La sanitat catalana està a punt de tancar un any de retallades traumàtiques, en què ni tan sols han faltat dos dies de vaga. El conseller Boi Ruiz fa setmanes que reitera que no hi haurà més retallades, entre altres coses perquè el sistema no ho suportaria, però el 2012 sí que iniciarà la primera fase d'una reforma estructural, compassada per una segona etapa d'ajust pressupostari a la Generalitat, com va anunciar el president Artur Mas fa tres setmanes.

El president de la Generalitat afirma que entre els ajustos hi haurà privatització d'empreses públiques per aconseguir recursos.

«Hi ha d'haver un acord estatal per afrontar l'augment del cost sanitari»

Salut no té actius per privatitzar. Entenem per privatitzar un servei públic, o almenys és el que jo entenc, que un servei deixa de ser públic i els ciutadà se'l paga de la seva butxaca. Una altra cosa és privatitzar la gestió d'un servei públic. I en això, Catalunya té privatitzada la gestió del 60% de la sanitat, però sempre sota titularitat pública. Tenim un sector privat amb nom propi, però que per llei ha de retre comptes perquè no distribueixin beneficis.

Però sí que negocien una operació perquè l'Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) tingui participació privada.

El que nosaltres considerem per a l'IDI és el mateix que ha fet l'Hospital de Sant Pau, una aliança tecnològica perquè una empresa privada entri a cogestionar tot el que és el diagnòstic per la imatge. Nosaltres no podem estar sotmesos a les tensions inversores que suposen les noves tecnologies.

«El pagament de concerts perilla si no arriben els 759 milions de l'Estatut»

Però llavors es vendrà part de l'IDI o es farà una ampliació de capital.

No, suposaria la creació d'una joint venture (empresa conjunta). Però són elements que no afecten l'essència del servei públic.

Però hi haurà més participació privada en el servei sanitari català en el futur?

«La privatització del servei públic és quan un se l'ha de pagar de la butxaca»

No, hi haurà la que hi ha. El nostre model no és tant de participació privada accionarial sinó de gestió. No es pot comparar amb Madrid, que té un model basat en equipaments d'inversió privada, en gestió privada dels serveis no essencials en molts casos i en concessions administratives. Aquell és un model en què es diu 'construeixi'l vostè i nos­altres li donem la concessió'. Nosaltres no tenim cap concessió. I és més, només teníem un hospital que s'havia de fer amb aquest règim, l'Ernest Lluch a Sabadell, i va ser un acord del Govern anterior. Està aturat. Nosaltres mai hem plantejat un model de partenariat público-privat.

Fa mesos que busquen fórmules per reformar l'Institut Català de la Salut (ICS). Quins són els objectius?

No té res a veure amb una privatització, sinó amb una reforma de la gestió. Actualment, l'ICS està concebut de forma que, quan es vol plantejar un model no centralitzat, grinyola. Nosaltres volem que l'hospital de Girona s'entengui amb l'empresa pública de Girona i ha de poder establir altres acords amb altres centres de la zona. El mateix passa a Tarragona, i estaria bé que a Barcelona el Clínic, Sant Pau i l'Hospital del Mar s'entenguessin. Si no tenen les mateixes regles del joc, no es pot tenir una única direcció, perquè la comptabilitat d'un i altre s'ha de fer de forma diferent. El mateix problema es repeteix amb el tema laboral, i amb la central de compres... I la direcció clínica també s'ha d'unificar jurídicament si volem desplegar el Pla de Salut. Però això no vol dir que l'Hospital Trueta, per exemple, no hagi de continuar sent 100% de la Generalitat.

«Sense distribuir la retallada, el sistema no hauria aguantat l'últim trimestre»

Les deduccions fiscals per mútues quan es posaran en marxa?

Quan l'escenari econòmic ho permeti. Ara no podem disminuir ingressos i a més hem vist que en aquests moments l'assegurament privat ni puja ni baixa i no creiem que sigui un incentiu o un desincentiu. Els que ens preocupa és sostenir el sistema públic i les nostres energies estan en això, però també que el sector privat no caigui, perquè també genera treball, activitat i paga impostos.

Però es vol substituir el sistema públic?

«Les deduccions a les mútues les farem quan l'escenari ens ho permeti»

No ho fem per substituir el sistema públic. No hi ha cap voluntat ni cap agenda.

Es pagaran serveis hotelers als hospitals a Catalunya?

No ho tenim previst i no ho permet la llei de prestacions, que diu que un ingrés hospitalari inclourà la manutenció i la medicació que es gasti.

«No sé si amb el PP serà més factible iniciar el debat del copagament»

Vostè sí que era partidari d'aquest copagament.

En el seu moment, sí. Però és que no puc. És un tema que es pot debatre, evidentment. Però no es pot plantejar.

La taxa per dispensació de fàrmacs és l'única fórmula de copagament que planteja el Govern?

No és copagament, perquè no fem pagar pels serveis. El sanitari és dels pocs serveis públics que no tenen taxes, pagar una despesa administrativa que finança un servei. Nosaltres estem estudiant quant ens ha costat i ens costa la recepta electrònica i la històrica clínica compartida, que és un element que fa que administrativament puguis anar a la farmàcia i no hagis d'anar al CAP que et facin les receptes. Això té un cost i creiem que hem de començar a cobrar, perquè ho fan altres serveis públics. No copaguem la sanitat, sinó una taxa.

Amb el Govern del PP creuen que és més factible iniciar el debat del copagament?

No ho sé, però sí que els exigirem que solucionin el deute sanitari del sistema públic de salut. És necessari un pacte d'Estat per resoldre aquest dèficit, que no és imputable a la mala gestió de les comunitats autònomes. S'ha de resoldre el problema de l'endeutament acumulat, del manteniment de la despesa corrent i de com afrontem l'increment de la despesa.

Obrir la porta a noves vies de finançament?

Hi ha d'haver un acord estatal que determini com fem front a l'augment de les despeses motivades per l'envelliment de la població i la innovació tecnològica. Amb què pagarem els medicaments nous que arribin? I la nova tecnologia? Pot ser un impost especial, una modificació de l'IRPF, però l'Estat ha de tenir clar que el 40% de la despesa és salut i que anirà pujant encara que congelem salaris o altres despeses.

S'han plantejat reduir el catàleg de prestacions?

No, però sí gestionar-lo amb un criteri de cost-efectivitat. Per exemple, ara tenim un nou anticoagulant, però això no ha de voler dir que li hàgim de donar a tothom, sinó a aquells que els va bé.

Podran complir el pressupost del 2011?

El complirem.

No hi haurà factures desplaçades com cada any?

Amb la intervenció no ho podem fer, tot i que tampoc no és la nostra voluntat. El pressupost presentat, que no ha admès l'Estat, està monitoritzat per la intervenció de l'Estat i no podem deixar les factures als calaixos, perquè l'IVA s'ha de pagar i creuant les dades sabrien si tenim factures ajornades.

Però els proveïdors sí que han patit endarreriments en els pagaments.

Sí que és veritat que hem hagut d'endarrerir pagaments a farmàcies i a proveïdors pel simple fet que no ens arriben els 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Hem retardat un 35% de les factures dels concerts de dos mensualitats, que havíem de complir al mes de desembre. I aquí sí que podria impactar la falta d'aquests 759 milions. També hem desplaçat un mes més el pagament a les farmàcies. Però la nostra situació continua sent incomparable amb la de Madrid o València. Som de les comunitats que paguen millor.

No es podia fer d'una altra manera la retallada? Està afectant els proveïdors.

No, bàsicament perquè no teníem 900 milions d'euros [en referència a la desviació pressupostària de Salut del 2010]. Per no fer la bola més grossa, havíem de distribuir els diners de forma que no ens haguéssim d'endeutar més. Si no haguéssim distribuït la retallada durant tot l'any, el sistema no hauria aguantat l'últim trimestre, perquè no ens haguessin deixat diners. Ara haurem de fer les reformes que fa anys que es diu que s'han de fer