En ple període de mobilitzacions de la pagesia catalana, amb talls de carreteres i fins i tot un debat monogràfic al Parlament sobre la situació dels productors, una sentència judicial recent certifica una de les denúncies fetes pels agricultors des de fa temps: la creació d'un càrtel per part de la indústria làctia entre 2000 i 2013, en el qual les empreses van intercanviar informació comercial i pactar preus a l'hora de fer compres de llet als ramaders.

La resolució judicial no fa més que ratificar algunes de les demandes i reivindicacions de les organitzacions agràries i les cooperatives respecte a la necessitat d'aplicar canvis estructurals en relació amb les normes comercials i de la competència i, especialment, una reforma de la Llei de la Cadena Alimentària.

Una vegada coneguda la sentència, el sindicat Unió de Pagesos (UP) anima els ramaders del sector lleter a reclamar judicialment la indemnització pels abusos de part de la indústria lletera. La infracció ja es va manifestar en una resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que es va emetre el 2019.

Ara, cinc anys després, l'Audiència Nacional l'ha confirmat, detallant que les empreses que van constituir el càrtel són Calidad Pascual, Central Lechera de Galicia (Celega), Corporación Alimentaria Peñasanta (Capsa), Danone, Grup Lactalis Iberia, Nestlé España, Industrias Lácteas de Granada (Puleva) i Schreiber Food España, a més de les associacions sectorials Aelga, ubicada a Galícia, i el Gremi d'Indústries Làcties de Catalunya (GIL).

En el moment que la CNMC va dictar la resolució, UP va informar els ramaders i els va encoratjar a reclamar els perjudicis econòmics que va comportar aquesta pràctica abusiva de la indústria, la qual va pressionar els ramaders a vendre la llet per sota els costos de producció.

El sindicat posa com a exemple el cas d'una explotació lletera amb un cens de 100 animals, que podria reclamar en concepte de danys i perjudicis entre 25.000 i 35.000 euros per campanya de producció en un període de 13 anys.

Compres per sota els costos de producció

Paral·lelament, l'ofensiva de les organitzacions agràries també s'ha dirigit contra les cadenes distribuïdores, àmbit en el qual la mateixa Audiència Nacional va ratificar dues multes de l'Agència d'Informació i Control Alimentari (AICA) a la valenciana Mercadona per comprar llet a dos dels seus principals proveïdors per a marca blanca per sota dels costos de producció. Alhora, UP també ha elevat una denúncia a la CNMC perquè investigui si la mateixa Mercadona, Bonpreu i Lidl han fixat preus idèntics en la venda del cartó de llet de vaca de marca blanca.

Aquestes posicions de domini en determinades pràctiques comercials han sigut una de les causes que han portat a un descens considerable en el nombre d'explotacions de boví de llet a Catalunya. L'any 2023, el nombre de granges es va reduir un altre 7,6% en relació amb el 2022, quedant la xifra total en les 366. A finals de l'any 2020 n'hi havia 440.

Obrint el focus temporal, es pot visualitzar millor la davallada històrica. Si es pren com a base les més de 4.000 explotacions registrades fa tres dècades, la baixada ha estat de més del 90%. Aquestes dades, aportades pel sindicat Unió de Pagesos i la Cooperativa Plana de Vic, mostren la fragilitat del sector, fruit del mal funcionament dels mecanismes de control sobre els preus.

Precisament des de la Cooperativa Plana de Vic, el seu director general, Daniel Bassas, recorda que la sentència ratificada per l'Audiència Nacional "forma part d'una època anterior, en la qual es practicava la política de la por per part de determinades indústries".

Bassas, que també actua com a portaveu de la branca de la llet de la Federació de Cooperatives de Catalunya (FCAC), explica que les denúncies han sigut decisions individuals dels ramaders, tot i que admet que "ara el productor té més poder de negociació davant les centrals i es dona una major transparència en el funcionament del mercat".

Nou risc per als ramaders

Bassas detalla que des de la primavera del 2023 els ramaders estan vivint una situació ja coneguda. Els preus en origen, els que perceben els ramaders, estan baixant perquè la sequera genera un dèficit de farratges i els productors es veuen obligats a comprar-ne, incrementat així els costos que han de suportar. "En un moment en què el preu de l'energia s'ha moderat, ens trobem que ara estem en tensió pel cost de l'alimentació animal".

Analitzant les reclamacions de les manifestacions de la revolta pagesa, Bassas planteja la importància de millora la Llei de la Cadena Alimentària per evitar que es repeteixin episodis com el que ha desembocat en l'actual període de protestes.

El director general de la Cooperativa Plana de Vic va un pas més enllà i adverteix de les derivades pel boví de llet a Catalunya i per la ramaderia en general d'una sèrie de condicionats com l'excés d'exigències administratives i burocràtiques. "Tenim motius de preocupació i de provocació per la manca de relleu generacional i una desesperança pel futur de la ramaderia davant la burocratització de l'activitat".

Sigui per les disfuncions del mercat, visualitzades a través d'unes pràctiques comercials abusives per part de la indústria o la distribució, o per la sobrecàrrega administrativa, el sector lacti està convençut que moviments com la recent revolta pagesa poden servir com a punt d'inflexió per una situació prèvia caracteritzada per una estigmatització del productor des del món urbà, que amenaça de provocar un abandonament del territori.

Per fer front a aquests riscos, aposten per intensificar la modernització i la tecnificació, tot i que insten a millorar les polítiques de sobirania alimentària i d'incorporació dels joves al camp perquè aquests esforços acabin tenint sentit i el col·lectiu es posicioni amb una certa fortalesa davant de la resta d'agents de la cadena de comercialització.