El consum de carn de la població espanyola és excessiu: mengem vuit cops més carn processada de la màxima recomanada. És el missatge d'alerta que aquest dijous ha difós l'ONG Justícia Alimentària en un informe sobre la indústria càrnica que parla de consum excessiu, dels riscos en la salut que això genera i també dels interessos econòmics que s'amaguen per explicar-ho. L'entitat diu no voler criticar la carn "per se", però sí "la producció i el consum actual".

L'informe, que porta per títol "Carn de canó. Per què mengem tanta carn i com ens emmalalteix", s'ha presentat en una roda de premsa al Pati Manning de Barcelona, amb la participació del director de l'ONG, Javier Guzmán, i el director del treball, Ferran Garcia. Segons Justícia Alimentària, el 60% de la salut perduda per culpa d'una alimentació insana es pot atribuir al consum excessiu de carn. En concret, el document assegura que existeix una relació directa d'entre un 28 i un 38% de les malalties isquèmiques i cardiovasculars, un 17% de la hipertensió, un 18% de la diabetis i un 28% dels càncers colorectals amb un consum de carn per sobre del recomanat.

L'informe identifica tres components crítics de la carn causants de greuges en la salut: els greixos insalubres, la sal i els productes cancerígens que porta. A més a més, l'ONG adverteix que el consum de carn està agreujant el fenomen de la tolerància als antibiòtics per l'ús excessiu que se'n fa amb els animals de granja. L'informe quantifica la presència d'antibiòtics en 402 mg per cada kilogram de carn, quatre cops més que a Alemanya. O el que és el mateix: "Una càpsula d'amoxicil·lina 400 empolvorada sobre quatre bistecs".

A més, l'associació posa números a l'impacte econòmic que suposa sostenir sanitàriament el consum excessiu de carn: el sistema sanitari públic assumeix un cost de 7.400 milions d'euros per combatre malalties associades al consum càrnic. És a dir, menjar carn en les quantitats comunes d'avui en dia costa 157 euros per persona a la salut pública, un 13% del cost total sanitari. 

La carn "amb bata blanca"

Ja el 2015, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un informe on assenyalava que la carn processada i la carn vermella són cancerígenes, tal com recorda l'entitat. La notícia va generar un gran impacte mediàtic que no va agradar gens a la indústria. Justícia Alimentària explica en l'informe quina ha estat la reacció per part del sector a casa nostra, mitjançant el que anomenen com "la carn amb bata blanca", és a dir, professionals vinculats al món de la salut però que mantenen vincles amb el sector, i que van rebatre enèrgicament les tesis de l'OMS. De fet, l'entitat va més enllà i comptabilitza una cinquantena d'entrevistes a mitjans que aquests professionals van fer just després de les informacions de l'OMS. 

'Performance' de denúncia de l'excessiu consum de carn que s'ha fet durant l'acte. JUSTÍCIA ALIMENTÀRIA

Un sector econòmic molt important

No és d'estranyar la influència que té aquesta indústria, tenint en compte el pes econòmic que suposa el sector a l'Estat. Tal com indica l'informe, l'Associació Nacional d'Indústries de la Carn d'Espanya (ANICE) assegura que és el quart àmbit de més volum a l'Estat, després de l'automobilístic, l'explotació de petroli i combustibles o la distribució d'energia elèctrica. 

Segons l'informe, l'Estat espanyol produeix 4,5 cops més de carn de la que es menja al país, sent el tercer productor mundial, darrere dels Estats Units i la Xina. L'exportació de carn arriba a doblar la de productes tan icònics com el vi o l'oli d'oliva. I dins el mercat de la carn, el del porc és el més important: la proporció de la població porcina amb la humana és d'un per cada persona major de 20 anys.

Eliminar carns processades a les escoles i més impostos

Per tal de pal·liar els efectes negatius de l'explotació del sector i el seu consum excessiu, Justícia Alimentària proposa algunes mesures, com ara implantar un impost sobre el preu de productes de carn processada, o la producció d'alguns components com els nitrits -que generen substàncies cancerígenes- o els antibiòtics amb finalitats profilàctiques. També demanen eliminar les carns processades i vermelles als menús escolars, la prohibició de publicitat d'aquests productes dirigida a públic infantil i l'impuls de campanyes actives que informin sobre el risc del seu consum.

Pel que fa a la producció, l'entitat demana la prohibició de les "megagranges", la reducció de dimensions de les granges actuals per fer-les "efectives" mediambientalment, així com l'eliminació de subsidis a la producció no sostenible o la creació d'una fiscalitat dirigida a "gravar l'impacte ambiental" de la indústria.