Público
Público

El Parlament decideix aquest divendres "continuar el mandat" de l'1-O

El ple de la cambra que pot proclamar la república catalana celebra la seva primera sessió, després d'una jornada de màxima confusió, en què al matí es donava per feta una convocatòria d'eleccions anticipades 

Publicidad
Media: 2
Votos: 1
Comentarios:

Imatge del ple del Parlament d'aquest dijous, amb Carles Puigdemont (dreta) i alguns membres del seu govern en primer terme - Parlament de Catalunya / Job Vermeulen

Primera jornada del ple del Parlament que podria proclamar la independència de Catalunya. En condicional, perquè no es pot descartar cap escenari. I menys, després del doble gir dels esdeveniments d'aquest dijous, amb el president Carles Puigdemont anunciant pel matí als seus consellers que convocaria eleccions, i descartant-les unes hores més tard per falta de "garanties" per part de l'Estat, davant una imminent aplicació del 155. Uns girs que han desembocat en el ple ja convocat prèviament per a aquest dijous, i que estat en l'aire durant unes hores. 

El primer gir de Puigdemont, el d'apostar per una convocatòria d'eleccions s'ha produït després que des del Govern central arribessin senyals d'una disposició a accedir a la "no tramitació" o "retirada" del 155 a canvi dels comicis autonòmics i -per tant- de renunciar a la declaració de la independència, segons ha pogut saber Públic de diverses fonts properes a l'Executiu català. Un principi d'acord que ha trencat Madrid després que el president català informés als seus consellers que pensava dissoldre el Parlament, i quan la informació ja s'havia filtrat a tots els mitjans, segons aquestes mateixes fonts.

Per prendre la decisió inicial d'anar a eleccions haurien pesat diversos factors en l'ànim dels membres del Govern de la Generalitat. Entre d'altres, haver rebut "signes" d'una "disposició a la violència" per part de l'Estat. L'absència final de qualsevol garantia per part de Madrid, no obstant, té a veure també amb el nou gir d'avortar el pla alternatiu de les eleccions i seguir endavant amb el full de ruta previst. Tot i que la "decisió final" encara no està presa, remarquen aquestes mateixes fonts.   

La decisió de no convocar eleccions ha canviat l'estat d'ànim i els plans de molta gent, particularment de les persones més implicades en la vida política. Alguns per desdir-se de renuncies i improperis i altres, com el conseller d'empresa, Santi Vila, que ja havia manifestat la seva incomoditat amb els sectors de l'independentisme partidaris de tirar pel dret, i que unes quantes vegades havia amagat amb la possibilitat de dimitir, aquest dijous ho ha fet definitivament i així ho ha anunciat a través del seu compte a una xarxa social:

Inici del "procés constituent"

A falta de prendre aquesta decisió final, el grup de JxSí, proposant del ple juntament amb la CUP, ha confirmat que demanarà que "la resposta del Parlament  al 155 sigui continuar el mandat del poble en l'1-O". Ho ha fet en la seva intervenció inicial el president del grup parlamentari de JxSí, LLuís Coromines. Posteriorment ha abundat que aquest "mandat" s'ha de complir "concretant els seus efectes" i "iniciant el procés constituent".

Unes paraules que apunten que el Parlament pot proclamar formalment la República catalana en la sessió de divendres, quan se sotmetran a votació -a partir de les 12h- les propostes dels grups, que tenen fins a les 10 del matí per presentar-les. Això no obstant, i en cas de produir-se la proclamació, no és imprescindible -segons la llei del referèndum- que aquesta la votin els diputats al ple. En previsió que realment es declari formalment la independència, l'ANC ja ha convocat -reconvocat, de fet, després dels fets del matí- una concentració davant del Parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament, per "defensar la República".

La proposta que ha anunciat Coromines de "complir el mandat" de l'1-O no ha immutat la líder de C's a Catalunya i cap de l'oposició, Inés Arrimadas, que ha reiterat el seu discurs recurrent de demanar eleccions, i ha donat per fet que aquestes donarien una "majoria" no independentista. "Ens calen urnes per solucionar això. Urnes d'eleccions. Encara hi som a temps", ha expressat.

Arrimadas ha acusat igualment Puigdemont d'haver "evitat el diàleg", i l'ha responsabilitzat de la mateixa intervenció de l'autonomia que defensa C's. "Vostè s'ha carregat l'autonomia de Catalunya", ha arribat a dir. 

Iceta dóna la culpa del 155 a Puigdemont

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha assenyalat a Puigdemont que "encara" podria evitar l'aplicació del 155 si torna a canviar d'opinió i convoca eleccions "d'acord amb la legalitat vigent". En aquest sentit, li ha recriminat que no hagi acudit al Senat, però l'ha convidat a fer-ho demà divendres, a explicar que "la independència no ha estat declarada" i a "demanar i oferir diàleg polític, de forma que "potser es podria evitar" l'aplicació del 155.

"Potser", perquè el mateix Iceta ha admès que "no hi ha garanties" que la seva proposta tingués l'efecte d'aturar el 155, però que dóna "alguna oportunitat". Si decidís anar-hi, jo l'acompanyaria", ha proclamat Iceta, enmig dels aplaudiments de la seva bancada. 

Feta aquesta proposta de darrera hora, Iceta ha assenyalat Puigdemont com a culpable si el Govern central acaba intervenint l'autogovern. "Si no accepta la legalitat estatutària l'aplicació del 155 és inevitable", ha afirmat. Això no obstant, Iceta també ha fet un -breu- atac al PP, de qui ha dit que "no tenen perdó", per pretendre derivar la seva responsabilitat en tercers.

Iceta i Puigdemont s'han reunit una estona després de la sessió parlamentària d'aquest dijous.

CSQP demana temps

Pel grup de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell ha insistit a demanar un temps mort, "aturar màquines", abans tant d'una declaració d'independència com d'aplicar el 155. "Si avui fa els moviments necessaris per preservar l'autogovern ens tindrà al seu costat", ha dit a Puigdemont, ampliant aquest suport a altres sectors socials de l'esquerra. Un suport, ha reiterat, que no tindria si opta per la via unilateral.

Rabell ha assenyalat que una declaració d'independència comportaria la immediata intervenció de l'autogovern, acompanyada "d'accions penals". "No ens cal tenir més gent a la presó. No necessitem èpica, sinó lògica", ha expressat. Ha agraït la feina dels intermediaris de les darreres hores, i ha demanat seguir insistint en aquesta via, tot i constatar que "les negociacions amb el PP no són fàcils". 

En la mateixa línia de demanar consensos amplis, Rabell ha posat l'exemple de la Taula per la Democracia com a expressió del tipus d'entesa que en la seva opinió necessita ara Catalunya, per exigir l'alliberament de Sànchez i Cuixart, la marxa de la policia estatal i per obrir "vies de negociació". "Ens oposem al 155" ha dit i al mateix temps a la "unilateralitat".

Sensiblement diferent ha estat la intervenció del seu company de grup Albano Dante Fachín (Podem), que s'ha centrat a atacar PP i C's per promoure la intervenció de l'autonomia. "Dos milions de persones no desapareixeran amb el 155", ha dit, recordant el resultat del referèndum de l'1-O, i els ha reclamat la celebració d'un referèndum acordat "si teniu tant clar que la majoria no està a favor de la independència".

Albiol: "no els jutjarà la història, sinó un tribunal"

El president del PP a Catalunya -i també senador- Xavier García Albiol ha dedicat una bona part de la seva intervenció a parlar en nom de la part de la societat catalana que "no se sent independentista". "Vostè no pot parlar en nom de tot el poble català", ha dit a Puigdemont. A qui també ha llançat amenaces, quan ha pronosticat que als actuals governants a la Generalitat "no els jutjarà la història, sinó un tribunal de justícia", per haver fet "un cop d'Estat a la democràcia, que demà segurament remataran".

"Estem en un moment històric que pagarem tots si ningú hi posa remei", ha etzibat a Puigdemont, a qui, com Iceta, ha convidat a comparèixer al Senat i s'ha ofert igualment a acompanyar-lo. Sense garantir-li, però, que les seves eventuals explicacions a la cambra alta aturessin el 155. 

La CUP creu que es busca il·legalitzar l'independentisme

El diputat de la CUP Benet Salellas, per la seva banda, ha acusat els partits que proposen celebrar eleccions a Catalunya després d'aplicar el 155 de pretendre fer-ho amb "l'independentisme il·legalitzat" per així assegurar-se la victòria. "Hem llegit el 155", ha dit Salellas, i l'ha qualificat "d'arma de destrucció massiva contra tot el sistema institucional català".

En aquesta línia, ha considerat el 155 que vol aprovar el Govern central com una "victòria dels sectors més durs i reaccionaris de l'Estat", amb l'objectiu de "suprimir tos els drets politics". Salellas ha proclamat que el seu partit està disposat a "defensar fins a les últimes conseqüències" el resultat de l'1-O, amb 155 o sense. El tambe diputat cupaire Albert Botran ha insisitit en aquesta idea, quan ha demanat a JxSí "assumir l'error de diagnóstic" d'haver previst una transició a la independència "de legalitat a la legalitat", i no un escenari de repressió de l'Estat.

"Voler calmar la bèstia és inútil" ha afirmat Botran, que ha aprofitat la seva intervenció per denunciar al dirigent del PP Xavier García Albiol, que havia pretès parlar en nom dels catalans d'origen no català amb una bandera andalusa a la mà. El diputat de l'esquerra independentista ha recordat la paternitat de la bandera, Blas Infante, executat pel franquisme i ha parlat d'altres catalans que avui dia sí necessiten passaport per entrar a Catalunya, recordant la frase en què Albiol va dir que "havia de netejar ".