ha provocat la reinvenció del negoci i l'aparició d'immobiliària de lloguer estacional, que ha portat a les de llarg termini a la recerca incessant de propietaris que vulguin llogar pisos per a estades prolongades. Així, s'han tornat habituals els cartells a la recerca de pisos, com trobar a la bústia diverses ofertes d'immobiliàries o fons que s'ofereixen a comprar l'habitatge. Eliana Guerrero, que a finals de setembre va obrir una immobiliària al Poble-sec, va decidir a finals d'octubre "aparcar indefinidament" el negoci del lloguer. "Els preus són elevats si es tenen en compte les característiques dels immobles. Així no es pot", es lamentava.

"La gentrificació pot tenir forma de museu, d'apartament turístic o de carrer atapeït de bars que desplacen a la ferreteria o la merceria de tota la vida"

En el procés de gentrificació, Poble-sec és un capítol més en la saga de barris que pateixen els atacs d'una manera de pensar que oblida la ciutat com a dret dels seus habitants. Els motius són diferents, però les conseqüències són les mateixes. El barri Gòtic, on més de la meitat dels habitatges disponibles són pisos turístics, o el Raval van ser l'inici. Al documental MACBA, l'esquerra, la dreta i els rics, de Societat U de Barcelona, Miquel Molins, director del museu d'art contemporani, al centre del Raval, entre 1995 i 1998, deia: "si imposes un edifici com el MACBA enmig d'un barri amb la idea que el transformarà, desallotjarà la gent que viu i d'alguna manera farà efecte crida per a una renovació urbanística, estàs fent una agressió, il·lustrada però agressió. I tots sabem que aquestes coses no acaben de sortir bé. Estava admetent un procés que va començar amb el projecte de la Barcelona olímpica i que avui té nom. La gentrificació pot tenir forma de museu, d'apartament turístic o de carrer atapeït de bars i terrasses que desplacen a la ferreteria o la merceria de tota la vida. Però Barcelona, al costat de Madrid, és una de les poques ciutats on els centres històrics encara hi pot viure força gent, en comparació amb altres capitals europees com Roma o París".

Les solucions, apunta l'antropòleg José Mansilla, podrien passar per regulacions com la que ha posat en marxa a París l'alcaldia d'Anne Hidalgo. Ha delimitat les zones de la ciutat on hi ha perill que es desplaci la població i en les que l'Ajuntament té el dret de tempteig i retracte, és a dir, de ser el primer a optar a la compra de qualsevol habitatge que surti a la venda pactant el preu amb el propietari. La intenció de la capital francesa és posar de nou a disposició dels inquilins la casa a un preu assequible.

A Barcelona, l'executiu d'Ada Colau està aplicant diverses mesures per intentar frenar la pujada dels preus del lloguer. Una d'elles és ampliar el parc públic d'habitatge, amb la construcció de nou habitatge i "reclamant a les entitats financeres i grans propietaris que cedeixin habitatge o la venguin a l'Ajuntament per poder destinar-los a lloguer social", assenyalen fonts de l'alcaldia. Els desnonaments ja són majoritàriament provocats per impagaments de lloguer, de manera que el consistori està "instant les administracions competents a plantejar mesures de limitació del preu del lloguer al mercat lliure". S'han ampliat els ajuts públics al pagament del lloguer, però per accedir-hi els ingressos nets d'una persona han de ser inferiors als 16.000 euros i el lloguer del pis no pot superar els 800 euros.