PSOE, Junts i ERC han tancat un acord per desbloquejar la llei d'amnistia. Després de setmanes de negociacions i un primer revés al Congrés dels Diputats, les tres formacions han arribat per fi a un pacte perquè tiri endavant una llei que el mateix president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat aquest dimecres com a "transcendent per a la democràcia espanyola".

En un comunicat conjunt, les tres formacions destaquen el següent: "Després de dies de treball conjunt, i tenint en compte les directrius del dret constitucional, europeu i internacional, així com l'informe preliminar de la Comissió de Venècia, els grups parlamentaris del PSOE, ERC i Junts han arribat a un acord".

El pacte inclou una transacció única a partir de les diferents esmenes que es mantenien vives, "per reforçar la llei d'amnistia, que és una llei que cobreix totes les persones vinculades al Procés independentista i que és plenament conforme amb la Constitució, el dret i la jurisprudència europea i els millors estàndards europeus i internacionals".

Segons aquest mateix comunicat, el contingut íntegre d'aquesta transacció acordada pel PSOE, ERC i Junts es donarà a
conèixer aquest dijous, abans de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats convocada a aquest efecte. Sánchez s'havia obert en els últims dies a introduir alguns canvis en el text legal, de caràcter tècnic, per convèncer el partit de Carles Puigdemont.

El Congrés dels Diputats celebra aquest dijous, a partir de les 11.00 hores, la Comissió de Justícia on s'ha d'aprovar de nou el dictamen de la llei. Amb el suport de Junts, els socialistes s'asseguren ja la votació favorable quan arribi al Ple.

Sánchez, en una roda de premsa des del Brasil, ha anticipat que l'acord era a prop. I ha reiterat que l'objectiu de la llei és deixar enrere totes "les conseqüències judicials" de la crisi territorial a Catalunya. Un conflicte polític que mai hauria hagut de sortir de la política, com porten mesos argumentant en les files socialistes.

"Les lleis d'amnistia han servit per a la reconciliació en molts països", ha destacat Sánchez en referència a l'informe que va realitzar fa uns dies la Comissió de Venècia. "Això és el que busca el Govern d'Espanya. La reconciliació entre els propis catalans i seguidament de la societat catalana amb el conjunt de germans i germanes d'Espanya. Aquest és l'objectiu", ha afegit. La llei, segons el PSOE, va entrar a les Corts "constitucional i alineada amb el dret europeu". I, asseguren, el text definitiu és igual.

Següents passos

Amb l'acord entre Junts per Catalunya i PSOE a la mà, la Comissió de Justícia, en la seva reunió d'aquest dijous 6 de març, emetrà un dictamen que se sotmetrà a votació en el Ple del Congrés, encara sense data. El Reglament de la Cambra Baixa, això sí, dona 48 hores perquè, una vegada s'hagi emès el dictamen, qualsevol grup pugui comunicar a la presidència del Congrés, en aquest cas, a Francina Armengol, els vots particulars i esmenes que —i això és important— "havent estat defensats i votats en comissió i no incorporats al dictamen pretenguin defensar en el Ple".

No hauria de succeir, en aquest cas, segons han comunicat els actors implicats. En principi, cap de les forces interessades en què prosperi la llei té la intenció de sortir del marc del dictamen, que ja ha implicat de per si mateix unes extenses negociacions fins que totes les parts, especialment Junts i PSOE, han trobat un punt de trobada, encara desconegut.

Una vegada l'amnistia es voti en Ple i aconsegueixi el "sí" del Congrés —a diferència del que va succeir el 30 de gener, quan Junts va retornar la llei a la Comissió de Justícia—, el text passarà directament al Senat. És d'esperar que l'amnistia s'entretingui almenys dos mesos en la Cambra Alta. El PP ha dit per activa i per passiva que el seu pla consisteix a obstaculitzar al màxim, amb la seva majoria, aquest tram del recorregut parlamentari de la llei. Al cap i a la fi, va modificar el Reglament de la Cambra per evitar tramitar amb urgència l'amnistia.

Ja amb antelació, els populars han demanat informes als lletrats de la Cambra i a la secretaria general, el contingut de la qual encara es desconeix, sobre l'encaix constitucional d'aquesta. La Mesa del Senat també en va sol·licitar un a la Comissió de Venècia, però l'òrgan ja ha emès un esborrany que no ha encaixat amb l'alarmisme que proposen els populars. De fet, ha avalat l'amnistia, almenys, a Europa.