Les negociacions a la Cimera del Clima de Sharm al-Sheikh (COP27) segueixen estancades i lluny del consens. Aquesta matinada la presidència, en mans del ministre d'Exteriors egipci, Sameh Shoukry, ha publicat el primer document marc de la conferència, una mena d'esborrany que arriba tard –hauria d'haver sortit dilluns– i que servirà perquè finalment els dirigents mundials puguin seure a negociar. El text, però, està lluny de perfilar-se com a acord ja que gairebé no recull punts de trobada entre països i es limita a plasmar les diferents postures.

Els països encara no estan per la tasca de fer una referència clara a la fi de tots els combustibles fòssils i s'han limitat a reiterar allò que s'havia acordat a Glasgow el 2021: una reducció gradual de l'ús de carbó, sense esment al gas o al petroli.

En els darrers dies l'Índia va elevar una iniciativa per incloure la reducció gradual de la crema de combustibles fòssils, la qual va comptar amb suports notables. S'esperava que aquest canvi de postura del país, un dels principals bloquejadors a Glasgow, fes avançar un acord ambiciós per deixar enrere el carbó, el gas i el petroli, però finalment la presidència ha decidit no incloure'l en aquest primer text de portada.

A més, hi ha una reculada clara en l'ús de les paraules que apel·len a l'acció. Si a l'anterior COP el text final apel·lava a l'"obligació" d'augmentar el suport per mantenir les temperatures per sota de la pujada d'1,5ºC, aquesta vegada s'"encoratja" les parts a complir aquest compromís.

D'altra banda, el document marc parla d'eliminar els subsidis als combustibles (sense esmentar la paraula fòssils), però ho fa "d'acord amb les circumstàncies nacionals". És a dir, deixa una lliure interpretació sobre quina conjuntura eximiria els països de deixar enrere els hidrocarburs que escalfen el planeta.

On més s'evidencia la polarització, entre països rics i pobres, és a l'apartat relacionat amb el finançament de les regions desenvolupades per sufragar les pèrdues econòmiques de la crisi climàtica. La presidència simplement "acull amb beneplàcit" que aquest assumpte hagi entrat a l'agenda, però no exhorta els països a tenir un acord sobre això.

Aquest tema és un dels més espinosos, ja que els països més pobres –els que alhora han contribuït menys a la crisi climàtica i més la pateixen– exigeixen la creació d'una nova eina de finançament nodrida pels fons dels països rics. Amb ella es pretén fer front a la despesa provocada per les inundacions o les sequeres extremes associades a l'escalfament del planeta. Les regions desenvolupades, però, no creuen que calgui crear un nou mecanisme financer. Els EUA el rebutgen de ple i la Unió Europea s'hi ha obert, però exigeix ​​que la Xina, país en desenvolupament però amb una economia emergent, també hi contribueixi econòmicament.

Bretxa entre promeses i accions

El document parla també dels compromisos de descarbonització (NDC's) presentats pels països. Tot i que reconeix que 166 països han actualitzat els seus fulls de ruta des del 2020, la presidència de la COP mostra una "greu preocupació" per la bretxa entre allò promès i allò complert, en referència a un informe publicat per les Nacions Unides a principis de mes que revelava que els països més contaminants no estaven reduint prou les emissions de CO2 per mantenir el termòmetre per sota de l'1,5ºC.

L'esquelet d'aquest primer document reflecteix que encara queden per plasmar moltes obligacions i, per tant, que l'acord final està lluny de produir-se. La Cimera del Clima es clausura oficialment aquest divendres i la presidència ha recalcat aquest dijous en una carta que la seva intenció és no passar-se del dia. Tot i això, els observadors que han acudit a Egipte no confien gaire a arribar a temps i tot apunta que, una vegada més, la COP s'allargui fins al cap de setmana.