Este artículo se publicó hace 2 años.
La militància de Junts decideix que el partit surti del Govern
El 'no' a seguir a l'executiu d'Aragonès s'ha imposat amb el 55,73% dels vots, més de 13 punts per sobre dels obtinguts per mantenir-se a la Generalitat. La consulta ha tingut una participació de gairebé el 80% dels afiliats
Barcelona-Actualitzat a
Junts per Catalunya sortirà del Govern. Després de gairebé un any i mig, l'Executiu presidit per Pere Aragonès perd un dels dos socis, de manera que Esquerra governarà en solitari. Així ho ha decidit la militància juntaire, que ha avalat de manera clara l'opció de deixar la Generalitat en una consulta interna que ha estat marcada per una elevada participació, del 79,18% dels afiliats (5.119). En concret, el 55,73% dels votants (2.853) han optat pel "no" a seguir al Govern, mentre que el 42,39% (2.170) s'han decantat pel "sí" i l'1,88% ha votat en blanc.
La consulta estava adreçada als 6.465 afiliats de la formació, que havien de respondre a la pregunta: "Vols que Junts continuï formant part de l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya?". La votació va arrencar a les 00.00h de dijous i ha acabat a les 17h d'aquest divendres.
La imminent sortida de l'executiu autonòmic de Junts culminarà uns dies frenètics que van iniciar-se dimarts de la setmana passada durant el debat de política general, quan Albert Batet -president del grup parlamentari de Junts- va plantejar a Aragonès sotmetre's a una qüestió de confiança. L'endemà el president cessaria Jordi Puigneró, vicepresident i principal representant de Junts al Govern i accelararia una seqüència que aquest divendres arriba al moment final amb la decisió de les bases juntaires de trencar amb Esquerra.
El resultat suposa que s'han imposat els sectors partidaris de la ruptura, liderats per la presidenta de Junts, Laura Borràs, i l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Altres càrrecs destacats que havien apostat pel "no" eren el portaveu del partit, Josep Rius, la consellera d'Universitats, Gemma Geis, els diputats Jaume Alonso-Cuevillas, Joan Canadell, Francesc de Dalmases i Aurora Madaula o l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. L'entorn de Puigdemont s'ha abocat majoritàriament per trencar amb ERC.
En canvi, bona part dels consellers de Junts defensaven seguir dins el Govern, com Jaume Giró, Violant Cervera, Victòria Alsina i Lourdes Ciuró, així com l'expresident de la Generalitat Artur Mas o l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias. També nombrosos alcaldes s'havien pronunciat a favor del "sí", però el resultat fa evident que les bases han preferit la línia de Borràs i Puigdemont. Qui no s'ha mullat públicament és el secretari general, Jordi Turull.
Borràs: "Junts guanya, Pere Aragonès perd"
Després d'anunciar els resultats de la consulta, Junts per Catalunya ha reunit la seva executiva durant poc més d'una hora i posteriorament han comparegut en roda de premsa els seus dos principals dirigents, Laura Borràs i Jordi Turull, presidenta i secretari general, respectivament. Els dos han celebrat l'elevada participació de la consulta i han estat molt durs amb el president del Govern, Pere Aragonès, a qui han acusat reiteredament de "no complir" l'acord que va permetre la seva investidura, el maig de l'any passat.
"El guanyador de la consulta és Junts per Catalunya, sortim més forts com a partit perquè renovem la democràcia interna", ha proclamat Borràs, per a qui "si Junts guanya, Pere Aragonès perd", per afegir que "pensàvem que seria capaç de liderar un govern de coalició, no ha estat així". La líder de Junts també ha afirmat sobre el president de la Generalitat que "potser s'hauria de sotmetre a una consulta al Parlament, perquè la seva legitimitat democràtica ha quedat en entredit, només li queden 33 suports, quan en tenia 74 en la investidura".
Per a la presidenta de Junts, la legitimitat democràtica d'Aragonès "queda en entredit"
Borràs també ha detallat que "sortim perquè no s'estava complint l'acord de govern" i ha recordat que ja a finals d'agost el partit va presentar una auditoria en què constatava que "en l'eix nacional no s'havia avançat gens". A més, ha recalcat que "no ens vam sentir escoltats pel president de la Generalitat". A banda d'assegurar que a partir d'ara Junts farà una "oposició ferma", Borràs considera que el de Pere Aragonès és un "govern fracassat" i ho ha rematat dient que "ha perdut la legitimitat democràtica i ha prioritzat acords amb el PSOE en comptes dels acords que van permetre iniciar la legislatura". "Cap de les seves apostes ha donat cap rèdit", ha conclòs.
Turull ha complementat Borràs afegint que "ja vam avisar a finals d'agost que així no podíem seguir, perquè elements troncals de l'acord que va investir Pere Aragonès no s'estaven complint". "Ho hem provat tot i més, però la resposta que ens vam trobar és 'així heu de seguir' i això vol dir que no ens coneixen". Malgrat la duresa emprada, els dos han volgut subratllar que la trencadissa del Govern en cap cas implica la mort del moviment independentista.
Constants crisis amb ERC
Si una cosa ha marcat el Govern de Pere Aragonès, almenys fins a la imminent sortida de Junts, ha estat la constant tensió entre ERC i Junts, amb crisis successives. La pròpia investidura del president es va aconseguir després d'una negoció exprés d'última hora amb Jordi Sànchez, aleshores secretari general de Junts, i vist amb perspectiva ja va ser un indicatiu clar de com funcionarien les relacions entre els dos principals partits independentistes.
El rebuig creixent de Junts a la taula de diàleg entre governs per abordar el conflicte polític -que des de fa mesos ja és absolut-, la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament arran de l'obertura d'un judici contra ella per un cas de presumpta corrupció quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, les diferències sobre l'estratègia nacional -mai s'ha posat en marxa un òrgan de coordinació de l'independentisme, que reunís partits i entitats- o els models socials i econòmics divergents -exemplificats en qüestions com l'ampliació de l'aeroport del Prat- han estat alguns dels capítols que han precedit la ruptura.
L'element, però, que va desencadenar la crisi final del govern d'ERC i Junts va ser que Albert Batet, president del grup parlamentari del segon partit, li plantegés a Aragonès durant el debat de política general sotmetre's a una qüestió de confiança. La proposta, desconeguda per ERC, va molestar enormement al president, que l'endemà després d'una maratoniana jornada de reunions al Palau de la Generalitat acabaria cessant Jordi Puigneró com a vicepresident del Govern.
A partir d'aquí Junts accelararia la posada en marxa de la consulta a les seves bases per decidir si trencar o no amb el Govern i les reunions dels darrers dies amb ERC per mirar de reconduir la situació no van tenir cap tipus de resultat.
Tercera vegada que es trenca el Govern
La confirmació de la sortida de Junts de la Generalitat implicarà que per tercera vegada es trenca el Govern des de la restauració de l'autonomia. Els dos precedents es remunten al 2006, quan l'aleshores president, Pasqual Maragall, va expulsar els consellers d'ERC; i al 2015, quan Unió va decidir sortir-ne obrint el camí de la imminent trencadissa de CiU, la històrica coalició que formava amb CDC.
L'11 de maig del 2006, Pasqual Maragall -aleshores líder també del PSC- va anunciar el cessament de tots els consellers d'ERC. La raó de l'expulsió del partit del Govern va ser la decisió dels republicans de fer campanya pel "no" en el referèndum sobre el nou Estatut, una decisió presa a instàncies de les seves bases.
La sortida d'Esquerra va deixar el primer Govern tripartit ferit de mort i setmanes més tard es convocarien unes noves eleccions, que finalment van celebrar-se l'1 de novembre i que comportarien la formació d'un segon govern tripartit, amb els mateixos socis, però en aquest cas encapçalat per José Montilla, en aquella època el totpoderós primer secretari del PSC.
El segon precedent és molt més recent i data del 17 de juny de 2015, quan Unió va decidir sortir del Govern que formava amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i que presidia Artur Mas. En plena onada creixent del Procés, la raó fonamental era que el sector més oficialista d'Unió -encapçalat pel seu històric líder, Josep Antoni Duran i Lleida- rebutjava que CiU es presentés a les eleccions del 27 de setembre d'aquell any amb un programa explícitament independentista. En el Govern la principal representant d'Unió era Joana Ortega, que ocupava el càrrec de vicepresidenta.
La decisió seria el primer pas cap a la ruptura definitiva de la coalició de CiU, després de gairebé quatre dècades. Anys després, ni CDC -mutada primer en el PDeCAT i posteriorment, i de manera parcial, en Junts- ni Unió existeixen.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..