Cada testimoni sobre la protesta del 20 de setembre de 2017 davant la seu de la Conselleria d'Economia de la Generalitat serveix per matisar un dels dos relats dels fets que existeixen fins avui, si bé, de tant en tant, apareixen noves dades que fins ara, any i mig després de la concentració, havien passat desapercebuts.

Un tinent de la Guàrdia Civil, ara capità, que va participar en les diligències d'entrada i registre de la seu d'Economia el 20-S, ha declarat aquest dilluns com a testimoni al judici al procés que els milers de concentrats en protesta per aquest registre van arribar a amuntegar-se contra les portes de la seu, i tots els agents policials concentrats a l'altre costat, dins de l'immoble, van haver de subjectar-la "perquè no la tiressin avall".

La porta, com ha relatat l'agent, "deu mesurar cinc metres" i és "de fusta massissa i ferro", si bé ha sostingut que van haver d'actuar perquè "la massa" no la derroqués Fins avui, cap dels testimonis havia explicat aquests fets, i qui s'hi va acostar més va ser la secretària judicial Montserrat del Toro, també responsable de les tasques de registre, que va relatar com en algun moment, passades les 22.00 h, "hi havia una multitud de gent aixafada contra el cristall", si bé ni ella ni cap altre testimoni van plantejar d'aquesta forma la possibilitat que els concentrats volguessin tirar la porta avall.

Així, el tinent ha respost durant gairebé dues hores durant la 21a sessió del judici a les preguntes del fiscal Javier Zaragoza, l'advocada de l'Estat Rosa Seoane, i a l'acusació popular que exerceix el partit ultradretà Vox.

De fet, en resposta al lletrat i número dos del partit ultra, Javier Ortega Smith, el testimoni ha afirmat que va tenir "por" per la integritat física dels agents o de la lletrada de l'administració de Justícia, "quan es produeix aquest intent d'assalt o accés a la Conselleria". "Si haguessin entrat, hauria pogut succeir una desgràcia", postil·lava.

"Assalt" és una de les paraules que s'utilitzen habitualment al judici per ressaltar el caràcter suposadament violent d'aquesta protesta, i ve recollida a l'acte del jutge instructor, Pablo Llarena, però també als escrits d'acusació del Ministeri Públic i els ultradretans. Les acusacions se centren en aquesta protesta per intentar demostrar que els processats van jugar un paper clau en aquesta i altres concentracions, i Fiscalia i Vox treballen perquè el 20-S els serveixi per assenyalar el seu relat sobre la "violència" del procés.

El "risc" de sortir: "Ens haurien estomacat"

En un altre ordre de coses, l'agent ha assegurat que el registre va acabar passades les 21.30 h; la lletrada de l'administració de Justícia va abandonar la seu creuant a un edifici adjacent al voltant de les 23.00, mentre que els agents van sortir per torns, a les 4.00 h i passades les 7.00 h, ja el dia 21 de setembre.

Abans, afirmava, no van tenir "la gosadia" d'abandonar l'edifici: "Ens haurien estomacat", ha sostingut el tinent, insistint que "existia un risc objectiu i evident" que els agredissin. Aquesta percepció l'ha assenyalat, sempre segons el seu relat, sobre la base dels comentaris de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que els Mossos d'Esquadra van presentar com a "interlocutors" de "la massa" concentrada -si bé només va veure al segon en aquest rol en una ocasió, passades les 21.30 h-. El llavors president de l'ANC i l'encara president d'Òmnium Cultural els van traslladar que els agents no podrien sortir uniformats i portant el material confiscat en el registre, i ell va interpretar que això denotava la seva preocupació perquè existia "risc" que els "ataquessin".

A més, dos de les agents de la policia catalana els van advertir del mateix en el vestíbul de l'edifici, quan van plantejar la possibilitat de deixar la seu per la porta principal, i portant els materials confiscats. "Si sortiu amb les caixes, us maten", li van traslladar.

Dispara contra Sànchez: "Controlava la massa"

D'altra banda, si les acusacions sostenen que Sànchez i Cuixart van ser els dirigents de la tercera pota del procés, la que sosté les protestes i accions al carrer, el testimoni ha repetit en diverses ocasions que el llavors president de l'ANC es va presentar com a "interlocutor vàlid de la massa". Ha assegurat que, malgrat vendre la seva "actitud col·laborativa", "mai va accedir" a les propostes de la Guàrdia Civil perquè els detinguts poguessin entrar a l'edifici en condicions de seguretat, o perquè els agents retiressin els vehicles que després van ser danyats.

Sánchez era "la veu cantant" en matèria de seguretat, i la intendent dels Mossos, Teresa Laplana, "acceptava totes les decisions" que aquest li plantejava sense piular. "El que prenia les decisions era el senyor Sànchez, i la senyora Laplana les acatava".

Entre altres coses, l'agent ha recriminat al president de l'ANC que plantegés l'entrada dels detinguts a peu "per un cordó d'un metre i mig", integrat per voluntaris de l'entitat però que rebutgés formar un passadís més ampli, "de tres metres", perquè poguessin accedir amb un vehicle. "Ell tenia aquest poder sobre la massa i va dir que la massa no li ho permetria", ha resolt.