Semblava escrit que Partit Socialista (PSOE), Junts per Catalunya i Esquerra Republicana (ERC) aprovarien la llei d'amnistia aquest dimarts, sense ensurts, amb el vot favorable de la resta dels partits inclosos en bloc d'investidura, excepte Coalició Canària, però les aigües a Junts estan tèrboles. Amenaça tempesta. A poques hores que se celebri el ple, la formació que dirigeix Carles Puigdemont obre la possibilitat de tombar el dictamen de la Comissió de Justícia i tornar la llei, precisament, a aquest pas previ.

"La sorpresa demà serà que s'aprovi la llei d'amnistia i no el contrari", apunten, en un nou gir de guió, des de l'entorn jurídic de la negociació de Junts amb el Govern d'Espanya, insinuant que hi ha sectors que preferirien que el grup parlamentari optés per tombar la llei aquest dimarts i retornar-la a la Comissió de Justícia per continuar negociant-la i tornar-la a presentar.

L'actual redactat de la llei està molt lluny de comptar amb el consens de PSOE, Junts i ERC. "El text és més complet que l'original que va presentar el PSOE", reconeixen fonts de Junts, "però nosaltres volem el deu". Això no obstant, la porta del PSOE a fer qualsevol canvi sembla tancada. Almenys, això és el que ha donat a entendre Esther Peña. La portaveu socialista ha qualificat el text, aquest dilluns, de "robust" i "impecable", en la línia del que porta traslladant durant diversos dies Félix Bolaños, ministre de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts.

La portaveu, no obstant, ha especificat que el PSOE continuarà parlant amb tots els actors, el que, a priori, podria convertir aquesta porta tancada en una porta simplement ajustada. Fonts de l'entorn d'Esquerra llisquen, en conversa amb Público, que no hi ha res descartable segons com han anat passant les coses. A Junts no es resignen a donar el seu "sí" a una llei que consideren que té un "forat negre" pel qual caben massa persones. Alhora, els de Puigdemont posen contra les cordes el PSOE una altra vegada, i ja es va convertint en una tònica en aquesta legislatura que la resta de socis de Sánchez no aproven.

Tot i que hi ha diversos punts del text que els partits independentistes catalans voldrien esmenar, la seva principal incomoditat, com és sabut, té a veure amb la inclusió del concepte "terrorisme" a l'article 2 de la proposició de llei, el relatiu a les exclusions de l'amnistia. Sens dubte, és el tema més sensible i el que, segons ha pogut saber Público, manté Junts a un pas d'oposar-se aquest dimarts al dictamen de la Comissió.

Es tracta d'una part del text de l'amnistia que ja s'ha esmenat i que, després de la incorporació dels darrers retocs, exclou de la llei els delictes de terrorisme que "hagin causat violacions greus de drets humans". Però Junts vol que desaparegui completament qualsevol referència al terrorisme en aquest apartat d'Exclusions.

L'advocat Gonzalo Boye, un dels negociadors de la llei d'amnistia per part dels juntaires, argumenta, en una entrevista publicada aquest dilluns al diari VilaWeb, que "si el text queda com ara, evidentment hi ha un forat negre o una bretxa per on jutges com García-Castellón intentaran no solament de fer entrar les vint-i-sis persones del Tsunami i els CDR que ara en serien afectades, sinó tots aquells que puguin". Assenyala, així, una cosa que també han deixat anar des de l'entorn del PSOE les últimes hores: una manera d'actuar d'alguns sectors del poder judicial que consisteix a adaptar els seus plantejaments judicials a les modificacions que s'apliquen a la llei d'amnistia.

Les paraules de Boye prenen més importància una vegada ha saltat la llebre i Junts avisa que el seu vot favorable no està assegurat.

Els últims dies, el jutge Manuel García-Castellón va confirmar la personació a la causa de Tsunami de dos policies que van resultar ferits durant les protestes dels CDR a les manifestacions del 18 d'octubre del 2019 a Barcelona. A més a més, el magistrat no descarta l'ànim homicida. Es tracta d'un plantejament que podria esquivar aquesta redacció de la llei d'amnistia, que n'exclou els delictes de terrorisme que hagin violentat de manera greu els drets humans.

Durant aquest dilluns, dos jutges —el mateix García-Castellón i Joaquín Aguirre— han prorrogat sis mesos les investigacions tant del cas 'Tsunami Democràtic', com de l'anomenada 'Operació Voloh', en referència a les presumptes relacions de dirigents independentistes amb els serveis secrets russos.

Estructura del ple d'aquest dimarts

El ple començarà a les 15 hores. Fonts parlamentàries confirmen a Público que s'allargarà fins a les 17 o les 17:30 h, tenint en compte que la votació de la llei d'amnistia, en rigor Proposició de Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, és l'únic punt de l'ordre del dia. Fonts del PP també confirmen a aquest mitjà que demanaran el vot per crida.

L'estructura del ple contempla un primer torn d'intervenció de 12 minuts a càrrec d'un diputat de la Comissió de Justícia, en la qual ha tramitat la llei, que presentarà el dictamen. Tot seguit, un torn a favor de les esmenes, de set minuts; un altre torn també de set minuts perquè cada un dels grups parlamentaris exposi la seva posició i, finalment, tres votacions: la de les esmenes, la del dictamen de la Comissió i la del conjunt del text.

L'amnistia arribarà al Senat

Després del tràmit d'aquest dimarts, si finalment Junts no tomba el dictamen de la Comissió, la llei continuarà el recorregut parlamentari al Senat. El Partit Popular (PP) va canviar el reglament per poder decidir quan la Cambra Alta tramita una iniciativa legislativa per la via d'urgència i quan no. Abans, si el Congrés triava la via d'urgència, el Senat tenia vint dies per esmenar, per exemple, una proposició de llei. Des que es va modificar el Reglament, en canvi, el Senat decideix quan ho fa.

La Mesa de la cambra que presideix Pedro Rollán triarà la via d'urgència per tramitar la llei d'amnistia, de manera que la proposició de llei, previsiblement, s'entretindrà dos mesos al Senat. Alberto Núñez Feijóo ha dit, per activa i per passiva, que el PP intentaria obstaculitzar l'amnistia tant als carrers (l'última demostració va ser la concentració d'aquest cap de setmana a la plaça d'Espanya de Madrid), com a les institucions.

El líder popular compta amb el suport dels seus quadres interns i també dels territoris, encara que, al Senat, el PP haurà de conformar-se amb entorpir la iniciativa i guanyar temps, atès que en cap cas té competències per frenar-la.

Un cop transcorreguts aquests dos mesos, el Congrés tindrà la darrera paraula. Això sí, quan l'amnistia torni a la Cambra Baixa després del seu pas pel Senat només es podran modificar les esmenes que hagin sorgit del mateix Senat, però no retocar el text de la llei que emani de la votació d'aquest dimarts. Per això, Junts no renuncia a aconseguir, en el temps de descompte, el rebló que persegueix des de fa setmanes: eliminar els delictes de terrorisme de les exclusions de la llei.