El cessament de Jordi Puigneró com a vicepresident del Govern ha desencadenat l'episodi més intens de les successives crisis entre Junts i ERC d'aquesta legislatura, a l'espera de veure si les bases de Junts per Catalunya confirmen o no la que ara mateix sembla molt probable ruptura entre els socis de la Generalitat. La realitat, però, és que la convivència ha estat qualsevol cosa menys idíl·lica des del minut zero, una relació tortuosa que, com a mínim, ja s'arrossegava des de l'anterior mandat, quan Quim Torra estava al capdavant de la Generalitat.

El factor personal en política té el seu pes i no es pot dir precisament que els líders respectius -Oriol Junqueras i Carles Puigdemont en un primer moment, noms als que caldria unir el de Pere Aragonès com a president del Govern i el de Laura Borràs com la principal dirigent de Junts des de fa mesos- mantinguin una relació de confiança i complicitat personal, més aviat el contrari.

Per evitar les constants tensions que ja van viure els dos socis el passat mandat, teòricament en l'actual legislatura s'havien definit un seguit d'òrgans de coordinació per greixar el funcionament de l'executiu i allunyar-lo d'enfrontaments partidistes. Gairebé un any i mig després de la investidura d'Aragonès, és evident que aquests organismes no han funcionat -en alguns casos directament ni s'han constituït- i les constants reunions entre ERC i Junts per resoldre el darrer incendi a la llarga han servit per a poc. Tot i que trobaríem més exemples, resumim en sis episodis claus l'enfrontament entre les dues grans formacions independentistes.

Una investidura al límit

D'entrada, la pròpia conformació del Govern va ser problemàtica, amb un acord tancat a última hora que va permetre garantir la investidura de Pere Aragonès com a president després d'un parell de mesos de negociacions encallades i de posicions enrocades. Finalment, el 17 de maig de l'any passat va segellar-se un pacte, que el temps ha convertit en paper mullat en algunes de les qüestions claus.

L'acord establia, per exemple, que Junts assumia la taula de diàleg entre governs "amb lleialtat", però la realitat és que des del primer minut ha menystingut i boicotejat aquest espai. ERC, al seu torn, es comprometia a afrontar un nou "embat" democràtic contra l'Estat si la taula no funcionava, sense concretar exactament en què es traduiria.

Alhora, també es parlava d'una coordinació de l'actuació a les Corts espanyoles, que no ha existit, ja que cadascun dels dos partits hi ha defensat els seus propis projectes. ERC, per exemple, ha contribuït a aprovar bona part dels grans projectes del Govern de Sánchez -com els pressupostos-, mentre que Junts gairebé sempre s'hi ha oposat.

Paral·lelament, tampoc s'ha articulat de manera efectiva l'espai de coordinació independentista, en què a banda dels dos socis de Govern havien de participar-hi la CUP i les dues principals entitats sobiranistes, l'ANC i Òmnium Cultural. Aquest espai, que no ha existit havia de treballar en comú amb el Consell per la República, l'ens presidit per Carles Puigdemont, una relació que òbviament no ha existit. Precisament el rol que havia de jugar el Consell va ser un dels grans elements de tensió que va dificultar la investidura d'Aragonès.

Diferències sobre la taula de diàleg

Aposta estratègica d'ERC, la taula de diàleg entre el Govern català i estatal per abordar el conflicte polític català mai ha generat entusiasme a Junts, però ha estat durant l'actual mandat quan, directament, ha passat a oposar-s'hi frontalment. La primera gran topada al voltant d'aquesta qüestió va arribar el setembre de l'any passat, justament quan la taula es reactivava després d'un any i mig de paràlisi.

La intenció de Junts d'acudir-hi amb dirigents de fora del Govern -com els expresos polítics Jordi Sànchez i Jordi Turulll i la diputada al Congrés Míriam Nogueras- va topar amb el rebuig tant d'ERC com del PSOE, que al·legaven que era un fòrum limitat únicament a integrants dels respectius executius.

Finalment, enmig de fortes tensions amb ERC, Junts va optar per no participar a la taula de diàleg, una decisió que ha mantingut des d'aleshores. Amb el pas dels mesos, a més a més, el seu rebuig a l'espai ha anat en augment, amb l'argument principal que no servirà per aconseguir un referèndum pactat. ERC, en canvi, el defensa amb l'argument que ha permès que el Govern espanyol reconegui la naturalesa política del conflicte i és on s'hi pot abordar bilateralment la resolució.

La suspensió de Borràs

Representant del sector més abrandat nacionalment de Junts i presidenta del partit des del congrés del juny passat, Laura Borràs ha estat una de les dirigents que més ha alimentat tensió entre els dos partits. Crítica furibunda de la taula de diàleg, la decisió del Parlament de suspendre-la com a presidenta de la cambra -després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anunciés l'obertura d'un judici oral contra ella per diversos delictes de presumpta corrupció arran del trossejament de contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes-, va desfermar una nova i previsible tempesta política entre els dos socis.

Un cop es va conèixer la suspensió, aquell 28 de juliol Borràs va fer una compareixença al mateix Parlament amb crítiques duríssimes tant a ERC com a la CUP, fins al punt d'acusar les dues formacions independentistes de vestir-se de "jutges hipòcrites" i actuar "en sincronització" amb el poder judicial per apartar-la del càrrec. Des d'aleshores Borràs ha accentuat el seu perfil propi, amb crítiques constants a ERC -per la seva aposta per la taula de diàleg, per no assistir a la manifestació independentista de l'11 de setembre o per deixar-la caure de la presidència del Parlament- i ha alimentat els sectors de Junts partidaris de trencar el Govern.

Estratègies nacionals divergents

Tot i que les turbulències entre els socis han estat constants des de fa anys, en l'actual mandat les principals han girat al voltant de la qüestió nacional, amb el rebuig de Junts a l'aposta d'ERC per la taula de diàleg com a principal expressió. De fet, a l'agost Junts va presentar els resultats de la seva auditoria sobre el compliment de l'acord de Govern, en què suspenia l'actuació de l'executiu justament en l'àmbit nacional. Directament, la formació va manifestar que l'acció de govern estava allunyant Catalunya de la independència i va concloure que "no podem seguir així".

La idea de realitzar una auditoria sobre el grau del compliment de l'acord de govern -que sí que va fer una valoració positiva de les polítiques sectorials- va ser una iniciativa de Borràs. A nivell més específic, Junts plantejava bàsicament tres punts de desacord: la taula de diàleg, la manca de coordinació dels grups independentistes a Madrid, i la direcció estratègica del Procés. Justament els tres punts sobre els quals el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, va demanar-li a Aragonès "claredat i garanties de compliment" durant el debat de política general, abans de deixar anar la bomba de la qüestió de confiança.

Més enllà de criticar l'aposta d'ERC per la taula de diàleg i qüestionar la seva estratègia basada en la necessitat que l'independentisme guanyi suports socials abans de tornar a intentar donar passos cap a la República catalana, Junts no ha detallat un pla concret sobre quin és el seu full de ruta per assolir la independència, a banda de les apel·lacions recurrents al "mandat de l'1 d'octubre". En aquest sentit, una part del partit s'ha alineat amb els sectors més abrandats de l'independentisme -anomenats legitimistes o hiperventilats des d'altres actors-, que ara mateix estarien a prop de les tesis de l'ANC.

L'entitat independentista manté ara un discurs molt crític amb els partits del Goven, com va comprovar-se en la recent i massiva manifestació de la Diada de l'11 de setembre. Junts va acudir-hi en bloc, amb tots els seus principals dirigents i consellers, mentre ERC va refusar anar-hi justament per entendre que anava contra els partits. El discurs de la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, va ser molt dur contra els dos socis de Govern i, directament, va advertir-los amb què l'entitat articularia una candidatura per a les eleccions si ERC i Junts "no fan la independència".

L'ampliació de l'aeroport

Que Junts i ERC tenen models socials i econòmics divergents és una obvietat i aquestes diferències també s'han deixat veure en el dia a dia del Govern, tot i que amb menys intensitat que els xocs vinculats a la qüestió nacional. Un dels casos paradigmàtics és l'ampliació de l'aeroport del Prat, que l'ara cessat vicepresident Jordi Puigneró va negociar directament amb el Govern espanyol.

El projecte tenia un fort impacte ambiental -danyava irremeiablement un espai natural del Delta com és la llacuna de la Ricarda-, un fet que va portar a ERC a refusar-lo tal com estava plantejat i a reclamar-ne una reformulació. Finalment, però, l'executiu estatal va decidir paralitzar la inversió, pel rebuig que generava tant a ERC com als Comuns, que s'hi van oposar amb força des de l'Ajuntament de Barcelona i des del propi Govern espanyol.

La qüestió de confiança

L'inici del xoc final entre ERC i Junts va viure's dimarts al vespre al debat de política general, quan el líder parlamentari del segon partit, Albert Batet, va plantejar-li a Pere Aragonès sotmetre's a una qüestió de confiança. La idea, desconeguda per ERC, va ser la gota que va fer vessar el got i va desfermar una tempesta política que va traduir-se en un frenètic dimecres de reunions al Palau de la Generalitat, que culminarien amb l'anunci del cessament del vicepresident i dirigent de Junts, Jordi Puigneró.

Notablement molest, un Aragonès que en cap moment va plantejar-se sotmetre's a una qüestió de confiança al Parlament -el president del Govern és l'únic que pot convocar-la- va concloure que el simple fet d'anunciar una mesura d'aquest tipus suposava "retirar la confiança al Govern i al president". A partir d'aquí, hores frenètiques de reunions i decisions fins arribar a l'escenari actual.