Público
Público

Unió de Pagesos entoma l'assemblearisme pagès en ple 50è aniversari i amb Caball en la recta final del seu lideratge

El sindicat agrari majoritari de Catalunya s'ha adherit a moltes de les darreres tractorades però fins aquest dimarts la iniciativa l'han portat pagesos joves al marge d'UP de la Plataforma pagesa. La històrica organització comença a preparar una renovació i el relleu del seu coordinador nacional

Tractors bloquegen l'entrada a Mercabarna per l'accés d'El Prat.
Tractors bloquegen l'entrada a Mercabarna per l'accés d'El Prat. Jordi Borràs

Unió de Pagesos, l'organització agrària majoritària a Catalunya, va néixer encara en la clandestinitat imposada per la dictadura franquista el 3 de novembre de 1974, amb la redacció del manifest fundacional a Pontons, enguany farà 50 anys. Poc després es va celebrar la primera assemblea fundacional al Monestir de Poblet i el primer Congrés a l'Espluga de Francolí. Hereu de la Unió de Rabassaires de la República, UP ha estat molt més que una organització agrària. Fidel al seu lema fundacional com a sindicat "unitari, democràtic i independent", impulsat per la pagesia compromesa amb l'antifranquisme i l'esquerra comunista, socialista i independentista, ha estat durant aquest mig segle de vida la veu irreductible de la pagesia catalana, però també un motor de democratització sempre al costat de totes les lluites populars, be siguin territorials o de caire nacional. No és l'única organització agrària existent a Catalunya, però si clarament la majoritària –amb 6.000 afiliats i afiliades i un 65% de representativitat a les darreres eleccions agràries-, la més emblemàtica i la més arrelada al conjunt de la pagesia catalana.

Ara, Unió de Pagesos comença la commemoració dels 50 anys de vida coincidint amb les mobilitzacions pageses més actives de les últimes dècades. Però amb una novetat que rau en el fet que bona part d'aquestes mobilitzacions han estat convocades més enllà de l'històric sindicat, liderades per un nou moviment assembleari de caràcter autònom que no ha deixat indiferent a la direcció d'UP. Un fenomen que la direcció del sindicat agrari avalua i mira d'entomar just en aquest 50è aniversari i amb la recta final del lideratge de l'emblemàtic coordinador nacional, Joan Caball, que segons fonts del sindicat preveu deixar el càrrec a finals d'any, tot i que algunes veus no descarten que es pugui precipitar una mica abans.

Una pagesa amb un cartell d'Unió de Pagesos a l'entrada a Mercabarna.
Una pagesa amb un cartell d'Unió de Pagesos a l'entrada a Mercabarna. Jordi Borràs / ACN

Aquest dimarts, el dia fixat per Unió de Pagesos

Aquest dimarts havien de començar les protestes pageses a Catalunya. O si més no així ho havia previst i definit Unió de Pagesos. Durant tot el dia s'han fet tractorades i mobilitzacions importants convocades pel sindicat al Port de Tarragona, a Mercabarna i amb tall d'algunes carreteres, entre elles l'AP-7 a l'Alt Empordà. Però la convocatòria oficial feta pel 13 de febrer arriba després d'una setmana d'intenses mobilitzacions que s'hi van anticipar de forma espontània. Dirigents d'Unió de Pagesos admeten que la envergadura d'aquestes tractorades –inclosa la que va ocupar el centre de Barcelona la setmana passada- els ha agafat per sorpresa.

De fet, el propi secretari d'Organització d'UP, Carles Vicente, assegurava el 29 de gener a Catalunya Ràdio que "les xarxes estan plenes de convocatòries i caldrà veure a quins interessos responen, però la que ha fixat el nostre Consell Nacional es únicament la del dia 13 de febrer a Catalunya i participar en la manifestació de Madrid del dia 21 de febrer". Però finalment, les protestes van esclatar arreu del país molt abans, amb l'ocupació de Barcelona i Unió de Pagesos es va sumar a les mobilitzacions. No a totes, però sí a les principals.

Assemblearisme i sindicalisme

Un emblemàtic dirigent del sindicat ho explica ras i curt després d'admetre que inicialment no veien clares les convocatòries alternatives: "Hi ha gent molt preocupada i enfadada al sector i va arribar un moment que el sindicat havia de sumar-se a l'onada o l'onada li hauria passat per sobre". Dirigent que també deixa clar que la força del sindicat està intacta: "en molts territoris sense Unió de Pagesos no hi hauria hagut les mobilitzacions que hem vist, però és cert que hi ha hagut una iniciativa evident de gent, especialment jove, amb moltes ganes de ser contundents i persistents en la mobilització".

L'assemblearisme i les tractorades no són conceptes aliens a la Unió de Pagesos. Ben al contrari, la UP ha estat sempre una organització assembleària i ha convocat mobilitzacions històriques com per exemple en el sector de la fruita seca en el que es va anomenar "la guerra de l'avellana". Però aquest cop, les mobilitzacions iniciades el 6 de febrer tenen un component assembleari al marge del sindicat, de funcionament autònom i organitzat de forma comarcal.

L'autoanomenada Plataforma pagesa no rebutja la participació dels sindicats en la seva mobilització però sí descarta cedir-ne el lideratge. "Aquesta es una iniciativa pagesa, tothom és benvingut, però són els sindicats els que s'han d'afegir a les convocatòries de la plataforma i no a l'inrevés. Portem massa temps sense resultats i cada cop la situació és pitjor, ara toca una mobilització diferent", explica un jove pagès.

Pancarta d'un dels tractors aparcats a la Gran Via
Pancarta d'un dels tractors quan van estar aparcats a la Gran Via. Guifré Jordan / Àlex Recolons / ACN

Plataforma pagesa, al marge de la ultra Plataforma 6-F

Els pagesos catalans s'han volgut desvincular totalment de la denominada Plataforma 6-F  estatal, molt infiltrada per elements de l'extrema dreta

La Plataforma pagesa és una iniciativa assembleària de reivindicació pagesa sorgida arrel de les protestes agràries convocades en bona part d'Europa, i al socaire també de les convocades a l'Estat espanyol a partir del 6 de febrer. Però els pagesos catalans s'han volgut desvincular totalment de la denominada Plataforma 6-F que ha liderat les protestes agràries a la resta de l'Estat. Tot i haver sorgit al mateix temps, la Plataforma pagesa es desmarca frontalment d'un ens estatal molt infiltrat per elements de l'extrema dreta i amb clara intencionalitat política a favor de Vox en molts casos. "Nosaltres no tenim res a veure amb l'extrema dreta ni volem saber res de fer política, només defensem la pagesia exigint mesures urgents que evitin la mort del sector que agonitza", assegura un dels membres de la Plataforma pagesa de Catalunya. De fet, el perfil d'esquerres i sobiranista és majoritari en l'assemblearisme pagès català, seguint l'herència de la pròpia Unió de Pagesos. El moviment català també es desmarca de les crítiques de la plataforma de la resta de l'Estat a les mesures mediambientals de l'Agenda 2030.

En les convocatòries de la Plataforma pagesa hi han participat agricultors catalans de totes les edats i sectors, siguin o no d'Unió de Pagesos o d'altres sindicats. Però el lideratge dels pagesos més joves és evident, un fenomen que no passa desapercebut tampoc per als dirigents d'Unió de Pagesos. "Es bo que els joves es mobilitzin però és evident que la seva forma de fer és diferent i el sindicat ha de fer una reflexió de com hi connecta, fent els canvis estructurals que faci falta en la seva actuació, especialment en la part comunicativa", assegura un històric d'UP.

La irrupció de la Plataforma pagesa ha alterat els mecanismes de representativitat per la interlocució amb les administracions

La irrupció de la Plataforma pagesa ha alterat els mecanismes de representativitat per la interlocució amb les administracions. Representants de la Plataforma pagesa, elegits en assemblees per territoris, han participat tant en la recepció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, com en la del Parlament amb la presidenta Anna Erra i els grups polítics. De moment, però, la interlocució s'està fent conjuntament amb les organitzacions agràries que tenen la legitimitat que donen les eleccions de les Cambres Agràries i en què Unió de Pagesos n'és majoritària.

El propi conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, reconeix la complexitat de la nova situació però treu ferro a la qüestió: "La representació dels assemblearistes està clara, ben definida amb els interlocutors que han triat, i negociarem amb tothom perquè estem davant una mobilització del sector primari sense precedents que no només comprenc, sinó que també ens hem de comprometre tots a posar-hi solucions". Aquest mateix dimecres hi ha prevista una nova reunió amb els representants sindicals i assemblearis per començar a perfilar les actuacions compromeses la setmana passada pel Govern.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès; el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball; el conseller Mascort i la presidenta del Parlament, Anna Erra, en l'exposició que ret homenatge als 50 anys del sindicat.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès; el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball; el conseller Mascort i la presidenta del Parlament, Anna Erra, en l'exposició que ret homenatge als 50 anys del sindicat. Maria Asmarat / ACN

UP prepara el relleu de Caball arribats al 50è aniversari

Aquest fenomen de nou assemblearisme agrari que suposa la Plataforma pagesa de Catalunya arriba amb Unió de Pagesos celebrant el 50è aniversari i preparant una renovació interna que afrontarà el relleu de l'emblemàtic coordinador nacional Joan Caball, segons ha pogut saber Públic. El relleu de Caball, que és coordinador nacional d'Unió de Pagesos des de l'any 2000, es produiria en qüestió d'un any però tampoc es pot descartar que s'avanci. Encara és aviat per parlar de successors però dins del sindicat totes les mirades estan posades en l'actual responsable d'Organització, Carles Vicente, del Priorat.

UP prepara una renovació interna que afrontarà el relleu de l'emblemàtic coordinador nacional Joan Caball a finals d'any i amb Carles Vicente com a possible substitut

Dijous passat molts dels quadres actuals d'Unió de Pagesos -i també alguns d'històrics- es van trobar al Palau Robert de la Generalitat de Catalunya per participar en la inauguració de l'exposició 'Visca la terra' que engega la commemoració del 50è aniversari. S'hi van poder veure junts a Pep Riera i Joan Caball, els dos coordinadors nacionals que han marcat la història del lideratge del sindicat amb més de 20 anys cadascun al capdavant de l'organització. Juntament amb l'històric Pep Jai, són sens dubte els tres líders més importants que ha tingut la pagesia catalana del darrer mig segle. Les protestes van sobrevolar l'acte i al crit de "Visca la terra" que s'hi va pronunciar no va faltar la rèplica d'algun esporàdic "Mori el mal Govern" que feia pales l'enuig d'alguns assistents.

Reivindicació del sindicat i resposta a les crítiques

En l'acte, Caball va reivindicar el paper històric del sindicat: "Als inicis, la gent de la Unió de Pagesos va contribuir a crear un teixit social antifranquista molt determinant arreu de les comarques catalanes durant la represa democràtica. Des d'aleshores, Unió de Pagesos ha estat l'eina útil de la pagesia per reivindicar-se i el sindicat agrari compromès amb les llibertats, la cultura i el país. La lluita de la pagesia és necessària. Podríem fer un llistat des de les primeres grans tractorades del 77 fins avui, i seria molt llarg". Tot afegint: "Ha estat Unió de Pagesos qui els darrers 50 anys ha retornat als pagesos i pageses l'orgull de ser pagès. I això ha estat gràcies a la gent que l'ha fet possible", referint-se als fundadors, al propi Pep Riera i a "una llista llarga de quadres sindicals i a la base de l'afiliació que no ha faltat quan se l'ha cridada".

"Ningú pot retreure a tota aquesta gent –d'Unió de Pagesos- que hagi fet prevaldre interessos personals o partidistes. Qui digui això s'equivoca i fa mal a qui ha treballat per la tasca sindical"

Reivindicació que, més que nostàlgica, va sonar a posar en valor el sindicat en un moment en què alguns semblen voler girar full del sindicalisme. Tots els dirigents del sindicat consultats rebutgen cap tipus de confrontació entre assemblearistes i sindicalistes. Però Caball va voler respondre algunes de les crítiques rebudes els últims dies per alguns membres de la Plataforma pagesa: "Ningú pot retreure a tota aquesta gent –d'Unió de Pagesos- que hagi fet prevaldre interessos personals o partidistes. Qui digui això s'equivoca i fa mal a qui ha treballat per la tasca sindical".

Això sí, com va reblar a Públic un dirigent històric del sindicat, "això no va d'enfrontaments entre els pagesos, això va de lluitar plegats per la supervivència d'un model agrari sostenible i arrelat a la terra, amb totes les eines i formes d'organització possibles però sense oblidar que Unió de Pagesos ha estat, és i serà una de principal".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?