Público
Público

Per què Aragonès ha triat el 12 de maig com a data de les eleccions anticipades a Catalunya?

Els comicis seran quatre setmanes abans dels europeus i arribaran sense l'aprovació definitiva de l'amnistia, cosa que impedirà a Puigdemont venir a fer campanya físicament. ERC també confia en minimitzar la seva feblesa parlamentària i aprofitar un possible desgast del PSC

26/12/2023 - Pere Aragonès durant el seu discurs de Nadal, al Dipòsit del rei Martí de Barcelona.
Pere Aragonès en una imatge recent. Jordi Bedmar / Govern

Una vegada més, la legislatura catalana es tanca de manera anticipada. El "no" del Parlament a la tramitació dels pressupostos del Govern -bàsicament per l'enrocament dels Comuns amb el complex del Hard Rock- han portat el president, Pere Aragonès, a convocar eleccions anticipades per al 12 de maig. És la cinquena legislatura consecutiva catalana que acaba de manera anticipada. De fet, no se'n completa una des de la presidència del socialista José Montilla (2006-2010).

Fa escasses setmanes pocs indicis apuntaven a un desenllaç com aquest i es donava més o menys per descomptada l'aprovació d'uns comptes catalans que, alhora, facilitarien també un acord en els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona i en els futurs pressupostos generals de l'Estat, sempre amb la participació d'ERC, el PSC-PSOE i Sumar – En Comú Podem. Un escenari que ha saltat pels aires i que, òbviament, tindrà conseqüències tant en la capital catalana com en la política estatal. A partir d'aquí, l'elecció de la data del 12 de maig no és casual, sinó que respon a diverses raons que us desgranem.

El factor Puigdemont

Els comicis catalans arribaran quatre setmanes abans de les eleccions europees, que seran el 9 de juny. Una vegada constatada la impossibilitat d'aprovar els pressupostos, el debat intern a ERC era entre avançar la votació i donar per esgotada la legislatura o intentar completar-la amb uns comptes prorrogats. Si s'optava per l'avançament electoral, com així ha estat, tant al Palau de la Generalitat com al carrer Calàbria de Barcelona -on se situa la seu nacional d'ERC- tenien clar que situarien els comicis al maig, abans de la votació europea.

I en això el factor Carles Puigdemont és un element clau per diverses raons. La primera és que el 12 de maig no haurà arribat l'aprovació final de la llei d'amnistia, ja que el PP té la intenció d'allargar al màxim -dos mesos- el seu pas pel Senat, on té majoria absoluta. Això anul·la qualsevol possibilitat que Puigdemont pugui venir a fer campanya físicament a Catalunya, cosa que anhelava Junts en previsió que les eleccions haguessin estat al febrer.

El partit somia a convertir un futur retorn del expresident en una successió de multitudinaris banys de masses que li serveixin també de revulsiu electoral. En qualsevol cas, serà el mateix Puigdemont el que haurà de decidir si torna a encapçalar la candidatura de Junts, cosa que ja va fer en els comicis al Parlament de 2017 i de 2021, malgrat la impossibilitat d'assumir posteriorment el càrrec de president.

Junts ja alimenta el relat que Puigdemont sí que podria assistir a una hipotètica investidura

El seu partit aposta per ell al capdavant de la llista i ja alimenta el relat que si s'imposa a les urnes, sí que podria estar físicament a Catalunya en un hipotètic debat d'investidura, cosa que l'aplicació pràctica de l'amnistia hauria d'aclarir. El que és segur és que el candidat alternatiu a Puigdemont no podrà ser el secretari general de Junts, Jordi Turull, sobre el qual encara pesa la inhabilitació que li va imposar el Suprem en la sentència del judici al Procés.

L'altra raó, és que Puigdemont ja ha manifestat la seva intenció de tornar a liderar la llista de Junts en les eleccions europees i a ERC temien que si s'hi imposa -com ja va fer el 2019, quan va superar tant al PSC com a una llista republicana que tenia com a cap de llista a Oriol Junqueras-, la formació de dretes pogués aprofitar-se d'un vent de cua favorable en els comicis catalans.

Dit d'una altra forma, amb l'elecció del 12 de maig, ERC s'evita arribar a les urnes després d'una hipotètica victòria de Junts i sense que un Puigdemont fent campanya físicament al carrer contribueixi a mobilitzar a un independentisme en el qual l'abstenció ha guanyat força els últims anys, després de la fi del Procés.

El possible desgast del PSC

Després de recuperar l'hegemonia política a Catalunya en l'últim cicle electoral -victòries en els comicis catalans, municipals i generals-, el PSC celebrarà aquest cap de setmana el seu congrés amb la intenció de preparar l'assalt del seu líder, Salvador Illa, a la presidència de la Generalitat. Però l'avanç electoral anunciat per Aragonès pot agafar a la formació amb el peu canviat, almenys parcialment.

La majoria de les enquestes publicades els últims mesos situen el PSC al capdavant, amb un avantatge més o menys còmode sobre ERC i més clara sobre Junts. Però encara no recullen els efectes de la imminent aprovació de la llei d'amnistia, ni l'escàndol del cas Koldo, qüestions que podrien generar un desgast a la candidatura d'Illa, que l'allunyi del triomf clar que necessita perquè el PSC torni a la presidència del Govern, que no té des del llunyà 2010.

Els sondejos mostren com una part significativa dels votants socialistes recelen de l'amnistia o, com a mínim, no la veuen amb entusiasme, i és evident que l'impacte d'aquest tema varia molt en funció de si es vota en ple debat de la llei o si el pas per les urnes arriba mig any després de la seva aprovació. I sobre el cas Koldo, ara mateix encara no es poden calibrar les conseqüències del suposat cas de corrupció, però partits i mitjans estan intentant assenyalar el ministeri de Sanitat, que en aquell moment dirigia justament Salvador Illa.

Finalment, l'avançament electoral també impacta al Govern espanyol, que ja ha descartat que pugui aprovar els PGE d'enguany. De fet, ha anunciat que hi renuncia perquè assumeix que en plena campanya catalana ni ERC ni Junts s'avindrien a votar-los.

Minimitzar la pròpia feblesa

Finalment, una altra derivada de l'avançament electoral és que pot permetre a ERC minimitzar la seva pròpia feblesa parlamentària. Amb només 33 diputats d'un total de 135, el partit de Pere Aragonès ha acumulat algunes derrotes importants en el legislatiu, però sens dubte la més important ha estat la d'aquest dimecres, que l'han deixat sense opcions d'aprovar una comptes expansius.

Allargar la legislatura fins a febrer podria aprofundir aquesta imatge de feblesa d'ERC i més si la històrica sequera que pateix Catalunya s'agreuja a l'estiu, el que podria augmentar el seu desgast per una gestió en aquest àmbit que ja acumula crítiques. Paral·lelament, els republicans asseguren que tenen enquestes internes que indiquen una millora de les seves projeccions -haurien aturat la pèrdua de vots i superarien els 30 diputats-, la qual cosa els permetria somiar amb una victòria electoral.

En aquest sentit, la seva intenció és presentar els comicis com un duel contra el PSC, que asseguren que defensa un model "caduc". A més, el partit d'Aragonès també intentarà captar votant fronterer amb els Comuns, ja que sectors molt pròxims al partit de Colau i Albiach, com el sindicat CCOO -el més important a Catalunya- han defensat l'aprovació dels pressupostos.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?