Público
Público

PSC i Junts tomben el pla pilot per la renda bàsica universal però el Govern assegura que no l'aturarà

Al·leguen que no es podria finançar si s'apliqués al conjunt de la població, però la CUP, impulsora de la mesura juntament amb ERC, recorda que es faria a través de la tributació del 10% de les rendes més altes

El diputat de Junts Joan Canadell.
El diputat de Junts Joan Canadell. Parlament de Catalunya

Era la crònica d'una mort anunciada i finalment s'ha confirmat en el ple d'aquest divendres al Parlament. Els pressupostos han quedat aprovats amb els vots d'ERC, PSC i Comuns, però el pla per fer una prova pilot de la renda bàsica universal (RBU) n'ha quedat fora. Com ja havien fet a la comissió d'Economia, PSC i Junts s'han aliat per fer caure la partida pressupostària de 40 milions que havia de servir per posar-la en marxa aquest 2023. PP, Cs i Vox també hi han votat en contra.

El pla tenia un pressupost de 40 milions i s'havia d'iniciar aquest any

De res ha servit la campanya de recollida de firmes per donar-li suport, que en va reunir més de mig miler, incloent personalitats com els actors Lluís Homar i Ariadna Gil, artistes com Clara Peya i Carla Rovira i acadèmics com Mònica Clua i Daniel Raventós. Tampoc l'enquesta que revelava que 8 de cada 10 catalans estan d'acord amb la implementació d'aquesta prestació, incloent els votants dels dos partits.

El pla, que havia estat qualificat de "pioner" per experts a nivell mundial, pretenia que durant dos anys 5.000 persones cobressin l'RBU, amb una quantitat de 800 euros mensuals per adult i de 300 per als menors. Combatre la pobresa o millorar el benestar són alguns dels beneficis que els seus partidaris atribueixen a aquesta prestació. 

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha afirmat un cop acabat el ple que es tractava d'una aposta "estratègica i innovadora" per donar resposta a una "situació estructural de pobresa" i que el Govern no s'aturarà a l'hora de buscar "mecanismes" i "aliances" perquè la feina feta al llarg d'un any i mig no caigui en sac foradat.

El cost de la política era de 40 milions d'euros i aquest ha estat un dels arguments utilitzats per PSC i Junts per girar-hi l'esquena i apartar-la de la llei d'acompanyament als pressupostos. "No creiem que sigui el moment de fer una prova d'aquestes característiques", ha afirmat el portaveu del PSC.

Tant el diputat socialista com Joan Canadell, l'encarregat d'exposar els arguments de Junts, han defensat que es tracta d'una política que tindria un cost d'entre 50.000 i 65.000 milions si s'apliqués al conjunt de la població un cop fet l'experiment. Han al·legat que és una xifra que supera el conjunt de finançament de què disposa la Generalitat -els pressupostos aprovats aquest divendres estan dotats amb 41.025 milions- i, per tant, impossible d'aplicar. 

Canadell ha afegit que el Govern no ha permès un "debat previ" a l'aprovació d'una mesura d'aquesta envergadura i també ha assenyalat "manca de rigor". El diputat ha aprofitat també la seva intervenció per defensar els macroprojectes, apuntalats amb els pressupostos, i reclamar la supressió de l'impost de successions i la rebaixa de l'IRPF.

Finançada a través dels impostos dels més rics

Precisament, els defensors de la mesura assenyalen als impostos dels més rics com a forma de finançament de la RBU. Aquest pla pilot es va impulsar arran de l'acord d'investidura signat entre ERC i la CUP a instàncies dels anticapitalistes. La diputada Montserrat Vinyets ha defensat que aquesta mesura serviria per dur a terme una redistribució de la riquesa real, a través de la tributació del 10% de les rendes més altes del país. "Tothom ha de tenir dret a cobrar una prestació per viure", ha afegit. 

Defensen que serviria per redistribuir la riquesa

Vinyets també s'ha dedicat a rebatre els arguments del PSC, que ha defensat redirigir els recursos cap a prestacions que ja estan en marxa, com la renda garantida o l'ingrés mínim vital. "No són eficaces, aboquem la gent a un pou de burocràcia, papers i cues", ha criticat la diputada.

Per la seva banda, la portaveu d'ERC s'ha mostrat sorpresa per l'aliança entre PSC i Junts i ha reconegut que cal "debatre sobre les virtuts i els defectes de la renda bàsica", però ha defensat que per fer-ho "és imprescindible el pla pilot" per estudiar-ne els efectes.

L'oficina de la RBU seguirà en marxa

L'eliminació d'aquesta partida no significa el tancament de l'oficina que pilota el pla, que depèn del Departament de Presidència i està encapçalada pel sociòleg Sergi Raventós. Així ho ha assegurat la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, en una entrevista a TV3 on ha explicat que "no s'ha tocat" la part de la llei de pressupostos on hi ha els recursos per fer-la funcionar. En la mateixa línia, la consellera Vilagrà ha afirmat que el pla pilot "continua" i que buscaran una nova manera de fer-lo realitat.

Per les dues líders d'ERC, la supressió dels recursos pel pla pilot "contravé" l'acord sobre els pressupostos amb els socialistes, que han presentat l'esmena de "manera unilateral". "Tant la pinça de Junts i PSC com l'incompliment de l'acord és greu", ha sentenciat la consellera.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?