Miquel Cubero va néixer al poble andalús de Jodar i amb onze anys va arribar a Catalunya. El seu barri, Bellvitge, va començar a projectar-se tres anys abans. Després es convertiria en el rector de la parròquia de Sant Joan Evangelista del barri de l'Hospitalet de Llobregat i també de la de Santa Maria del Gornal, a la mateixa ciutat. Diu que de petit ell era, "per dir-ho d’alguna manera", franquista, i a mesura que va entrar en l’adolescència es va fer crític amb la dictadura. Recorda que l’única escola pública que hi havia tenia 75 alumnes per aula. Només arribar-hi va promoure el Club Infantil, quan els nens estaven pel carrer mentre els pares treballaven a la Seat i a La Seda, i hi havia molta delinqüència infantil.

Què el va dur a la religió?

Feia processons al corral de casa, igual que un altre jugava a pares i mares. La família em va proposar entrar al seminari amb 11 anys. D’intel·ligència espiritual i religiosa sempre n’he tingut.

Què és la intel·ligència espiritual?

És la predisposició de la persona que, al marge de ser creient, té una sensibilitat de transcendència, de relacionar-se amb la natura i espiritualment amb el cosmos. Alguns ho fan a través del ioga i la meditació.

Com es va involucrar en el moviment veïnal?

No teníem ambulatori, mercat, transport..., i encara volien fer molts més pisos. Em vaig implicar en tot això, i la religió em va quedar petita. Vaig sortir del seminari.

Va tenir una crisi de fe?

Una crisi rotunda, perquè se’m feia petit el que m’oferia l’Església. Vaig tenir la sort de descobrir Alfonso Carlos Comín i la seva forma meravellosa d’entendre la religió des del compromís polític. Em vaig implicar en plataformes anticapitalistes i em vaig posar a fer magisteri.

Com ha canviat el barri?

Bellvitge té la seva identitat a partir de les lluites per tenir més dignitat. Ara és un dels barris més cars de l’Hospitalet i el que té l’índex de seguretat ciutadana més alta. Però els ascensors no arriben a cada planta; a tots els pisos has de pujar o baixar un tram. I el barri s’ha fet vell i hi ha molta gent blocada a casa seva.

I la Covid, com l’ha canviat?

Les persones que demanen ajuda han augmentat poc, però em fa l’efecte que les conseqüències de la pandèmia arribaran a partir de la segona quinzena de gener. Empreses que han procurat resistir hauran d’acabar tancant.

Quina relació té Déu amb la pandèmia?

Deixem en pau a Déu. Això és la nostra activitat humana, i Déu està al darrere dient "reaccioneu", "tingueu més sensibilitat" i "no us cregueu tan prepotents".

L’Església ha de ser més social?

En l’encíclica 'Fratelli tutti', el Papa Francesc fa una denúncia del neoliberalisme. Tot el que es faci per la dignitat humana és poc, i l’Església ha d’estar bolcada en això. No ha de gastar ni un euro en obres sumptuoses.

Res no el desmotiva?

Estic barallat amb l’Església per les classes de religió: no n’hi hauria d’haver, sinó educar en el fet religiós comú per a musulmans, budistes i catòlics. Els joves són analfabets espirituals i l’ésser humà en surt perdent. És més complet si desenvolupa la intel·ligència espiritual.

Res no el desmotiva?

L’immediatisme del jovent és fort. Com a societat hem de desaprendre, però també l’Església fa una oferta tan etèria i espiritual que queda lluny.