La fi de la legislatura al Parlament és un fet després de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del decret de dissolució i la convocatòria d'eleccions anticipades. La cambra posa punt final a una legislatura on tan sols s'han aprovat 26 lleis, el segon mínim històric d'ençà que es va recuperar l'autogovern. Ho recull el balanç d'una legislatura marcada pel canvi de govern d'ERC i Junts al dels republicans en solitari des d'octubre de 2022, amb el suport tan sols 33 diputats.

La legislatura en què es va aprovar menys lleis des del restabliment de la cambra va ser la novena (2010-2012), que va durar menys de dos anys i en va aprovar 21, i la segueixen empatades l'actual i l'onzena (2015-2017). El Parlament també ha validat 39 decrets llei des de la seva constitució el 12 de març del 2021. Amb la dissolució de la legislatura decauen la majoria d'iniciatives en tràmit: 17 projectes de llei del Govern, 49 proposicions de llei dels grups parlamentaris i 5 propostes per portar proposicions de llei al Congrés.

També decauen les propostes de resolució, sol·licituds d'informació i compareixença i preguntes al Govern, com també les tramitacions i els treballs de les ponències i les comissions, incloses les d'investigació. En canvi, no decauen les proposicions d'ILP, que es reprendran la pròxima legislatura. Tampoc les tres propostes de proposicions de llei que el Parlament ja ha tramès al Congrés, ni els informes enviats a la cambra per la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges.

Aquesta ha estat la legislatura més llarga des del 2010, amb una durada de 3 anys i 7 dies entre la constitució i la dissolució. A més, també ha estat la que ha comptat amb més diputades: per primer cop a la història s'ha arribat a tenir més diputades (70) que diputats (65). També va ser la primera que va començar amb quatre diputades ocupant un dels set càrrecs de la Mesa, amb Laura Borràs, Alba Vergés, Assumpta Escarp i Aurora Madaula, i ara amb Anna Erra en lloc de Borràs.

Principals lleis

Entre les lleis aprovades aquesta legislatura hi ha les dels pressupostos de la Generalitat per al 2022 i el 2023 i les lleis d'acompanyament corresponents; la de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera; la del català a l'escola, i la relativa a l'aranès; la d'ampliació de mesures urgents per fer front a l'emergència de l'habitatge; la relativa a les ocupacions il·legals d'habitatges; la de la ciència; la d'universitats; la de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles; la de creació de la comarca del Lluçanès; O la de modificació de la llei per erradicar la violència masclista.

La cambra ha fet 72 plens aquesta legislatura. De les 26 lleis aprovades, 10 han estat a iniciativa del Govern, 14 dels grups, una del Consell General d'Aran i una d'una iniciativa legislativa popular (ILP). 

Constitució del nou Parlament

El Parlament que sorgeixi de les eleccions del 12 de maig s'haurà de constituir dins els 20 dies hàbils següents, és a dir, fins al 10 de juny. D'entre els seus membres, el nou Parlament ha d'elegir el president de la Generalitat en un ple d'investidura que s'ha de fer dins els deu dies hàbils següents a la constitució de la cambra. Aquest termini acabaria el 25 de juny a tot estirar.