Público
Público

Suïssa va considerar persecució política la causa contra el Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional

Les autoritats judicials de la Confederació Helvètica van rebutjar col·laborar amb les espanyoles en el cas en concloure que no es tractava d'una organització criminal o terrorista

18/12/2019.- Un hombre sostiene una pancarta de 'Tsunami Democràtic' en los aledaños del Camp Nou. / EFE - TONI ALBIR
Pancarta del Tsunami Democràtic a l'exterior del Camp Nou en una imatge del 2019.  / EFE - TONI ALBIR.

Les autoritats judicials suïsses van rebutjar col·laborar amb les espanyoles per investigar el Tsunami Democràtic en considerar que es tractava d'una causa política i no relacionada amb cap organització criminal o terrorista, com pretenia l'Audiència Nacional.

La resposta helvètica es pot llegir en un dels documents incorporats al sumari de l'Audiència Nacional sobre aquest cas, al qual ha tingut accés parcial l'ACN després de ser avançat per TV-3. Suïssa recorda que la seva llei diu que una sol·licitud d'assistència és "inadmissible" si es tracta d'un acte que té un "caràcter polític preponderant". Segons Suïssa, les mobilitzacions de la tardor del 2019 no van tenir caire terrorista, tot i la seva motivació política.

Afegeix que els fets concrets descrits estan penats per la llei suïssa però tenen caràcter polític i, per tant, no té "cap opció" de prestar assistència judicial a Espanya. Així, Suïssa recorda que l'assistència judicial penal entre el seu país i l'Estat espanyol es regeix pel Conveni Europeu d'Assistència Judicial en Matèria Penal, l'article 2 del qual diu que es podrà denegar l'assistència judicial si la sol·licitud es refereix a "infraccions considerades per la part requerida com a infraccions polítiques o com a infraccions relacionades amb infraccions polítiques".

L'escrit de l'Oficina Federal de Justícia diu que els fets pels quals Espanya requereix assistència jurídica fan referència a l'organització política i social de l'Estat espanyol, i es tracta d'una "lluita pel o contra el poder". Només hi hauria assistència judicial si la lluita pel poder inclogués actes que posessin en perill la vida i la integritat física de persones, com un segrest, la utilització de mitjans d'extermini massiu o la provocació d'una catàstrofe, cosa que "no té lloc en aquest cas".

En concret, Suïssa descarta l'acusació d'organització criminal, perquè Tsunami no pretenia ni cometre assassinats ni guanyar diners il·legalment, com requereix el codi penal suís. Tampoc accepta l'acusació de finançament del terrorisme, ja que no veu en els actes de Tsunami Democràtic actes de violència criminal que pretenguin intimidar la població o obligar l'Estat a realitzar o no realitzar determinats actes.

La resposta d'altres països

D'altra banda, a principis del 2020 i del 2021 la justícia dels Estats Units va demanar a la justícia espanyola més informació concreta sobre els suposats vincles entre les persones investigades i els actes violents al carrer, i si estaven relacionats amb els CDR arrestats el setembre del 2019 en el marc de l'operació Judes. També va preguntar a les autoritats espanyoles com havien aconseguit determinar la identitat dels usuaris de les plataformes tecnològiques que van impulsar Tsunami.

Per la seva banda, el Canadà respon a la petició d'assistència judicial espanyola dient que no pot proporcionar informació sobre determinades webs perquè els servidors són d'una altra empresa amb seu a Suècia. Per últim, els Països Baixos donen algunes dades dels usuaris que van registrar algunes webs de suport a Tsunami, però d'altres diu que no pot aconseguir-ne més informació.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?