Público
Público

Set dates clau que resumeixen la legislatura catalana i la presidència d'Aragonès

La ruptura amb Junts, el primer pacte pressupostari amb el PSC, els acords amb el Govern espanyol -amb l'amnistia com a capítol final- o la sequera han marcat el primer executiu de la Generalitat liderat per ERC des de la II República

El presidente de la Generalitat, Pere Aragonès, comparece en rueda de prensa, en el Palau de la Generalitat, a 7 de octubre de 2022, en Barcelona, Cataluña, (España).
Pere Aragonès en una roda de premsa al Palau de la Generalitat. Lorena Sopêna / Europa Press

El proper 12 de maig, els catalans votaran en unes noves eleccions al Parlament, després de l'avançament dels comicis anunciat pel president, Pere Aragonès, la setmana passada i formalitzat aquest dilluns. La impossibilitat de tramitar els pressupostos de la Generalitat, arran de l'enroc dels Comuns amb el Hard Rock, va desencadenar els fets i ha suposat que, per cinquena ocasió consecutiva, no s'esgoti la legislatura al Parlament.

Aragonès, el primer president de la Generalitat d'ERC des de la II República, haurà estat tot just tres anys al capdavant del Govern, a l'espera de comprovar si les urnes li donen l'opció de reeditar el càrrec. Repassem a partir de set dates els principals esdeveniments de la legislatura que s'acaba.

21 de maig de 2021: investidura d'Aragonès

Després d'una negociació molt complicada amb Junts per Catalunya, finalment aquell dia Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat, un càrrec que amb la institució en funcionament Esquerra no tenia des del 1939, quan l'ostentava Lluís Companys. Aragonès va rebre els vots del seu partit, de Junts i de la CUP, amb qui havia tancat un acord d'investidura prèviament. Mesos després, però, els cupaires es desmarcarien del Govern i des d'aleshores hi han mantingut una oposició contundent, si bé també és cert que la seva capacitat d'incidència ha estat limitada.

Les eleccions s'havien celebrat el 14 de febrer i el PSC havia estat el partit més votat, si bé va obtenir els mateixos diputats (33), que ERC. Junts, amb 32, va ocupar la tercera posició, mentre que en quart lloc va situar-se l'extrema dreta de Vox (11). La CUP (9), En Comú Podem (8), Ciutadans (6) i PP (3) van ser els altres grups en obtenir representació, de manera que la investidura va suposar un acord de les tres formacions independentistes, que sumaven 74 dels 135 diputats. Junts va entrar al Govern, però la relació entre els dos socis va ser constantment conflictiva fins a la sortida del partit de Puigdemont, menys d'un any i mig després.

7 d'octubre de 2022: la sortida de Junts

Després d'una relació marcada per les picabaralles contínues, finalment el 7 d'octubre del 2022 les bases de Junts van avalar la sortida del partit del Govern. Ho van fer en una consulta interna en què els partidaris de la ruptura van superar en més de 13 punts els que preferien seguir dins de l'executiu. La qüestió de confiança a Aragonès que havia plantejat Junts dies enrere en el debat de política general va desencadenar la crisi final entre els socis, que també havien discrepat en qüestions com la taula de diàleg, el futur de l'aeroport del Prat o l'estratègia en la qüestió nacional, entre d'altres. Des d'aquella data Aragonès ha governat en solitari, amb el suport únicament dels 33 diputats d'ERC, el que li ha comportat patit diverses derrotes parlamentàries.

10 de novembre del 2022: derogació de la sedició

Aquell dia, el president espanyol, Pedro Sánchez, va aprofitar una entrevista televisiva per anunciar un acord per derogar el delicte de sedició del codi penal. La decisió s'havia tancat en una negociació en el marc de la taula de diàleg entre governs sobre el conflicte polític i s'acaba materialitzant amb l'aprovació, el 22 de desembre al Senat, de la modificació del codi penal, que també incloure la reforma del delicte de malversació.

La reforma suposava un nou pas en el diàleg emprès entre els dos executius, que inicialment havia suposat l'aprovació dels indults als presos polítics, el juny de l'any anterior. Tot i alguns desacords i discrepàncies, ERC s'ha convertit en un soci estable del PSOE al Congrés, el que ha estat clau per assolir acords en diversos àmbits els darrers anys.

1 de febrer del 2023: pressupostos amb el PSC

Després d'una dècada marcada pel Procés i per grans acords gairebé exclusivament tancats entre la majoria independentista al Parlament, l'1 de febrer de l'any passat va suposar un punt d'inflexió en la política catalana. Aquell dia, ERC i PSC van arribar a un acord que, dies després, permetria aprovar els pressupostos del Govern que ja comptaven amb l'aval d'En Comú Podem, amb qui s'havia assolit una entesa setmanes abans.

L'acord pressupostari donava aire al Govern d'Aragonès, que a l'octubre anterior havia patit la sortida de Junts i que demostrava una certa capacitat per arribar a pactes a diverses bandes. Així mateix, retornava definitivament el PSC a la centralitat política catalana i reforçava l'oposició constructiva practicada pel seu primer secretari, Salvador Illa. A grans trets, el pacte s'havia pogut desencallar després de trobar solucions de compromís al voltant de tres grans projectes: el Hard Rock, la B-40 o Quart Cinturó i el futur de l'aeroport del Prat.

2 de novembre del 2023: acord per a la investidura de Sánchez

Després de mesos de negociacions, el 2 de novembre del 2023 el PSOE i ERC van tancar un acord perquè els republicans votessin "sí" a la nova investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. A canvi, s'acordava iniciar el traspàs de Rodalies a la Generalitat, abordar la reforma del finançament autonòmic, aprovar la llei d'amnistia per a tots els represaliats del Procés i avançar en la resolució del conflicte polític a través de la taula de diàleg entre governs.

Una setmana després seria Junts qui donaria la seva fumata blanca a investir Sánchez, gràcies a un acord força similar. Formalitzada la investidura el 16 de novembre i amb els treballs pel traspàs de Rodalies ja en marxa, tot just la setmana passada es va aprovar al Congrés la llei d'amnistia, que ara ha de passar pel tràmit del Senat per, a finals de maig, retornar a la cambra baixa i rebre el vistiplau definitiu. Serà un pas final en la desjudicialització del conflicte polític.

1 de febrer del 2024: emergència per sequera

Més enllà de les qüestions vinculades al conflicte polític, si hi ha un tema que ha marcat els darrers mesos la legislatura catalana aquest ha estat la sequera. Catalunya la pateix des de fa uns tres any i mig, però ha anat clarament a més el darrer any, fins al punt que l'1 de febrer el Govern va declarar l'entrada en emergència per sequera del sistema Ter-Llobregat, format per 200 municipis -entre els que hi ha Barcelona i l'àrea metropolitana, els dos Vallès, part de la Catalunya Central i Girona- que acumulen sis milions de persones, el 75% de la població. L'emergència comporta una intensificació de les restriccions en el consum d'aigua.

La gestió de la sequera ha provocat crítiques al Govern des de diversos sectors, per començar una pagesia que s'ha posat en peu de guerra per diverses qüestions -baix preu en origen rebut, excés de burocràcia- i s'ha mobilitzat amb intensitat les darreres setmanes. Però també ha servit per plantejar enfocaments diferents a la gestió de l'aigua, com ara posar el focus en la reducció de la demanda o en la necessitat d'analitzar els sistema hídrics amb el conjunt del medi natural.

13 de febrer de 2024: pressupostos tombats i avançament electoral

Dimecres de la setmana passada, el Parlament va tombar la tramitació dels pressupostos del Govern, un fet que va desencadenar l'avançament electoral. Els comptes estaven acordats entre l'executiu i el PSC, però necessitaven l'aval d'una tercera formació per seguir avançant. Després d'unes intenses negociacions, finalment els Comuns no es van moure d'un "no" amb l'argument que no s'havia aturat el projecte del Hard Rock -si bé rere la negativa s'hi amagaven altres qüestions-. ERC i Aragonès es van decantar per avançar els comicis al 12 de maig amb la previsió que era una data que no agafaria en la millor posició PSC i Junts, els seus principals rivals a les urnes.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?