Els vestits de gitana, la rumba, el flamenc, els finos i el peixet fregit tornen al Fòrum del 29 d'abril al 8 de maig. La 40a edició de la Feria de Abril de Catalunya, un any més, compta amb un gran suport econòmic i logístic de totes les administracions, però també arriba amb les crítiques d'alguns partits polítics i d'algunes entitats que creuen que el model actual de Feria ha perdut el seu sentit.

Les veus contràries consideren que la Feria de Abril és només una festa privada, que està molt lluny de ser una trobada cultural i que no afavoreix en cap cas la integració. Però completament aliena a la polèmica, la Feria continua endavant amb el mateix model que tant s'ha qüestionat i amb un esforç molt gran per part de totes les administracions. Enguany, tot i estar en plena crisi, el pressupost serà superior al 230.000 euros.

Per Lluís Cabrera, la Feria s'ha convertit en un negoci i ha perdut el seu sentit

El president de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), Francisco García Prieto, va defensar que ha de ser així i va assegurar que es tracta de 'l'esdeveniment més gran que es fa a tot Catalunya'.

Però no tothom coincideix amb García Prieto. El grup municipal d'ERC fa anys que mira els comptes amb lupa i que critica que l'Ajuntament doni 'un tracte de favor' a aquest esdeveniment. 'Es tracta d'una clara privatització de l'espai públic', va dir la regidora independentista Ester Capella, que va denunciar l'enorme poder que s'ha cedit a la FECAC, l'associació que s'encarrega de gestionar les generoses subvencions, de cobrar el preu que vol als firaires per ocupar una parcel·la del Fòrum i de negociar amb les empreses distribuïdores.

El pressupost de la iniciativa serà superior als 230.000 euros

En aquest sentit, Capella va recordar que García Prieto ha estat denunciat i condemnat per incomplir contractes firmats amb proveïdors de la Feria, als quals ha hagut de compensar econòmicament. El president d'Altres Andalusos, Lluís Cabrera, també és una veu de les crítiques. Des del seu punt de vista, la Feria hauria de funcionar sense subvencions i hauria de tenir 'música en directe' i una vocació més cultural. Amb el pas dels anys, segons Cabrera, la Feria s'ha convertit en 'només un negoci' i ha perdut el seu sentit.

En els darrers anys, la Feria s'ha obert al col·lectiu llatinoamericà i també al magribí, però aquest canvi ha generat també algunes polèmiques. García Prieto va explicar que ha decidit limitar la presència dels establiments de persones d'aquests orígens perquè hi ha el risc 'que la Feria perdi el seu esperit original'. De manera que, de les dues entitats àrabs que volien tenir presència a la Feria, només se n'acceptarà una.

El president de l'associació Amics del Poble Marroquí, Mohamed Alami, va treure ferro a la limitació. De fet, va explicar a Públic que no té cap sentit instal·lar una haima a la Feria perquè es tracta d'un esdeveniment que 'no té res a veure amb la cultura'. 'Tindria sentit per mostrar la diversitat però la Feria només vol fer negoci', va criticar.

Pel que fa a la presència llatinoamericana, García Prie­to va dir que reduirà un 80% el nombre de casetes que oferien mojitos i balls tropicals. Un dels que no hi serà és l'entitat Fedelatina, segons va explicar Javier García Bonomi, el seu president. Bonomi va lamentar no poder participar en aquesta edició i va assegurar que l'absència s'explica perquè no poden pagar la parcel·la.

García Prieto va detallar que les entitats que no formen part de la FECAC han de pagar un 30% més aproximadament per poder ocupar un espai a la Feria. Una festa que per celebrar els 40 anys llueix un cartell dissenyat per Custo.