A la conferència de Quim Torra i Carles Puigdemont a Brussel·les no li ha faltat polèmica. Aquest dilluns, el president i l'expresident de la Generalitat havien de celebrar un acte al Parlament Europeu sota el títol "Catalunya i el judici sobre el referèndum: un repte per a la UE", però el president de la institució, Antonio Tajani, el va vetar eludint problemes de seguretat. Finalment, Torra i Puigdemont han acabat compareixent davant de representants polítics, públic i periodistes a l'Hotel Steigenberger, al centre de la capital belga, des d'on han denunciat el "judici polític" contra els líders independentistes i s'han dirigit a la comunitat europea per defensar el dret a l'autodeterminació. 

"El senyor Tajani ha dut a terme l'acció més poc democràtica i poc europea: vulnerar el principi de llibertat d'expressió". Torra ha iniciat la seva compareixença amb paraules dures per a Tajani, qui considera que ha "vulnerat el dret a la llibertat de reunió", el "dret a la informació". També ha criticat irònicament que el president del Parlament Europeu "vulgui assegurar la seguretat" dels dos dirigents catalans tot i que "han visitat molts parlaments sense problema": "Ha pres una decisió política i ideològica quan hauria de ser el president dels europeus, no només dels de la dreta més radical", ha dit.

A més, Torra ha lamentat que la mateixa institució permeti un acte organitzat pels ultradretans de Vox amb títol "Catalonia, a spanish region" (Catalunya, una regió espanyola), en el qual participaran el secretari general del partit i advocat representant de l'acusació particular contra els presos, Javier Ortega Smith. El president ha acusat Tajani de convertir el Parlament Europeu en una "titella dels partits de la dreta espanyola".

Torra ha parlat sobre els líders independentistes a judici "per un delicte que mai van cometre" amb un discurs dirigit principalment a la ciutadania i les institucions europees: "Permetre que Espanya faci tot això va en contra dels valors que van fundar la UE", ha dit. "Fem una crida, us necessitem", ha afegit, "parleu abans que sigui massa tard per ells i per tothom". A més, s'ha reafirmat en el seu dret a la defensa de l'autodeterminació i ha arribat a dir que estaria disposat a entrar a presó per assolir-la: "Si el preu és la meva llibertat personal, jo el pagaria, de la mateixa manera que els nostres amics l'estan pagant a presó i a l'exili". Sobre la justícia espanyola, el president català ha dit que "la Fiscalia menteix descaradament" i ha criticat la repressió des de les institucions espanyoles: "Espanya està atrapada en un cercle viciós d'autoritarisme".

Carles Puigdemont ha agafat el torn de paraula en la mateixa línia, recalcant les decisions dels tribunals alemany i belga que rebatien les acusacions de rebel·lió i sedició: "El fet senzill que aquest judici es pugui dur a terme posa a Espanya en una situació vergonyosa i per tant a tota la UE i a les institucions principals, que han preferit romandre en silenci", ha dit l'expresident. Puigdemont ha defensat que el conflicte territorial entre Catalunya i l'Estat espanyol no és un problema "domèstic": "És un afer europeu perquè des de fa més d'un any la UE ha tingut presos polítics i exiliats polítics". 

Puigdemont també ha volgut distanciar el moviment independentista dels discursos del nacionalisme ultradretà, que ja compten amb representació a les institucions europees: "No volem aixecar cap mena de frontera que ens separi de cap nació d'Europa o d'arreu del món. Volem treballar per esborrar fronteres", ha dit. "No estem parlant d'un Estat a l'antiga, d'un nacionalisme decimonònic o d'un populisme del segle XXI".

L'expresident a l'exili, a més, ha criticat l'ús de la violència per part dels cossos policials l'1 d'octubre de 2017 i la posició de la UE: "Els ciutadans catalans no poden entendre el silenci de les institucions europees", ha dit. Tant Torra com Puigdemont han defensat el dret a l'autodeterminació i han posat l'accent en la necessitat d'introduir una "mediació internacional", després de la polèmica amb el relator: "El poder de la mediació internacional podria forçar l'Estat espanyol a seure a negociar, i l'opinió pública europea serà cabdal". Puigdemont ha tornat a demanar "una solució política" al conflicte passant per "un referèndum acordat amb l'Estat".

A més de Torra i Puigdemont, també ha intervingut Ralph Packet, membre del partit belga Nova Aliança Flamenca, qui ha obert la conferència denunciant el veto del Parlament Europeu: "Gràcies, senyor Tajani, per promoure l'acte". Seguidament, també ho ha fet l'exministre d'exteriors eslovè i membre del partit europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (AMLO), Ivo Vajgl, qui s'ha referit al procés judicial dels: "No és un judici propi del segle XXI. Em sap molt greu pels meus col·legues que han de patir aquesta humiliació tan terrible".

Torra viatja a Brussel·les sense escorta

L'altra polèmica relacionada amb la conferència de Torra i Puigdemont ha estat la negativa del Ministeri d'Interior d'autoritzar l'escorta del president per viatjar a Brussel·les. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha comparegut hores abans de l'acte des de Barcelona per valorar la decisió del govern espanyol: "No entenem aquest canvi de criteri", ha dit. Segons ha explicat Buch, el motiu de la negativa és que, per viatjar amb escorta, s'havien de començar a enviar les peticions per correu electrònic a la Secretaria de l'Estat de Seguretat en comptes de la sala de coordinació policial, com s'havia fet fins ara.

Per aquest motiu, el Ministeri ha començat a denegar les peticions del president i els consellers, un fet que Buch vol abordar a la comissió mixta de seguretat del pròxim 4 de març. Amb la seva compareixença, el conseller ha demanat al Ministeri que no s'efectuïn més denegacions, les quals ha qualificat d'"incongruència", ja que hi ha un informe de seguretat dels Mossos d'Esquadra que aconsella a Torra i als consellers a què es desplacin protegits. En canvi, des de la cartera del ministre Fernando Grande-Marlaska s'afirma que mai han autoritzat l'acompanyament amb escorta de Mossos.

Buch ha assegurat que el ministre i ell han mantingut contactes per abordar aquesta qüestió durant el cap de setmana però que el govern català no ha rebut explicacions.